F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Història de Leandre i Hero (#savetheturtles)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 Capítol II: Comiat dolorós

En aquella nit d’estiu, després d’aquella despedida tan dolorosa per els dos joves, Leandre es disposava a marxar a casa, quan de sobte, de camí cap a la porta principal va sentir una presencia que li estava seguint. Amb molta cautela, va decidir mirar enrere per saber si algú li estava seguint o tan sols eren imaginasionse seves, amb la foscor no es veia gaire bé, però hi va haver una cosa que sí va veure. En aquell passadís de plantes, per un instant, va poder observar la figura borrosa d’una dona. Aquella silueta li semblava familiar, com si en algun racó de la seva memòria guardès un record d’aquella figura. El que ningú sabia, esque era l’apreciada mare d’en Hero, una dona dolça però a la vegada egocèntrica i reservada. Per l’altre banda, Hero seguia en el seu moment de fantasía, on no es creia res del que havia viscut aquella nit, estava envolta en un somni del que no volia sortir mai, cada vegada que ho pensava tenia més ganes de tornar a veure el seu estimat amor. La seva cara transmet molta felicitat, ella no acostumava a expressar els seus sentiments per una inseguretat que a la vegada, es convertia en una barreja de vergonya i por, però semblava que ja no s’enrecordava. Tot allò va canviar quan al matí, al despertar, la seva mare es dirigia cap a la seva habitació, la va trobar estirada al seu llit, de panxa en l’aire, la va notar més contenta de l'habitual. La mare es va asseure al costat de la seva filla, mentres li demanava que tanques la porta, li va preguntar sobre com havia anat la festa. En aquell moment, Hero tota emocionada li va explicar que va conèixer un noi, cosa que ella ja sabia, volia saber si la seva filla tenia suficient confiança com per explicar li tot i Hero amb aquella dolçura li li va demostrar que sí. Hero seguia encantada, però a la mare no li feia gens de gràcia que estigues amb aquell príncep dels cabells rossos que vivia a l’altre illa, la mare tenia els seus motius que no podia explicar a la seva filla. Quan la mare li va obligar a tallar el contacte i prohibir la seva relació amb en Leandre, Hero va sentir una forta punyalada al cor, un sentiment de dolor li va travessar tot el cos, com si aquelles paraules fossin el punyal. En aquell moment a Hero no li surten les paraules, va suplicar a la seva mare que la deixes tonar a veure’l, estava tan cegada per amor que no podía imaginarse una vida sense ell. No entenia res del que estava passant, el que més li va estranyar va ser la reacció de la seva mare, per tant, va decidir demanar li explicacions. La seva mare no volia explicar li el perquè de la seva actitud rígida i severa i Hero quan va veure que ja marxava, amb les poques forces que li quedaven, va començar a plorar desconsoladament. Estava molt trista i desubicada, per un moment es va adonar de lo feliç que li feia en Leandre. De sobte, va escoltar el so d’algun tipus d’au i es va dirigir cap els seu balcó, va trobar una carta amb un segell de l’altre illa, ràpidament va saber que l’emissor de la carta era en Leandre, la va obrir amb molta ansia i dins va trobar una oració que deia “mai ens separan” amb una adreça, una data i l’hora. Hero va sentir que el seu cor començava a batejar cada vegada més fort. Va arribar el esperat dia, Hero es va dirigir cap allà quan de sobte va veure la figura d’en Leandre, no s’ho va pensar dues vegades i va sortir corrents cap als seus braços, els dos es van abraçar amb un sentiment l’amor i la passió l’un per l’altre. Leandre la va agafar de la cintura, la va aixecar i tot seguit s’he la va emportar cap el mar. No es podíen deixar anar ni un segon, el temps per ells era el més importat, perque no volien tornar a separar-se mai. Van entrar dins de l’aigua junts, besantse, i la veritable nit va començar allà, Leandre li va treure el vestit de tela que portava i Hero li va descordar els botons de la camisa lensament. L’aigua del mar estaba massa freda, però amb la calor que desprenien els dos cossos abraçats aquella nit no passarien gens de fred.

 
#savetheturtles | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]