F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un buit a l'estómac (LucíaCdM4)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 Jo em veig bé...

Al matí següent de parlar amb el terapeuta la Marta s’aixeca del seu llit amb la intenció de baixar a la cuina a esmorzar algo. Però al aixecar-se del llit fa algo que sap perfectament que no hauria de fer... El que fa es que un cop desperta mentre s’estava vestint no se l’hi acudeix cap altre cosa que mirar-se al mirall. Que té de dolent mirar-se al mirall us preguntareu? Doncs per la majoria al no tenir anorèxia ni res es algo normal oi? Doncs per la Marta no, la Marta cada cop que s’hi mirava cada cop es veia més grossa i per això mateix la seva família li va tapar amb cinta la part del tronc per a que no es pogués veure’s el cos. Doncs a la Marta aquest matí no se li va passar cap altre cosa pel cap que va ser treure la cinta. Que va passar quan la va treure? Doncs va ser treure la cinta i va al·lucinar. Ella veia que estava molt grossa quan en veritat estava més prima que mai. Tot seguit va baixar amb la seva família a esmorzar, ella no va menjar res, però el que si que va fer va ser comunicar-se amb la seva família, cosa que no va sortir molt bé... Per començar conversa la Marta va aprofitar que portava un jersei curt i va preguntar a la seva mare si ella la veia grossa. -Mare, tu em veus grossa? -li preguntava la Marta -Au va, no diguis tonteries Marta, com vols que et vegi grossa si ets la més prima de tota la família? - Li responia la mare -Ai no se mare, es que... – deia la Marta amb un sospir al final -Es que... que? -li va preguntar la mare estranyada ja que no sabia que passava. -Doncs mira ahir després de la teràpia vaig estar reflexionant tota la tarda, total que pensava que ja havia superat allò de veurem grossa, així que... -Que has fet ja?! -Li va preguntar la mare sense deixar-la acabar. -Puc acabar? -Deia la Marta -Si, si acaba filla. -Va respondre la mare -Val doncs, el que he fet ha sigut retirar les cintes que em vau posar al mirall amb la intenció de que quan em mirés no pugues veure el meu cos, i després de fer-ho he vist que no ho havia superat i em veig molt grossa i no tinc ganes de menjar ni res. Un cop la Marta va acabar la seva explicació tant la seva mare, com el seu pare i el seu germà gran es van quedar sorpresos ja que no sabien que la Marta era capaç de treure les cintes sabent que li podia afectar i fer-li mal. Total que en aquell moment va intervenir el pare, i diguem que no ho va fer d’una forma... -MARTA FILLA, SEMBLA QUE NO PENSIS!! SAPS PERFECTAMENT QUE DES DE EL PRIMER MOMENT QUE MOMENT QUE ENS VAN DIR QUE ET TAPÉSSIM EL MIRALL ET VAM DIR QUE NO TOQUESSIS LES CINTES I TU NO SE PER QUINA RAÓ VAS ARA I LES TREUS. ET JURO QUE A VEGADES PENSO QUE POTS ARRIBAR A SER MOLT TONTA! SAPS MOLT BÉ QUE AIXÒ QUE ESTÀ PASSANT LA FAMÍLIA ES CUPLA TEVA PER NO MENJAR I ENS ESTAN FEN PASSAR MALS MOMENTS TANT A MI , COM A LA TEVA MARE O QUI SIGUI DEL TEU VOLTANT QUE NO ET DONS CONTA O QUE?! I ARA VAS TU AMB LA TEVA CARA MACA I TREUS LES CINTES, MOLT BÉ DONA MOLT BÉ ARA JA EM DIRÀS TU QUI T’AGUNATARÀ AMB LA DESPRESSIÓ QEU AGAFARAS COM ET PASSA SEMPRE? PERQUÈ JO JA N’ESTIC FART, HO ENTENS? FART DE TU I LES TEVES TONTERIES!! Després que el pare de la Marta parlés, ella va aixecar-se de la taula i es va dirigir a la seva habitació, i un cop allà es va a plorar. De mentre a baix el germà gran de la Marta va escridassar al pare. -NO EM SEMBLA GENS BÉ EL QUE LI ACABES DE DIR A LA MARTA, NO TROBO JUST QUE LI HAGIS DIT QUE PER CULPA SEVA TOTS HO ESTEM PASSANT MALAMENT, NO SE SI ETS CAPAÇ D’ENTENDRE QUE AQUESTA MALALTIA QUE TÉ LA MARTA EM PODRIA HAVER PASSAT A MI PERFECTMENT. SEMBLA QUE NO CONEGUIS A LA TEVA PROPIA FILLA, PERQUÈ NO SE SI ET DONS CONTA QUE CADA COP VA A PIJTOR PERQUÈ SEMBLA QUE CAP DEL DOS POSI DE LA SEVA PART PER AJUDAR-LA NOMÉS LI DIGUEU LES COSES DOLENTES!! HEU PENSAT ALGÚN COP DE DIR-LI ALGO BO? PERQUÈ SEMBLA QUE NO. VINGA ADEU. I