F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Bitllet d'anada i tornada (Rubiomonta)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 PARLEM DE VERITATS

22 d'octubre del 2017,



La Marta i en Miquel ja són una parella de joves amb ganes de menjar-se el món, amb plans de futur. Aquests pensaments i companyia li han anat molt bé a la Marta per progressar amb la seva malaltia, però encara té un assumpte per resoldre que la fa sentir angoixada. La família.



La Marta va parlar amb el Robert i li va aconsellar que comences a parlar una altra vegada amb ells, per intentar resoldre el que li preocupa i tot allò que li entristeix.



23 d'octubre del 2017,



“Moltes felicitats mami!!



M'imagino que avui celebrareu el teu aniversari amb la família, cuinareu els canelons al forn, el papa anirà a buscar el braç de gitano de xocolata i trufa a la pastisseria de ca la Montse, aniran a dinar als avis, els tiets, els cosins i segur que després mirareu tots junts el partit del Barça.



M'agradaria tenir una màquina del temps per evitar cometre errors i no fer-vos patir. Ho sento molt, de veritat... Sé que els errors del passat no els puc canviar, però puc aprendre d'ells i ser millor persona a partir d'ara. En això consisteix madurar, no? El primer pas del canvi seria afrontar la meva malaltia i recuperar-me, com ho estic aconseguint a poc a poc cada dia.



En fi, espero que tots estigueu bé i aviat pugui fer una forta abraçada a tots.



Petons!



Marta."



Amb aquesta carta la Marta, va donar el primer pas per fer les paus amb la seva família. Per no seguir donar-li voltes al cap, se'n va anar a jugar jocs de taula a la sala comunitària. Quan va arribar va donar-se que no podia jugar perquè estaven fent els preparatius per una festa. Va preguntar-li a una de les infermeres de què es tractava i va explicar-li que decoraven la sala per la festa de Halloween del dia 31. La Marta sense cap problema va endur-se el seu joc de taula a l'habitació per poder jugar tranquil·la. Al cap d'un hora va anar a saludar-la en Miquel.



Mq: Hola Marta.



M: Hola Miquel com estàs?



Mq: Molt bé, i tu carinyet?



M: Bé ja he enviat la carta que et vaig explicar a la meva mare i fa una estona m'he trobat a una infermera decorant la sala comuna per una festa, m'ha dit que serà la de Halloween.



Mq: Sí! És veritat, t'ho anava a dir ara. El dia 31 faran la festa de Halloween i m'agradaria molt que anessim junts, amb una disfressa en parella si tu volguessis....



M: Oh i tant que m'agradaria! Que et sembla de Mickey i Minnie?



Mq: Mmm... En serio Marta? No si us plau! Ha ha ha. I que et sembla jo del Jack i tu de la Sally de la pel·lícula “Malsons abans de Nadal”?



M: M'encanta! Jo sempre mirava aquella peli.



Mq: Doncs tinc un amic que treballa en una botiga de disfresses, si vols m'encarrego jo de portar-les.



M: Sí, si us plau!



Van passar la tarda junts fins a l'hora de sopar. En Miquel se'n va anar a prendre alguna cosa amb un amic que feia molt que no veia, abans però va arreglar-se el cabell. Es van acomiadar amb un petó i una abraçada i a la Marta li va semblar olorar una fragància de dona juvenil al mocador que duia en Miquel al coll.





25 d'octubre del 2017.



Per sorpresa de la Marta, després de l'esmorzar, van aparèixer per la sala comú els pares de la Marta. Tenien moltes ganes de parlar amb ella. Van poder veure les instal·lacions decorades, les zones on passa més hores del dia, les companyes amb les quals està, la seva habitació i finalment van parlar molta estona amb ella. En aquella conversa van riure, van plorar, van abraçar-se i, sobretot, van perdonar-se. Aquella visita va ser curativa pels pares i per la Marta, ja que tots tres tenien moltes ganes i pors d'aquell moment. Es van proposar mantenir contacte i fer tantes visites com fos possible. No volien tornar a perdre aquella estima mai més.



