F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Baldufa (arannu)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 En ple gir



“Rotura de pelvis amb pèrdua temporal de mobilitat, podrà assistir a un fisioterapeuta que l’ajudarà amb la reabilitació”, m’anuncia el metge en qüestió.

Per fi em deixen entrar a l’habitació. L’observo, cada cop la culpa pesa més sobre la meva consciència. Veure’l allà estés, immòbil, en un llit d’hospital… és molt dur, no sé si ho suportaré.

Han passat tres setmanes, en Gerard ja ha rebut l’alta. La meva mare m’ha dit que m’he aprimat. Ja no menjo tant ni dormo amb la mateixa facilitat, però tampoc és un motiu de preocupació. Només penso en ell i en el seu estat. Intenta aparentar que es troba bé, que tot segueix com abans, que res ha canviat, però en el fons, jo sé que no ho està i que em guarda rancúnia.

Cada vegada que el veig, em torturo pensant que els seus somnis s’han destruït per culpa meva, podria haver arribat molt lluny.

Fa 5 mesos pesava 63 quilos, ara en peso 49. A mesura ha passat el temps, la preocupació del Gerard i de la meva mare ha anat augmentant fins al punt que han decidit posar-me en les mans d’un professional.

Aquest només em recorda que he de ser forta: “la vida continua, si segueixes així, l'únic que aconseguiràs serà empitjorar les coses, no podem tornar enrere”. Ja m'ha advertit molts cops de les conseqüències que trobaré si segueixo baixant de pes però, què collons sap ell? Jo ja em trobo bé, no necessito ajuda externa.

Aquesta tarda tindrà lloc la meva quarta sessió amb el terapeuta, fa dues setmanes em va comentar que podríem parlar sobre la meva infància, els meus amics, allò que més m’agradava fer, com vaig conéixer el Gerard...

Estic a la consulta, són quasi dos quarts de cinc i, mentre espero, el cap se m’omple de tots aquells records feliços que vaig viure quan era petita, quan no tenia preocupacions. De cop i volta, la meva mirada es dirigeix cap a una parella que passeja pel carrer tranquil·lament de la mà. L’alegria d’aquells bons moments viscuts amb el Gerard se m’encomana de nou.

Casset 4. Cara A. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Moments tristos o feliços, com els recordes Marta?

S: Et sóc sincera?

T: Si us plau.

S: Doncs… més aviat feliços.

T: Ho enyores?

S: Tard o d’hora tots acabem canviant, oi? Mira Robert, no t’ho prenguis malament, però jo no estic aquí per interés propi, no em considero cap malalta d’aquestes obsessionada amb la seva imatge i no crec que per perdre només uns quilos s’hagi d’organitzar aquest enrenou.

T: Llavors tu creus que d’aquí dues setmanes podràs mantenir el teu pes actual o, fins i tot, apujar-lo?

S: Jo ja he dit que no tinc cap problema mental, no cal que us foteu aquestes paranoies.

T: Doncs si baixes dels 40 quilos ja et pots anar preparant perquè hauràs d’ingressar, d’acord?

S: El que tu diguis. De tota manera, si no ets tu qui ho diu, és ma mare o el Gerard. Ja us adonareu que esteu equivocats.

Vaig sortir de la consulta de molt mal humor. En arribar a casa, vaig tancar-me a la meva habitació, no volia saber res de ningú.

Dues setmanes després vaig tenir la sessió número 5.

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: Robert, de veritat, crec que no calia arribar fins a aquest punt.

T: Marta, no sé si n’ets, de conscient, que has perdut més de 20 quilos en 9 mesos. Per a una noia de la teva edat, no és normal.

S: Ho sé, però me n’he adonat massa tard potser, o és que no ho volia reconèixer.

T: Aquest és el primer pas Marta, molt bé, tu mateixa has d’adonar-te que els que estem al teu voltant et podem ajudar, tant com tu vas ajudar en Gerard.

S: Per això em dol, en caure en aquella depressió després del seu accident, no he fet altra cosa que decebre’l. No sé com he estat tan cega!

Als 3 dies van ingressar-me. El Gerard em mirava amb uns ulls tristos, amb les crosses reposades al seient que cada dia, durant 7 hores, hi passava assegut. La meva mare es mantenia forta, tot i que notava l’absència de la seva alegria que tant la caracteritzava i que transmetia amb facilitat.

Lluito constantment: per ma mare, pel Gerard, per mi. Cada cop em trobo més dèbil, no hi veig sortida encara que els metges es neguen a acceptar-ho. Potser, ja és massa tard.

 
arannu | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]