F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
LA VIDA D'UN RECORD (AiCiSo_05)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 DESPERT

El Sr. Kafka seguia assegut. El plor i el so del tret li continuava ressonant a les orelles. Tots els vells records van sorgir amb gran rapidesa al cap de Franz Kafka, eren records dolorosos, d’aquells records que cauen a l’oblit i que tot i fer esforços no pots recordar. Però aquell moment havia tornat al cap de Kafka i, per algun fet inexplicable, volia que ell el recordés. Aquell dia, aquell moment.



13 de juliol del 1940

Sang. Plors. L’Edna estirada al terra. Inconscient. Franz no podia suportar veure la imatge i va girar el cap. Volia desaparèixer. Se sentia culpable. Ell s’havia arriscat i ella ho havia fer per ell. No va pensar en res més. Va anar tancant els ulls a poc a poc, i el paisatge gris i trist que tenia davant es va anar esvaint. La sang li deixava de córrer per les venes. El batec del seu pobre cor destrossat per les imatges que acabava d’observar es tornava lent i silenciós. I el cos d’en Kafka va anar caient, sense pressa, fins a toca suaument el ciment on, fa un moment, sostenia els seus peus.



15 de juliol del 1940

Kafka va obrir els ulls. Es trobava en una sala més aviat de color blanc i envoltat amb una flaire de tristesa i pessimisme. Per la claror que l’envoltava i el lent moviment de les treballadores, a les quals amb prou feines podia distingir el rostre, va suposar que eren les dotze del matí.

A poc a poc es va anar incorporant en el còmode llit al qual estava estirat fa uns minuts. Ho va fer amb ganes però sense pressa, notava una punxada de dolor al cap cada cop que es movia i sabia que no estava en les seves millors condicions. Va decidir observar, tal com feia des que era un nen, i fixar-se en cada moble i cada persona que l’envoltava:

Es trobava en una sala àmplia i més aviat blanquinosa. Les grans làmpades que il·luminaven el sostre feien un so constant però suau, com el brunzit de les abelles quan busquen, entre les flors, una mica de pol·len per poder crear la seva dolça mel. Estava situat en un dels llits de la sala, metàl·lic i sorollós, però còmode. No era l’únic que disposava d’aquell llit de ferro; a poc a poc, va anar girant el cap i observant, a banda i banda, totes aquelles personetes que dormien relaxadament en aquella estància sense moviment: un nen amb una cama enguixada i recolzada sobre un artefacte metàl·lic bronzejat i desgastat, una nena súper prima i petita tapada per la blanca manta, un nen amb el cap embenat...

Ell buscava l’Edna. Tenia un polsim d’esperança que encara seguia amb vida... Però no la veia. Així que va decidir esborrar el record que acabava d’aparèixer a la seva ment. Llavors la va veure, l’única persona desperta i en moviment dins l’habitació. Era una infermera jove, d’uns vint anys i estava enfeinada intentant que un dels nens que jeia dormit al vell llit, s’empassés una pastilla de color vermell. Va decidir no cridar-la i prestar atenció en els seus moviments. Li recordava la seva mare quan era jove, havia vist una fotografia d’ella fa uns dos anys i tenien un perfil semblant. El record li va provocar un somriure, pensar que la seva mare era dins seu el feia sentir millor.

De cop la infermera es va adonar de la seva presència i va decidir anar a veure l’únic nen despert de la sala.

- Ei! Com estàs, petit? Ja et trobes millor? Et vas donar un bon cop al cap, Franz?

- Hola. Qui és vostè? I com sap el meu nom? – va dir en Franz, una mica sorprès que aquella noia li parlés pel seu nom i no pel cognom. Tots els soldats li cridaven pel seu cognom, Kafka, ella, en canvi, no ho havia fet.

- Tranquil, em dic Naomi, i no cal que em parlis de vostè. Soc una noia jueva com tu, una mica més gran és clar, però estem en les mateixes situacions. A mi sempre m’ha agradat que em parlin pel meu nom, per això ho he fet, he llegit aquest cartell d’aquí...

I incorporant-se una mica més, en Franz va poder observar un cartell penjat al final del seu llit que deia “FRANZ KAFKA, DEL CAMP D’EXTERMINI DE CHELMNO”. No acabava d’entendre el significat d’aquelles paraules. Per què posava el lloc? Una gran idea li va aparèixer de cop. I si ja no estava en aquell camp? Va decidir comprovar-ho, el misteri l’estava consumint.

- Naomi, on ens trobem?

- Ai! Tens raó... No t’ho havia comentat. Estem en una base de jueus que van decidir escapar dels nazis i començar una nova vida amagats. Una passada! A mi em van rescatar del camp d’extermini d’Auschwitz... Però el problema és que quan la gent s’escapa dels camps, hi ha un gran esclat de trets i crits. És molt dolorós perquè hi ha gent que mor amb l’esperança d’escapar. Els meus pares per exemple...

- Llavors a mi em vau agafar inconscient? Qui em va portar? Vau agafar l’Edna?

- Jo no hi vaig anar. Però segons el que hi ha escrit al teu informe, et va portar un tal General Rivkin, acompanyat d’una nena, també inconscient. Segurament era l’Edna que tu dius. Però no està aquí ja que la van portar a una altra sala per a ferides greus. Ho diu també en el teu informe. L’havien disparat al pit i...

Franz va deixar d’escoltar, no volia sentir el que segurament havia passat. La mort l’aterroritzava. Ell estava enamorat, molt enamorat, i quan estàs enamorat saps intuir el pensament d’aquella persona que t’omple el cor, la ubicació, la presència, la respiració... Quan un està enamorat està connectat per una mena de fil transparent, un mitjà de comunicació invisible pels ulls de qualsevol persona. Només conegut per aquelles dues persones que senten el que no està escrit, l’un per l’altra.

Franz ho havia arriscat tot per ella, i ella per ell. I sabia que, tot i les poques possibilitats que hi havia, la seva ànima encara regnava dins el seu cos. La volia veure, volia aixecar-se i buscar per tots els racons del vell refugi on es trobava. No només ho volia; per a ell, ara, s’havia convertit en el seu objectiu.
 
AiCiSo_05 | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]