F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Clara Tejón)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 2 ELS CRITS

CAPÍTOL 2

ELS CRITS




Una muntanya de gegantines dimensions i un dia molt llarg ens esperava a la cua d'aquesta. A mesura que ens anàvem endinsant en els boscos, la poca llum que n'hi havia anava desapareixent poc a poc. Estiguérem caminant durant dos hores sense dirigir-nos la paraula. No feia falta dir res per a comprendre que malgrat que ningú tenia una raó, tots volíem fugir d'allí sense mirar enrere. De sobte, un crit esgarrifós va interrompre aquell silenci. Ens miràrem els uns als altres però no vam ser capaços de dir res. Les cames ens tremolaven i els ulls no sabien on amagar-se per a no ser testimonis del que poguera passar. Un altre crit sonà i seguidament tres més, al compàs dels llampecs.

-Tinc molta por xics, no hauríem d'haver vingut ací- va replicar Mateo

- No sigues “poregueta” que només és una tempesta del nord- contestà Joan

- Mentre continueu el vostre debat, crec que hauríem de tornar al poble, amb un poc de sort arribarem abans que es pose a ploure – aconsellà Laura

Vaig mirar al meu voltant un segon. I em vaig adonar que el paisatge en el que ens trobàvem acabava de canviar per complet. Els arbres eren més obscurs, la terra més humida i el camí que seguíem havia desaparegut.

- M'agradaria fer el que ha dit Laura però fixeu-vos. No estem on abans.

- No pot ser. On és el camí? I les marques als arbres? És com si estiguéssem en un altra muntanya distinta – contestà Joan

- Açò ha de ser un mal somni. I ara què anem a fer? Estem perduts a una muntanya sense cobertura per a demanar ajuda- intervingué Laura

- Tot és culpa teua, Emma! Si no ens hagueres convençut de vindre ací a Astúries ara estaríem en qualsevol altre lloc tranquils- exclamà Mateu amb llàgrimes als ulls.

- Et creus que a mi m'agrada aquesta situació? Vinga va, crec que ja som majors com per a estar culpant-nos els uns als altres. I si tantes queixes tens, no haver vingut que ningú t'ha obligat. - vaig respondre tota furiosa.

- Pareu ja de discutir!- interrompé Laura – De veritat que ara mateix el que més ens convé es tranquilitzar-nos i parlar sobre el que anem a fer.

- Tens raó, Laura. Crec que hauríem de buscar alguna caseta o algun lloc on estendre les tendes d'acampada. Pero donem-nos pressa, no tardarà molt en ploure.



Hores i hores caminàrem sense rumb per aquell bosc en busca d'un refugi. Era impossible de creure, tornàvem a estar en el mateix lloc que abans. Havíem donat voltes en cercles sense adonar-nos. No teníem més forçes per a caminar, estàvem esgotats. Feia molt de fred i ja no sentíem els dits de les mans. Vaig seure a terra frustrada, no podia parar de pensar en les paraules que havia dit Mateo. Vaig mirar cap al cel i em fixí en el seu color. Era negre i estava carregat de fúria i tristesa. Pareixia que anara a estallar d'un moment a un altre. El cèl s'il·luminà pels llampecs acompanyats d'uns crits i ara eren molt més forts. Seguidament es posà a ploure i un gran pes caigué damunt nosaltres, semblava el plor d'una jove espantada.

La sensació de la pluja acariciant la meua pell em recordava a la meua infància. Ma mare i jo solíem anar als penya-segats de la platja per a sentir la brisa del mar i l'aigua. Una profunda tranquil·litat em va envair per complet durant un parell de minuts fins que la meua pau interior va ser interrompuda per Joan que em va dir:

- Emma, alçat! Hem trobat una cova on podem refugiar-nos fins que acabe la tempesta!

El vaig seguir fins a la cova on es trobaven Laura i Mateu. Potser passàrem hores o minuts, havíem perdut la noció del temps. L'únic que sabíem és que la pluja havia cessat i amb ella els plors angoixosos de la dona.

- Aprofitem ara per a agafar llenya i menjar! - va dir Laura

- Jo t'acompanye, la resta descanseu- es va oferir Joan

Després d'un temps Joan va arribar fora de si. No parava de maleir la muntanya, havia perdut a Laura
 
Clara Tejón | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]