F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El destí (NL)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 L'història de la nina

Tot va començar un dia d'hivern, era a la tarda, em trobava de camí a la universitat quan va començar a nevar. No portava res per cobrir-me, només un petitgorrade llana que no cobria ni les orelles. Propd'on estava hi havia un petit bar que semblava estar porconquerit. No tenia una altraopciói vaig tenir queentrar. Quan vaig entrar,ràpidamentuncorrent de calor em vaenvoltartot el cos fent que unescal fredrecorreguésla meva columna vertebralposant-mela pell de gallina. Fent una mirada rapida pel bar vaig poder veure que hi havia un grup de persones just al fonsassegutsa uns tamborets ibeguenunes cerveses. Eren aproximadament unes 12 persones, haurien de tindre uns 30 o 40 anys, encara que entre tota aquella multitud destacava una jove.



Els seus cabells eren daurats com l'or, els llavis gruixuts i vermells, els ulls no semblaven ulls, semblaven dos grans Esmeraldas, dos Esmeraldas que es trobaven mirant-me directament. Vam estar així una estona. Un escenari on érem dues persones mirant-se des de l'altra punta del bar. Vaig tornar a la realitat quan vaig sentir una empenta a l'esquena. Ni tan sols havia entrat al bar, estava just al mitjà de la porta. Amb les galtes acolorides pel fred i la vergonya. Vaig dirigir-me a una de les taules més properes a les finestres, aquestes es trobaven just al costat oposat d'aquella bella dama.

Després de demandar el meu cafè, vaig mirar el rellotge i en vaig donar compte del fet que no arribaria a la classe de primera hora, un desastre. Vaig agafar el mòbil per posar una alarma per no despistar-me i arribar més tard del que ja feia.

La cambrera em va portar el meucafèi vaigcomençarabeure'l, la meva miradaésbellugavad'un costat a l'altre, en les parets, els mobles, elsquadresi fins i tot en la vestimenta de la gent queentravaper la porta principal. Iésqueeraimpossiblenofixar-seen la gent,cadascunaeradiferent de l'anterior, ja sigui per les celles, pels cabells o per l'alçada. Seguidament, la meva mirada nosécom va acabar a la dona d'abans. Em vaig perdre uns minuts per mirar-la, era molt guapa, no hi havia dubte. De sobte, ellatambéem va mirar un altre cop, suposo que va notar la meva mirada.



Quan ja vaig acabar el cafè, vaig decidir d'anar a parlar amb ella, però, l'alarma va sonar i no tenia temps a perdre si volia graduar-me aquest any. Vaig recollir les meves coses i vaig deixar el cafè pagat amb una perita propina, seguidament vaig sortir del bar per començarhacorre fins a la universitat.

Pujant les escales com un llamp vaig aconseguir entrar a l'aula tressegons avançque el professor, però em va veure.



- Bon dia, professor Muñoz - estava nerviós, no era la primera vegada que arribava tard, era la tercera vegada...



- Una altra vegadatardsenyor Rodríguez?



- És que ha començat a nevar i el bus ha arribat tard - suposo que nopassa resper mentir una miqueta.



-El quesigui,peròque no torni a passar oestaràexpulsat.



Després de dir allò, vaig assentir amb el cap i em vaig dirigir cap al meu seient. El diaavançavai no podia deixar de pensar en la noia del bar,els seus cabells, els seus ulls... ella. De cop i volta un soroll agut va sonar, era la campana de la pausa. Sense pensar dues vegades vaig agafar les meves coses i vaig marxar per fer el descans. M'havia deixat l'esmorzar a casa pel qual no tenia res per endur-me a la boca. Resignat vaig caminar fins a la biblioteca, no era molt gran però com a mínim comptava amb unes quantes taules amb tres o quatre diccionaris i un parell d'ordinadors més vells que la mateixauniversitat.

Vaig estar estudiant pels exàmens finals, que cada vegada estaven mésa prop. El coll em va començar a fer mal i justamentquanel vaig estirar cap a dalt, la meva mirada es va quedar clavada enuna zonaen particular. Una nova bibliotecària estrobava guarda'n alguns llibres, era la noia del bar. No ho podia creure. Ella estava aquí, justament al meu davant. Estava igual de guapa que avui al matí, ella em va mirar i em va trobar mirant-la. Per dissimular vaig girar el cap als dos costats per "destensar-lo" i vaig posar un altre cop la meva vista cap als llibres.



Vaig escoltar passos que es dirigien cap al meu lloc i després la cadira del meu davant es va moure per poder deixarasseurealgú, no li vaig treure importànciaaixíque no vaig mirar qui era.

La història mai àviasigutel meu fort i quan vaig grunyir per no recordar de les dates una suau i dolça rialla va sortir del meu company de taula. Els meus ulls van connectar amb els seus, eren els ulls Esmeraldas que ja havia vist unes quantes vegades avui. En vam mirar als ulls per un llarg temps i finalment em vaig adonar que una gran aventura estava a punt de començar.
 
NL | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]