F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Camí cap a la llibertat (Miquela)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 Josefien

La tarda anterior, Franz havia insistit fins que havia aconseguit convèncer la nena de què no era segur anar sola pel carrer amb la tensió que hi havia entre els alemanys i els jueus, i se'n sentia orgullós, perquè considerava que amb aquella acció tan simple havia salvat una vida.

En aquells moments, la nena descansava plàcidament a un dels llits de la casa, mentre que Franz havia sortit per anar a comprar menjar. L'home caminà pels carrers tranquil·lament, abrigat de cap a peus davant l'imminent fred que s'havia col·locat a la ciutat i que no semblava tenir ganes d'anar-se'n maldament ben bé fos l'estiu, fins a arribar a la tenda a la qual solia anar. Anava tancat dins els seus pensaments, i s'aturà a llegir els cartells que hi havia penjats a la porta de l'entrada, enduent-se'n una amarga sorpresa en llegir "Es prohibeix l'entrada a jueus". En veure allò negà amb el cap i feu mitja volta: no pensava anar a un comerç on no podia entrar tothom. Així doncs, cercà per la ciutat fins a trobar una tenda on qualsevol persona pogués entrar, i se sentí avergonyit en veure que tan sols les poques tendes jueves que quedaven permetien l'entrada a tothom i que, en canvi, totes les tendes alemanyes l'havien restringida.

Entrà, comprà i tornà a sortir, entretingut pensant en què li podia agradar a la nena per menjar i en què farien després, però un grup de soldats que passejava pel carrer el feu entrar en raó. Tothom sabia que la guerra s'acostava, i també sabien qui serien els que rebrien les pitjors conseqüències. Ell tenia una nena jueva sense família a casa seva, i sentia que necessitava protegir-la de la guerra, però com podia aconseguir protegir-la? Mentre caminava pels freds i solitaris carrers pensà en totes les maneres que hi havia per protegir la nena, però n'hi havia poques de viables, i les poques que semblaven raonables acabaven amb un mateix problema comú: la nena no tenia identificació, així que no podia pujar a un tren, ni tampoc podia travessar la frontera...

De sobte recordà un vell amic amb qui es duia molt bé i a qui considerava un germà. Es coneixien des que eren infants, i sabia que era capaç de legalitzar qualsevol paper, persona o cosa que li duguessin si s'ho proposava. Pot ser, si li ho demanava suficientment bé, aconseguiria una identificació per la nena que negués la seva procedència jueva i que afirmés que era filla seva, encara que no es donessin un aire. Amb la identificació, podria protegir de bon de veres la pobra nena, la podria dur on volgués, la podria inscriure a un col·legi...

Amb aquella idea al cap, partí cap a casa del seu amic, amb l'esperança silenciosa de poder aconseguir el que necessitava sense haver de pregar molt. No tardà a arribar a la casa, tocà la porta i esperà pacientment que obrissin. Quan finalment li obriren la porta, entrà sense pensar-s'ho, excusant-se amb un "Tinc un tema urgent a tractar amb tu.". Els dos s'assegueren al voltant d'una taula i, quan l'home li demanà si volia alguna cosa per beure, es limità a negar, per a començar a parlar de manera precipitada i sense ordre. "Necessito que em facis un gran favor", començà, "Necessito una identificació falsa per una nena d'uns cinc anys..."

"Què has fet ara?", demanà l'home, interrompent-lo i posant mala cara.

"Ho necessito, és jueva i...", continuà Franz.

"No.", negà rotundament. "Ets massa bona persona, saps? És perillós. Si se n'adonessin..."

"No se n'adonaran.", assegurà Franz, convençut.

"La darrera vegada quasi ens fiquen a la presó.", raonà l'home.

"Aquest cop serà diferent. És important.", insistí Franz.

"Si em dónes una bona raó..."

"Té cinc anys, Eduard, cinc. Té tota una vida pel davant, i no té família... Salvaràs una vida.", suplicà, "I a més a més, me'n deus una de grossa. Serà l'últim favor que et demanaré.", mirà atentament al seu amic, que acabà sospirant.

"Miraré què puc fer...", acabà accedint Eduard.

"Ho necessito ara.", afegí Franz després.

"Ara?", però quan veié la mirada de determinació de Franz es limità a assentir, feia massa temps que es coneixien per a negar-li alguna cosa, i encara no havia après a resistir la força dels seus ulls, així que no n'hi quedava d'altre. "Què nom?"

"No té nom."

"Hauràs de triar-ne un. No n'hi ha cap que ella vulgui?", Franz negà amb un moviment senzill. "Idò digues-ne un tu."

"Ahir ens vam trobar amb un guarda i li vaig dir que nomia Josefien.", comentà Franz, pensatiu.

"Ja us vàreu trobar amb un guarda? T'havia dit que era perillós...", el renyà Eduard. Franz es limità a abaixar el cap. "Idò que així sigui, que sigui Josefien, després de tot seràs tu qui figurarà com el seu pare."

Eduard, l'home que en aquells moments era la salvació de Franz, es posà mans a l'obra, decidit a acabar abans del migdia. Després d'unes hores, sortiren de l'habitació, es donaren la mà i passaren comptes. Després que Franz pagués el seu amic, va fer una darrera pregunta.

