F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
On estic? (3.david.3)
Inici:  El Navegant
Capítol 2 Dinosaures?

A l'altre dia, es van posar en marxa buscant o més persones o terra, però no trobaven res, l'única cosa que podien fer era tenir esperança i seguir el mateix rumb i sense parar.

Fins que de sobte al lluny, van veure alguna cosa semblança a una taula de fusta on es trobava una persona, semblava un nen, ens acostem i estava fatal, pel que sembla els taurons se li havien menjat les cames i un braç, no sabíem com continuava viu però ja no vam poder fer res per el, tremolava i només deia una pregunta: perquè ami?. Mentre passàvem per al costat, Michelle no podia ni tan sols veure'l, un nen tan indefens i jove, perquè li hauria de passar una cosa així?. En aquest moment va ser en el qual em vaig posar en marxa i vaig agafar forces per a poder descobrir que li havia passat a aquest nen, seguíem jo i Michelle preguntant-nos que li podria haver passat, o pitjor, que li haurien pogut fer.

Al lluny vam veure una illa, petita però serviria per a establir-nos unes hores i poder agafar una mica de menjar i poder seguir el nostre viatge.

Quan baixem del veler, el primer que vam fer va ser saltar per la sorra, semblàvem estúpids però era el que faria qualsevol persona després d'estar mig any sense veure res més que aigua i la teva mascota.

Just quan ens baixem, vam veure alguna cosa que treia el cap per uns arbustos i ens vam anar acostant... era una cria de dinosaure ! En aquest moment ens preguntem Michelle i jo si alomillor ens havien transportat a un altre any o millor dit, a l'etapa dels dinosaures!.
Tot en aquella illa era increïble, diferents tipus de dinosaures, tant terrestres com aeris, i diferents tipus de plantes.

Vam estar hores i hores passejant per tota aquesta illa, caminem massa, vam agafar tot el menjar necessari i de sobte vam veure una ombra semblant a la d'un humà perseguint-nos o almenys és el que feia semblar aquesta ombra. Decidim fer-nos els ximples fins que en un moment li vam tendir un parany i aconseguim saber que era. Era un home, de més o menys entre 35 i 40 anys, i segons el que li vam entendre, havia estat allí durant més de dos anys .Gairebé no parlava, però d'una banda ho enteníem en estar dos anys sense poder tenir a algú de companyia a part dels dinosaures. Llavors decidim portar-nos-ho amb nosaltres.

A mesura que passava el temps i que ens sentia parlar a Michelle i a mi, va anar el també aprenent a parlar. Aquí va ser quan aprofitem per a preguntar-li sobre i si li havia passat el mateix que a Michelle i a mi. Resulta que el també un dia qualsevol es va despertar en aquell lloc, el també es va trobar amb algú al qual els dinosaures un dia se la van menjar i va haver de sobreviure des d'aquest dia sol.
 
3.david.3 | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]