F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L'escollit (Dos Reis)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 2 Capítol 2

Era ja per la tarda quan el Miquel va decidir anar a la biblioteca del seu poble, portava el seu quadern. Anava a buscar el llibre que havia vist als seus somnis. La coberta de cuir d'un color marró desgastat pel pas del temps, hi havia unes paraules escrites "IMANANTIC ERXFS". Ell no sabia el que significava però prompte ho descobriria.



Quan va arribar a la biblioteca va anar directament als llibres que parlaven de la història del seu poble, va estar buscant, però no hi va trobar res. A la taula del costat hi havia un xic ros, d'ulls blaus i de complexió forta, que el mirava preguntant-se què estaria fent. El Miquel l'hi va somriure i el xic se la va tornar. Va seguir a la seva. Al final del passadís va veure que hi havia una porta a la qual el públic no podia accedir. Se'n va enfilar dins intentant que ningú el mirés. Un cop dins va tancar la porta i va observar el seu interior. Va treure una llanterna de la seva motxilla, la sala estava molt obscura. Era bastant amplia, d'uns 16 metres quadrats va il·luminar amb la llanterna cap als costats i va veure que hi havia quatre prestatgeries grans formant tres passadissos. Va avançar pel passadís del mig. Al final de la sala hi havia un escriptori de fusta marró obscur i sobre ell una petita llum roja. Al final de la sala als costats de l'escriptori hi havia dues petites prestatgeries, i es va apropar a la de la dreta. Estava buscant el llibre que havia vist als seus somnis quan una veu el va sobresaltar.



-Què fas aquí? -El Miquel va enllumenar amb la llanterna en la direcció que havia escoltat la veu, i va veure el rostre del xic que havia vist a fora.



-Em, no res. -Va contestar nerviós. -Sol havia entrat per a buscar un llibre... per a l'institut. -Va dir ràpidament.



Ah i per què no l'hi has demanat a la bibliotecària? - Ho va preguntar en una veu acusadora.



-No ho sé, preferia buscar-ho jo. -Va dir el Miquel mentre es disposava a sortir de la sala.



El xic el va agafar del braç abans que sortís i l'hi va dir:

-Per cert, em dic Marc.



-Ah, i jo Miquel.



Va sortir de la biblioteca, es va amagar a una cantonada i va mirar si sortia en Marc i se n'anava, però van passar 5 minuts i ningú hi va sortir d'allí, era ja molt tard, així que el Miquel se'n va anar a casa, decebut.



A la tarda següent hi va tornar, però aquest camí més prompte que el dia anterior. Va entrar i va anar a l'apartat d'història. Fixant-se que ningú el mirés va tornar a entrar a la sala prohibida. Va treure la llanterna i ràpidament es va disposar a buscar el llibre. Va anar mirant prestatgeria per prestatgeria fins que al final va trobar a la part més alta de la prestatgeria que estava a la vora de l'escriptori un llibre que estava fet amb cuir. Emocionadament se'l va apropar i l'hi va treure el pols de damunt.



El va enfocar amb la llanterna i va poder llegir: "IMANANTIC ERXFS".



Va soltar un petit crit i va seure a la cadira que hi havia junt l'escriptori. Va obrir el llibre i al passar la primera pàgina es va adonar que el paper de la fulla era molt fi i dèbil, suposadament pel pas dels anys.



Es va adonar d'on estava i ràpidament es va guardar el llibre a la motxilla va guardar la llanterna, i a l'obrir la porta, es va trobar amb uns ulls amb poca llum, representant la vellesa, que l'observaven. Va obrir la boca per a excusar-se, però ella va parlar primer.



-Què feies allí dins? -Va quasi cridar. Era una dona d'uns 80 o 90 anys que portava amb un carret uns llibres i els col·locava a la prestatgeria.



-Em... , he entrat per a buscar un llibre per a l'institut però no he trobat el que buscava. -Va dir nerviós, i un calfred el va recórrer de dalt avall.



-I per què no me l'has demanat a mi? -Va cridar la bibliotecària, però es va adonar del to que hi havia utilitzat i es va calmar.



-No ho sé.



El Miquel va caminar pel voltant de la dona per a marxar, però ella l'hi va agafar del braç i el va mirar directament als ulls.



-Que no et torna a veure per allí, m'has escoltat? -El va soltar i el Miquel se'n va anar.



