F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
bitllet d\'anada i tornada (SomDelTerreno)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 UN COMENÇAMEN PENÓS AMB UN FINAL SOSPITÓS

Avui, estic feliç, he començat el primer dia d’institut i feia molt de temps que no treia un somriure a les meves amigues i de tenir les papallones de l’emoció, d’obrir un nou camí, una nova etapa, espero que aquesta any a l’institut em vagi molt bé. Us creieu que ja faig quart d’ESO, quina emoció!!! Avui podré trobar-me amb els meus antics amics, avui podré estar lluny del meu pare, per fi, per aquesta raó estic tant feliç i tant emocionada. El meu dia ha sigut molt divertit, però ara toca la part més trista, tornar a casa, el meu pare m’espera amb la llum apagada, m’he estat a punt de caure per les escales, quina por, ja torna a esta ebri, quina vergonya de pare. Em pregunta:

-Com t’ha anat el dia?

-Com si t’importes.-vaig contestar amb menyspreu.

Em vaig asseure al meu llit i de sobte vaig sentir el meu telèfon sonant, vaig contestar, es la meva millor amiga em diu que si vull anar a donar un tomb, vaig acceptar.

Ella em diu que demà un company nou vindrà a classe, però que no es de molt bona companyia ja que està a un centre, però jo li vaig respondre:

-No et tens que influenciar per lo que la gent et digui perquè potser no sigui veritat, ja es veurà amb el temps.

Al dia següent tornem a classe, però poc després d’anar-me’n de casa, el meus germans s’han posat a plorar per culpa del meu pare, s’ha posat a cridar com un estèric, volia portar la raó però la seva raó no tenia ni cap ni peus, algun dia se’n donarà compte de que lo que diu i lo que fa no està bé.

Tan aviat al entrar a l’institut hem presentat a Leo, el nou alumne que ja coneixia tota la classe pel seu nom, i la veritat es que quan m’ha vist s’ha començat a riure de mi, ja s’ha fet amics dels mes populars, ja no podré passar desapercebuda, ja no tindré un lloc on sentir-me segura...

Tres hores mes tard es l’hora del pati, veig al fons del tot al Leo i al seu grupet d’amics, em sento una mica acorralada, em recorda al meu pare, pensava i de cop i volta mentre hem aprofundia en els pensaments em pregunta:

-Que mires tant?

-Jo, no res. I tu?- li vaig contestar sense mirar-lo

-No vull que hem parlis, ningú m’ha parlat bé de tu.- em va contestar amb grosseria.

-Que t’han dit?

-Que no tens amics i que la teva família no t’estima i la teva mare es va suïcidar perquè no et suportava.

Vaig començar a corre fins al lavabo i em vaig posar a plorar, no m’esperava aquesta resposta. Em sentia tant penosa i repulsiva en mi mateixa.

Ja es hora de marxar a casa, i penso que: i si tot el que m’està passant es per culpa meva? I si el que m’ha dit el Leo es veritat? I si s’ho ha inventat tot per cridar l’atenció? I si ningú m’estima? I si soc una noia apartada en aquest món? I si tant sols m’ho diuen per fer-me sentir malament? I si marxés de sobte, algú em trobaria a faltar? I han tants de i si...., tantes preguntes amb tantes respostes que no entenc.

Estava a la meva habitació amb els meus germans preguntant-li a la meva germana que havia passat amb el meu pare aquest matí.

  • Estava posant-me les sabates i li he preguntat al papa si em podia cordar les sabates, m’ha contestat refunfunyant que ja era gran per a saber-me cordar les sabates i que m’espavilés, però he anat al germanet i me les ha lligat ell. No m’ha pegat de miracle, sempre acaba pegant-me quan va ebri.- m’ha contat mig plorant.


Li he donat una abraçada molt gran als meus germans i de cop i volta entra el meu pare, ebri com sempre, i ens pregunta:


  • Com es que la Maria plora?


Vaig tenir que inventar-me alguna cosa i li vaig dir:


  • Res, s’ha donat un cop al peu en la vorera del llit

    A si? Pos vale- i se’n va de la habitació.


No va tenir ni una mínima preocupació per la meva germana.

Vam sopar el tres junts a la taula del menjador, va comprar dos pizzes i vam sopar sense dir ni gota de paraula.

Ens vam quedar els tres una mica parats durant tota la tarda ja que el meu pare no va fer res que sortiges del normal, encara que per a nosaltres era normal.

Al dia següent al insti hem vaig tornar a topar amb el Leo i hem va dir:

  • Estàs be? Ahir vaig veure que no et va sentar molt be el que et vaig dir.


Vaig notar un to de preocupació, però que era en realitat el que al Leo li preocupava?

 
SomDelTerreno | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]