després d’això s’aixeca de taula i deixa als pares sols pensant i va a fer-li companyia a la Marta. Tot seguit el germà de la Marta arriba a dalt a l’habitació de la Marta i toca la porta abans d’entrar, la Marta ja es suposava que era ell així que el va deixar entrar. -Entra, tranquil. -Va dir la Marta -Com estàs? -li va preguntar -Com creus? – Va respondre la Marta. De cop i volta es va fer un silenci entre els dos. -Mira Marta sé que el pare no hauria d’haver dit res del que ha dit ja que s’ha passat 20 pobles, no et diré que l’entenguis ja que no hi ha cap lloc per on agafar els arguments que t’ha deixar anar, però et vull preguntar una cosa. – Va dir-li el germà -Diguem. -Li va respondre la Marta -Es pot saber per a que has tret les cintes? Jo pensava que amb les cintes al mirall anaves millor. . Després de preguntar això la Marta el va mirar i va baixar el cap. -No, no anava millor, vosaltres us pensàveu que anava millor però no veus que els pares no em faciliten les coses? Ara només penso que es culpa meva tot el que està passant i potser no vaig tant equivocada en pensar-ho... Segur que si ara mateix jo no hi sigues tot aniria millor, n’estic segura.- Va dir.li la Marta al seu germà. -Marta això no vull que hi diguis ni en broma, ho entens? Si tu no hi siguessis no se quina seria la meva raó per aixecar-me cada dia al matí amb un somriure al veure que segueixes aquí lluitant, no seria el mateix sense tu, per molt que no ho sembli tu ets la meva raó del meu somriure diari, ets la única persona que mai m’ha fallat i sempre hi és, eta la única que em fa riure en els meus pitjors moments, es que no hi ha paraules suficients per descriure-ho, Marta ets la part mes important de la meva vida i sense tu no seria el mateix, sense tu i hauria un buit en mi. Així que siusplau Marta fes el favor de que quan no estiguis bé vinguis a mi i ets sentis lliure de explicar-me el que sigui , jo t’intentaré ajudar però no pensis això ni ho diguis mai més això siusplau, perquè es pensar que ara mateix no vols ser aquí i a mi m’entra un mal cos al pensar quina tonteria ets capaç de fer... Marta vull que contis amb mi per el que sigui siusplau. La Marta no tenia resposta per el que li havia dit el seu germà només sabia que el que volia fer era anar al terapeuta i dir-li que vol un descans de sessions que el seu germà val molt més que 1000 sessions, que l’ajuda més que ningú. Però el que va fer en aquell moment va ser fer-li la abraçada més llarga que li ha donat mai al seu germà i dir-li tota l’estona que moltes gràcies i que l’estima molt. Tot seguit la Marta li va dir una cosa. -Saps que faré? -Li va dir la Marta. -Que vols fer tu ja? -Li va respondre el germà. -Doncs mira aquesta tarda aniré amb el terapeuta i li diré que em vull prendre un temps, que tinc una persona molt a prop meu que val molt més que totes les sessions de teràpia d’aquest món, i que aquesta persona amb un sol somriure m’ajuda molt més que ningú altre. -I qui és aquesta persona la conec? -Li va dir el germà de broma -Tu ets tonto. -Va dir-li la Marta rient. Després d’aixó els dos es miren i es diuen a l’hora t’estimo i es fan una abraçada ja que la Marta havia de sortir perquè la consulta del seu terapeuta la té a tres hores i eren les tres de la tarda ja i sinó no arribava. Després de tres hores per fi la Marta arriba a la consulta Un cop a dins, seu al sofà de sempre a esperar al seu terapeuta. I de cop arriba. -Bona tarda! -Li diu el terapeuta a la Marta. -Bones!! -Respon la Marta amb un somriure. -Com està avui Marta? – Li va preguntar -Doncs mira, molt bé i a part et vull comentar una cosa. -Li va dir la Marta disposada a dir-li el que li havia dit al seu germà. -Diguem que passa? -Va respondre el terapeuta confós. -Avui he decidit comunicar-me amb la meva família com bé em vas dir. – Li va dir la Marta. -Molt bé Marta, n’estic molt orgullós de tu, i com ha anat? -Això et volia comentar...
 
LucíaCdM4 | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]