F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Viaje d'anada però no de tornada (Ancla0425)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 El pla de fugida

El pare de la Marta la va ajudar a instal·lar-se un altre cop. Quan van acabar d'instal·lar-ho tot el pare de la Marta va baixar a parlar amb el metge:

-Hola senyor Riera, vostè és el pare de la Marta?

-Si soc jo, em dic Roger

-Fa temps que vull parlar amb vostè però no m'agafaves les trucades

-Ja, ho sento molt, no les agafava perquè tenia molta feina al treball

-Bé no passa res, m'he fixat que la Marta s'ha ajuntat amb un grup de nois que no són molt bona influència per a ella. T'havia explicat alguna cosa?

-No, no m'ha dit res, sí que és veritat que la noto una mica estranya últimament, ja no m'explica les coses que fa i tot el que li passa, abans m'ho deia tot però ara no em diu res.

-El grup amb el qual s’uneix la Marta en si són tots molt bons xicots però hi ha un noi que em sembla que li agrada i amb les condicions que estan els dos i amb l'estat que té ell és impossible els vagi bé.

-Jo vull el millor per a la meva filla i si tu consideres que l'hem de traspasar a un altre hospital per a mi cap problema.

-Canviar-la d'hospital no perquè en aquest tenim els millors especialistes en la seva malaltia però si vols la podem canviar de planta encara que no hi hagi cap adolescent en cap altre

-Sí, el que li vagi millor a ella i per a la seva malaltia. Quan tingueu la nova habitació i tot no li digueu a ella, si us plau, truqueu-me a mi, que aquesta vegada sí que l'agafaré perquè prefereixo que ho sàpiga per mi que no pas per una altra persona, si us plau.

-Sí, tu tranquil, ja et trucaré.

Mentre que el pare de la Marta i el metge parlaven, la Marta va decidir anar a parlar amb l'Eloi i preguntar-li perquè l’havia enganyat. Quan va arribar a l'habitació de l'Eloi el va veure assegut al llit. Va decidir apropar-se:

-Hola, què fas aquí un altre cop?-li va dir l'Eloi.

- Ens vam prometre esperar-nos, i segur que tu estaves esperant que jo marxés per anar-te’n un altre cop amb la Carlota i jo, a fora, esperant com una ximple quan molts nois m'han demanat sortir amb ells i jo negant-me perquè suposadament estava sortint amb tu.

-Jo sempre t'he estat esperant.

-I per què abans t'he vist amb la Carlota?

-Perquè com et trobava tant a faltar em vaig posar molt trist i ella m'estava ajudant.

En aquell moment la Marta no sabia què dir. Se sentia molt avergonyida per haver-li dit tot allò, però no va fer falta que digués res perquè l'Eloi es va aixecar i es van abraçar.

Va passar una setmana i el grup es va tornar a unir, un dia va tornar el pare de la Marta a l'hospital per explicar-li la decisió que havien pres amb el metge. Ella s’hi va negar a canviar-se de planta però el seu pare l'obligava. Ella pensava que encara que la canviessin de planta podria baixar amb els seus amics, però no va ser així. La tenien les 24 hores del dia vigilada i fins i tot l’acompanyaven al lavabo.

Un dia a la nit va veure que no la vigilava ningú. Llavors va decidir anar amb l'Eloi.

-Hola Eloi,

-Marta ¡T'he trobat molt a faltar!

- Jo també t'he trobat a faltar!

-Com és que vens ara?

-Perquè és l'únic moment que m'han deixat sola i com que ningú vigilava he decidit venir-te a veure.

-Jo ja no puc viure sense veure't, Marta!

-Jo tampoc. S’em fa molt dur i difícil.

-I si fugim d'aquest hospital i marxem a un altre lloc a viure? Total pel que ens queda de vida

-No sé jo, Eloi...

-Sí, va serem feliços i no tindrem a ningú que no ens deixi estar junts

La Marta va accedir i van començar a planejar-ho tot. Van decidir que marxarien el cap d'una setmana i agafarien un bus nocturn. Després un taxi que els portaria fins a l'aeroport del Prat i un cop allà agafarien el primer vol que trobessin i marxarien d'aquí ja. La Marta va estar unes quantes hores amb l'Eloi i després va tornar a la seva habitació. No volien que els enganxessin per no aixecar sospites dels seus plans. Marxar per poder estar junts. Estava molt il·lusionada amb el plànol de fugida. L'únic que la retenia aquí era el seu pare però va pensar que estaria millor sense ella i els problemes que ella li ocasionària, tenia massa feina.

 
Ancla0425 | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]