F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
No m'agrado! (3 de 6)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 Canvis

T: Marina tu veies el que passava, per què no vas fer res?

M: Perquè ningú s’atrevia a portar-li la contrària a la Samantha, encara que sabéssim que no estava bé el que feia.

T: Tenies por de que t’excloguessin del grup?

M: Exacte. la Samantha manava i si no li seguies el rotllo es ficava amb tu i jo no volia quedar-me sense amigues.

E: Jo crec que nosaltres no vam tenir la culpa, va ser la Samantha la que ho feia tot nosaltres no podíem fer res.

M: Sí que podíem! La podríem haver defensat i que fos la Samantha la que es quedés sense amigues!

E: No és veritat! Tant tu com jo només pensàvem en encaixar i la Samantha era una de les més populars. No vas fer res perquè no volies! - Diu l’Eva molt enfadada.

T: Ja n’hi ha prou! No us he portat aquí perquè us enfadeu. Jo no estic per aguantar aquestes xorrades.

M: Perdó, però potser l’Eva sí que té la raó. La Marta es va quedar sola i jo no volia acabar com ella.

E: Tranquil·la cap ho volíem i per això no vam fer res però ara no serveix de res pensar el que podríem haver fet sinó el que podem fer ara per ajudar-la en la seva malaltia.

La Marta no pot deixar de banda les situacions viscudes.

Des de l’accident a casa la Samantha he estat anant al gimnàs tots el dies i ara estic molt més en forma, la veritat és que no menjo tant com abans però ara em sento molt millor amb mi mateixa. Des d’aquell dia no paro de pensar-hi i fixar-me en el meu cos i, evidentment, que estava massa grassa.

D’anada a l’escola el Víctor em va fer d'un comentari que la veritat em va motivar molt.

V: Hola, has fet els deures de mates?

M: No, no he tingut temps. Ahir vaig estar al gimnàs fins passades les 8 i quan vaig arribar a casa estava tant rebentada que no vaig ni sopar.

V: És veritat que aquests dies t’he notat més prima. Crec però que hauries d’haver sopat.

M: De veritat m’has notat més prima? M’acabes d’alegrar el dia!

Estic súper orgullosa que hagin vist el meu esforç, hauria de seguir així.

En arribar i a l’entrar a classe vaig notar com si tots els meus companys em miressin, el dia abans havia penjat una història d’Instagram al gimnàs amb un top esportiu i unes malles.

À: Que tal Marta? - insinuant-se - ja he vist la teva història. Cada dia estàs més bona. Si segueixes així més tios es fixaran en tu.

M: Gràcies Àlex.

Ara sí que em sentia súper feliç. La gent s’adonava del meu canvi i només per això ja calia publicar la història.

C: Que maca Marta. Estàs espectacular. Ara quasi tothom parla de tu. Al final aconseguiràs ser més popular que la Samantha.

No em creia tots el comentaris que em feien, no podia ser més feliç que en aquell moment. La Samantha però havia estat escoltant tots les floretes que em dedicaven i sentia molta ràbia, tanta que crec que n’estava gelosa. I he d’admetre que encara que no ho vulgui reconèixer, em vaig sentir molt bé.

En arribar a casa no esperava que el meu germà estigués acompanyat. No me n’havia dit res però com el que estava amb ell era el Mark no em vaig pas queixar. El Mark estava boníssim i era una bona ocasió perquè també es fixés en que havia canviat.

G: Hola Marta, sento no haver-te dit que vindria el Mark espero que no et molesti.

M: Mai molesta, és molt simpàtic - intento dissimular encara que el meu germà ja sap que em sento atreta pel Mark però, com és el seu millor amic, està vetat.

MK: Com estàs Marta, et veig canviada i molt maca. Vaja... com sempre.

G: Mark ja ho hem parlat moltes vegades, ni la miris.

M: Com que moltes vegades?

MK: Tranquil·la. No t’emocionis, era una broma.

G: Bé... pugem, no et molestem més.

MK: Adéu Marta –i li pica l’ullet.

No acabo d'entendre el que ha passat. De veritat el Mark es fixava em mi? Una nena petita i grassa. No ho crec. Serà que li ha sorprès el meu canvi però la picada d’ullet m’ha desconcertat.

Havia de fer un treball de català amb la Samantha així que m’he tancat a l’habitació i hem fet videotrucada. Al cap d’una estona he anat al lavabo però no he penjat a la Samantha ja que no trigaria. Per al tornar m’he trobat al Mark a la meva habitació.

M: Què fas aquí?

MK: No ho sé. M’avorria i he vingut a fer-te una visita. Sé que t’encanta que vingui a veure’t.

M: M’he assegut al seu costat, estic una mica incòmoda. I… el Gerard? És a casa? Com està a la meva habitació aprofito i lligo amb ell.

MK: No, ha sortit a per vodka per la festa d’avui. Per què?

M: Perquè ho podríem aprofitar.

I de sobte, sense adonar-me, ens estàvem besant. El pitjor però va arribar quan vam sentir un crit i en aquell moment em vaig adonar que no havia penjat la trucada.

 
3 de 6 | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]