F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Silenci Cridaner (Julia Antich Climent)
Inici:  El Navegant
Capítol 2 Part 7: El bigoti d'Edgar Allan Poe i la pluja a Anglaterra

En Luc apropa la seva mà a la manilla de la porta per comprovar si el cotxe ha quedat ben tancat i s’adona que la Keira s’ha deixat la finestra lateral sense pujar. Sempre que la porta a dormir a casa de sa mare treu el cap per la finestreta i els cabells li volen. Pel retrovisor, en Luc, veu la seva mirada perduda, però mai veu allò que ella observa. Jo, en canvi, des de aquí a dalt, ho tinc més fàcil i, tot i que no puc afirmar amb seguretat que plora, els llums davanters dels cotxes que circulen pel carril contrari donen un color peculiar a les seves pupil·les, un to blanquinós una mica sospitós; semblen humides. No porta gaire bé la separació dels seus pares i en Luc encara no n’és del tot conscient.



Dona voltes a la manovella i mentre els engranatges, que necessiten una passada d’oli urgent, fan sorolls un xic estridents, la finestreta comença a pujar i la llum dels fanals el fa veure’s reflectit al vidre. Acte seguit, una veueta dins seu diu “Afaita’t, Luc”. Els seus cabells negres deixen de ser bonics quan no se’ls pentina i els ulls blaus no es veuen blaus a aquestes hores de la nit. Fa molt de temps que no es para a mirar-se. Em sorprèn que ho estigui fent ara, de fet. Em recorda a quan érem presumits i ens pintàvem els ulls per impressionar als quatre gats que venien a veure’ns tocar.

Dispenseu-me, he estat massa optimista. Té la cara amorrada al vidre però tan sols està buscant les claus de casa; se les ha deixat dins. La Keira és un àngel i si no hagués estat pel seu descuit, en Luc hagués hagut de pujar tot el turó per arribar al portal i adonar-se, allà, que no portava claus. De ben segur que li haurien entrat ganes d’escridassar als veïns de dalt simplement per fastiguejar-los i alliberar tensions. La cosa és que en Luc adoptava, de tant en tant, el paper de la Mia, amb la diferència que les primes parets ja no eren el problema, sinó la potència dels altaveus dels adolescents del segon pis i el seu pèssim gust per la música.

La casa ara és buida. Quan la Keira dorm fora aprofita per ser arrogant amb els de dalt, segueix aquest horari per no amoïnar la Keira, que ho passa malament quan el seu pare es posa irritant. No és un amargat, ho fa simplement per diversió. A part, és plenament conscient del seu aspecte i sap que pot arribar a semblar un vagabund un pèl boig i això li encanta. Gaudeix amb les cares d’acollonits dels universitaris i és l’única cosa que l’entreté des que la Charlotte va marxar. Ella va decidir, ja fa dos anys, agafar maletes i marxar lluny; va fer-nos massa mal tot plegat i a en Luc no li va quedar cap altre remei que capficar-se en la seva feina, números i més números. Però quan aquests li generaven mal de caps, pujava al pis de dalt per desfogar-se.

En Luc va prometre a les seves dues donetes que mai ompliria els seus moments de soledat al bar, però mentre recollia les claus del seient davanter esquerra va sentir el so d’una guitarra provinent del local. Vaig aprofitar l’aire bohemi de la situació i vaig deixar anar unes quantes gotetes. No he tingut mai interès en perjudicar a en Luc, però el trobo massa a faltar i només quan és al bar em recorda. Vaig deixar anar més aigua i ell va buscar refugi.

Un noi, baixet, amb una cinta vermella al cap, apunyalava la guitarra de mala manera intentant imitar un tema de The Offspring. En Luc va estar a punt d’esverar-se però quan un altre xicot va aparèixer de darrere la barra demanant la guitarra i exigint que era el seu torn, va pensar en l’Aaron. Sabia molt bé el que passava quan en el seu cap predominava la nostàlgia; era quan ell i jo ens retrobàvem i, per desfer-se de mi, demanava sempre la mateixa copa diverses vegades. No em vol pas; no dec caure bé als comptables.

Ho havia promès. Va agafar l’abric i es va allunyar del local i del pàrquing. Va pujar el turó i en arribar a casa va seguir la seva veueta. Va entrar al lavabo i al mirar-se al mirall va decidir-se en desfer-se de la barba. No volia fer por a la seva filla. Va retallar-se-la i abans de prosseguir amb el bigoti, va fer gestos estranys amb la boca, ximpleries.

Potser van ser els seus cabells despentinats, potser va ser el seu bigoti, o la llum de nostàlgia que omplia els seus ulls aquella nit, però la imatge d’Edgar Allan Poe no s’allunyava gaire de l’home reflectit en el mirall. Aprofitant la seva solitud, va decidir buscar per casa un llibre del poeta; recordava tenir-ne algun.

Va dirigir-se cap a la biblioteca de la sala d’estar. La prestatgeria grossa tenia massa llibres. A dalt de tot, li va semblar veure aquell que buscava i mentre feia pinces amb les puntetes dels dits de la mà dreta, un quadern va caure a terra, i ell i uns llibres més, darrere.

Panxa enlaire, mirant el sostre de la sala, amb el quadern damunt la panxa i uns quants llibres més a terra, va observar que hi havia degotalls. Vaig aprofitar per llançar unes quantes gotetes d’aigua, que van acariciar les seves galtes suaument. Es va incorporar i va optar per obrir el quadern d’un noi que, sense bigoti, era més proper a Allan Poe que ell mateix, un noi perdut entre tants escrits i números. Es va quedar a Perpinyà, potser. Un noi que, com jo, necessitava ser escoltat.

 
Julia Antich Climent | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]