Quan va arribar a casa estava molt espantat, havia fet quasi tot el trajecte corrent. Després de sopar, directament va anar a la seva habitació i el primer que va fer, va ser seure a l'escriptori i obrir aquell llibre.



Va passar la primera fulla amb molt de compte, es va trobar amb un índex, no entenia el que hi havia escrit. Va passar la pàgina, era d'un material rugós color marró, groc, un paper antic. A aquella pàgina va trobar lletres que feien referència amb altres i a la part de dalt estava escrita la mateixa paraula que a la coberta del llibre: IMANANTIC, era un abecedari i les pàgines següents, pels dibuixos fets amb carbó es veia que explicava un tipus de societat.



Va decidir copiar l'abecedari al seu quadern, a on apuntava el que veia als somnis.



Va seguir observant el llibre i es va aturar a una pàgina que l'hi era familiar, era la que havia vist al somni, sol que ara la veia en més claredat. Era una graella, estava composta per dues files i cinc columnes. A la primera casella de la primera columna hi havia una paraula escrita, però que el miquel va haver de traduir amb l'abecedari, posava: lletres.



I a la de la vora: visions.



A les altres caselles de la primera columna estaven les lletres: "L, R, O, B".



I a les del seu costat hi havia uns textos. Va traduir el primer, el va portar molt de temps, i quan va llegir el que havia traduït es va quedar de pedra, el text del llibre explicava exactament el que havia vist a un dels seus somnis. Va traduir els altres i els quatre concordaven amb el somiat.



Llavors va començar a donar-li voltes al cap i es va adonar que aquells últims dies no havia tingut cap somni.



De sobte la seva mare va entrar a l'habitació i enfadada i cridant el va manar al llit, ell es va xitar i va quedar adormit en un somni profund.



Quan es va aixecar anava molt bé de temps, aquell dia tenia una excursió a un museu de tortugues i s'ajuntarien amb un altre institut, així que hi hauria molta gent. Es va preparar la motxilla i va afegir-li el seu quadern.



A l'arribar a l'institut l'Anna i la Jana l'hi esperaven preparades per a pujar a l'autobús que els portaria al museu.



Després d'una hora de trajecte, a l'entrar al museu, al Miquel se l'hi va canviar la cara en veure al Marc, al noi de la biblioteca, el Marc se l'hi va apropar amb pas decidit, el va agafar pel braç i sense explicacions se'l va emportar al bany.



Una vegada allí, el Marc va començar a acusar el Miquel que havia robat un llibre de la sala prohibida per al públic. Van passar 20 minuts i al final el Miquel va optar per contar-li que sí que l'havia agafat.



El Marc l'hi va explicar que aquell llibre era de la seva iaia i que ella volia que aquella tarda anés a la biblioteca a parlar, i que portés el llibre. Seguidament el Marc se'n va anar i el Miquel atordit es va mullar la cara amb aigua. Va sortir també del bany i va anar amb els seus companys per a continuar la visita.



Eren les sis de la tarda i el Miquel anava en direcció a la biblioteca, amb el llibre dins la motxilla. Quan va arribar no hi havia ningú, tota la biblioteca estava en silenci, excepte que va veure dues siluetes al final de la sala segudes a unes cadires, quan el van veure el van cridar per a que s'apropés a ells i la iaia del Marc el va convidar amb un gest que segués amb ells.



Tot seguit la dona l'hi va demanar al Miquel que l'hi donés el llibre i a continuació, l'hi va fer unes preguntes molt estranyes. Va preguntar que si alguna vegada havia tingut somnis de paisatges del poble, que què hi havia vist...



Al final de l'interrogatori la dona va mirar al Marc, va assentir i va dir: -És ell.



Van entrar a la sala a on el Miquel havia agafat el llibre i van tancar la porta. La iaia del Marc va moure una de les prestatgeries que hi havia al final de la sala, la de la dreta en direcció a l'escriptori (per a l'edat que tenia era molt forta). Els dos xics van ofegar un crit de sorpresa en veure que enrere de la prestatgeria hi havia una petita porta de fusta marró obscur, a la que hi estava gravada la paraula: IMANANTIC. De seguida el Miquel va dir entusiasmat i sorprès:

-És la paraula que està escrita a la coberta del llibre.



-Ja ho sé. -Va contestar ella. -Ara t'explicaré tot el que ha de veure amb l'IMANANTIC i com estàs tu relacionat amb ell.



El Miquel va assentir i es va preparar per a la història que estava a punt d'escoltar.

 
Dos Reis | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]