"No tindríeu alguna peça de roba per una nena? O almenys una idea que li hauria de posar perquè no sembli tan pobra?"

La dona d'Eduard, a qui li havien contat el problema una estona abans, quan havia tornat de fer feina, desaparegué uns segons i tornà amb una muda de roba pulcrament doblegada, la qual donà a Franz.

"Moltes gràcies, Anne.", agraí Franz, "I, moltes gràcies, Eduard.", afegí donant-los la mà amablement. Es preparà per partir, però Eduard l'aturà.

"Què penses fer després?"

Franz s'aturà, se'l mirà amb tristesa, i contestà: "Partiré d'aquí amb la nena, cap a Suïssa probablement. Suposo que quedaré a viure allà amb ma mare un temps fins a trobar un altre lloc on estar.", Eduard assentí, somrient-li dèbilment. "Tranquil, vendrem a veure-us quan la cosa es calmi, i si no, tots dos sabeu tan bé com jo on és la casa de ma mare, hi heu passat tant temps com jo després de tot."

Els dos assentiren i, després, Anne s'acostà a Franz i li donà una darrera cosa: un mapa amb carreteres i camins marcats. "Als alemanys no els fa massa gràcia que la gent se'n vagi.", explicà. Franz quasi rigué en sentir com es referia als alemanys tal com si ella no ho fos. "Aquest mapa t'ajudarà a trobar altres vies menys transitades que les habituals i a evitar els controls.", afegí, "No feu tot el viatge en tren, és el primer que revisen, aneu canviant les rutes, serà més difícil que us trobeu els soldats de cara.", aconsellà.

Anne era una dona molt intel·ligent, pensà Franz, però havia tingut la mala sort de néixer dona en aquells temps, encara que hauria sigut pitjor si hagués nascut uns anys més enrere o si s'hagués casat amb algun altre home al qual no li fes gràcia que la seva dona fos capaç de prendre decisions millor que ell mateix.

Finalment s'acomiadaren i Franz tornà cap a casa tan ràpidament com pogué, pràcticament corrent per arribar abans, però intentant no aixecar sospites entre la gent del carrer. Quan arribà a casa, es llançà a abraçar la nena, sumit dins l'alegria que li produïa saber que havia aconseguit una identificació per ella. "Ja tens un nom!", li digué. La nena se'l mirà, sense entendre res, però aviat somrigué igual que ell, perquè podia sentir com alguna cosa realment bona acabava de passar. "Josefien, t'agrada? Serà el teu nom a partir d'ara.", explicà, "I jo seré el teu pare.", afegí.

Els ulls de la nena s'humitejaren davant l'esclafit d'emocions que la inundaren de cop. No pogué evitar deixar anar algunes llàgrimes de felicitat. "És un nom molt bonic...", digué mentre començava a plorar d'alegria, abraçant-se amb força als braços de Franz, o més ben dit, als braços del seu nou pare.

Franz somrigué amb malenconia en veure en la nena un reflex d'ell quan era petit, abraçat al seu pare amb alegria. Per un moment, tornà enrere en els records cap a aquella encantadora època on ell i els seus pares vivien feliços sense problemes. Més tard, se'n dugueren al seu pare per formar part de l'exèrcit i després hagué d'anar a la guerra, d'on mai no tornà.

Franz es prometé a ell mateix que mai abandonaria la nena, baix cap circumstància, per difícil que fos, i que sempre faria tot el que pogués per ella, mentre l'abraçava i li contava tot el que li havia passat aquell matí i la nena li contava a ell el que havia somiat la nit anterior. Era la primera vegada que la nena sentia tanta alegria, la primera vegada que tenia família, la primera vegada que confiava plenament en algú, i la primera vegada que no s'havia de preocupar d'on seria el dia de demà, perquè d'alguna manera, sabia que ja no tenia raons per no ser simplement una nena més, com totes les altres i a la vegada diferent.

Aquell horabaixa es dedicaren a preparar les maletes, després que Franz li expliqués detalladament a la nena què haurien de fer els dies següents i qui se suposava que era ella a partir d'aquells moments. La nena s'esforçà molt a ajudar a Franz en tot el que fos possible, però no pogué evitar caure adormida després de fer voltes carregant amb roba una horeta. En altres circumstàncies, s'hauria esforçat per mantenir-se desperta, però allà on era, sabia que podia descansar tranquil·lament.

Quan arribà el vespre i Franz ja hagué colgat la nena i hagué acabat de preparar les maletes i d'estudiar-se el camí a recórrer, decidí realitzar una sèrie de cridades per avisar als seus familiars de la seva sobtada estada a Suïssa, igual que del fet que duria amb ell una nena jueva que calia que asseguressin que era filla seva. Volia assegurar-se de què no li costaria arribar a casa de la seva mare i de què el deixarien entrar al país.

Quan hagué acabat, se n'anà a dormir, no sense abans revisar una última vegada que la nena estigués descansant bé. Els següents dies serien llargs, i possiblement difícils, però valia la pena si era per aquella criatura que s'havia convertit en el seu món sencer.

 
Miquela | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]