F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La Força que t'il·lumina (3aficcions11)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 2 Poders

Pensaba que aquell lloc enmig de la muntanya no tindria WiFi fins que el Sensei va donar-me una tablet i va explicar-me que a aquella tablet hi havia tota la teoria per aprendre a controlar els meus poders i que havia de començar pel poder de l’electricitat perquè era el primer que es va manifestar al meu cos. També va dir-me l’horari, era molt senzill, pel matí estudiar teoria i per la tarda pràctica amb el Sensei.



Vaig entrar al apartat d’electricitat i vaig veure una mena de presentació com les del col·legi però hi havia una diferència, les del col·legi tenien unes vint diapositives i aquesta en tenia cinc-centes. El primer matí d’estudi em va donar temps a estudiar-me deu diapositives, vam anar a dinar tots plegats i la tarda va ser extraordinària. Només en aquella tarda vaig poder aprendre a controlar els llamps sense haver de plorar, com em pasaba abans, i vaig aprendre a crear un petit llamp a la meva mà.



Quan vam acabar la classe de pràctica de la tarda, el Sensei va explicar-me que cada nit haviem d'utilitzar els poders que havíem après aquell dia i emmagatzemar-los a una bola d’energia estranya que hi havia a una habitació petita. Això servia per poder tenir electricitat a la casa, i em va semblar una bona idea.



Vam seguir amb aquesta dinàmica durant varies setmanes i vaig aprendre moltíssims trucs nous. També em vaig fer molt amic de tots els altres habitants de la casa, però qui em va semblar més divertit i agradable va ser l’Electró. L’Electró em va revelar el seu nom real, Arnau, i des d’aquell moment estavem sempre junts divertint-nos moltíssim.



Després d’haver viscut allà uns tres mesos, em vaig adonar que el Sensei tenia una habitació, tots aquells tres mesos vaig pensar que ell dormia a una altra casa. La seva habitació estaba a un racó amagat de la casa i estaba tancada amb tres candaus. Això em va semblar molt estrany i li vaig comentar a l’Arnau, ell em va dir que ja ho sabia i que a ell també li semblava molt estrany.



Llavors vam estar tota la nit planejant com podriem entrar per veure què hi havia allà dins. Vam tenir un munt d’idees per entrar però vam decidir que la millor era robar-li les clau al Sensei quan estiguès menjant, perquè sempre les deixa a la taula.

Van passar dos dies intentant robar-li les claus a l’hora de menjar però no vam poder, les tenia molt a prop seu i s’adonaria. El dia següent, l’Arnau va seure al costat del Sensei, el Sensei es va girar per parlar amb en Foc i l’Arnau va aprofitar per agafar-li les claus. Tots dos ens vam aixecar de la taula corrents amb l’excusa de que anavem al lavabo.



Vam arribar a la seva habitació, vam poder entrar i resulta que era una habitació completament normal, vam estar buscant alguna cosa estranya per tot arreu, però no hi havia res, fins que vam veure un petit calaix a una taula al costat del llit que estava tancat amb un candau. Volíem saber que hi havia allà dins, però no teniem la clau per obrir-lo i vam tornar a la taula. L’Arnau va tornar a deixar les claus on estaven i el Sensei no es va adonar.



L’endemà no vaig poder dormir i, mentre mirava per la finestra, a les sis del matí, algú va trucar a la porta. El Sensei va sortir i l’home que havia trucat li va donar una mena de paper blanc. Em va semblar un sobre però no vaig saber identificar-ho. Vaig anar corrents a l’habitació de l’Arnau, li vaig despertar i li vaig dir que vingués amb mi. Vam seguir al Sensei sense que ens veiés i quan va entrar a la seva habitació, vam córrer cap a la porta per escoltar el que feia. Es va escoltar perfectament com obria un candau.



Aquella mateixa tarda, vam intentar entrar a la seva habitació, quan ell no hi era, obrint els candaus amb un clip vell que tenia l’Arnau i, fascinantment, ho vam aconseguir. Vam obrir el candau del calaix de la mateixa forma i desgraciadament només hi havien rebuts de la llum de la casa.



L’Arnau i jo vam sortir decebuts de l’habitació i ens vam anar cadascú a dormir a la nostra habitació. Em vaig despertar molt d’hora al matí següent i vaig estar pensant, perquè hi havien rebuts de llum si cada nit havíem de donar la nostra energia a una bola d’energia que suposadament dona electricitat a la casa?

I si en realitat està utilitzant la nostra energia per una altra causa?

 
3aficcions11 | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]