28 d'octubre del 2017.



En Miquel va apareixer per la porta de l'habitació de la Marta amb una bossa de plàstic molt gran i amb un somriure d'orella a orella. Va entrar tot cridant:



Mq: Ja ho tinc Marta!



M: Hombre.... Dichosos los ojos! (Molesta perquè feia cinc dies sense saber d'ell.)



Mq: Ja, perdona carinyet, he treballat en torns molt llargs i estava tan cansat que me n'anava corrents al llit...



M: Val, tranquil si és així ho entenc.



Mq: Mira Marta ja tinc les disfresses, aquí té portat la teva i els complements per anar preciosa i tenebrosa....(Dona una forta abraçada i un petó, en to de pau.)



Ella va notar de nou, el perfum femení que duia impregnat a la roba, va pensar que era una nova colònia del Miquel i no li va donar més importància. Passat un quart d'hora, aproximadament, en Miquel li va dir que s'havia d'anar perquè havia quedat amb un amic i no volia arribar tard. A la Marta li sabia molt greu però no li va voler dir res per no fer-li enfadar.





31 d'octubre del 2017



Havien quedat en Miquel i la Marta que ell la recolliria a la seva habitació a les 19.30 h per anar junts a la sala comuna i celebrar la festa de Halloween. La Marta en veure que no arribava se'n va anar ella sola a la festa per esperar-lo allà. Ell no va arribar fins a les 20.15 h molt acalorat. De seguida va anar a donar-li una explicació de perquè arribava tard:



Mq: Ho sento molt Marta, perdona'm si us plau, he treballat molt aquesta setmana i m'he quedat adormit sense voler aquesta tarda.



M: Val, val, ara estem a la festa, ja parlarem...



Van anar a buscar un refresc i ell va menjar unes patates, van estar parlant i rient junts. Va començar a sonar una cançó que li encantava a la Marta i ella li va demanar anar al mig de la sala a ballar. Ell li va demanar que l’ajudés a atreure's la jaqueta perquè era molt justa i li estrenyia en moure's.



Quan li estava traient la jaqueta pel darrere, la Marta va veure com a la part baixa del coll, al cantó esquerre gairebé ja tocant la espatlla en Miquel tenia un petó amb pintallavis vermell. La Marta mai es pintava els llavis i en aquell moment es va quedar paralitzada, no sabia com afrontar la situació i va decidir fer com si no hagués vist res. Ell com si res, tan feliç, va ballar amb ella. La Marta se sentia angoixada, preocupada i amb por de que el seu terrible mal son fos realitat, però havia de dissimular. Més tard ell li va demanar que esperés sola a la sala comuna mentre ell anava al lavabo. Ella va aprofitar per demanar-li el seu mòbil, ja que a les ingressades no els permetien tenir un, amb l'excusa de llegir l'entrevista d'una famosa a internet. -Ell, que mai va patir el mínim indici de gelosia per part d'ella, se'l va donar desbloquejat i amb accés a tot el contingut de l'aparell.-



Ella de seguida que es va quedar sola va començar a mirar que hi havia en aquell mòbil que mai li havia demanat al seu xicot. Va mirar les aplicacions, les fotos breument, les trucades, que moltes eren a noies diferents, i finalment els WhatsApp. No ho hauria d'haver fet. Es va confirmar el que no volia que fos veritat. Ell s'escrivia amb moltíssimes noies, lligava amb totes, els parlava del mateix i com si fos un noi solter, intercanviant fotos sexuals. Parlava de les cites que havien tingut i voldrien seguir tenint.



La Marta no podia creure-ho, després de llegir més de tres converses diferents però totes iguals de pujades de to, va decidir deixar el mòbil encès sobre la taula, amb el WhatsApp obert. I se'n va anar. En Miquel en tornar i no veure a la Marta es va amoïnar, però més en veure el mòbil sobre la taula amb les converses a la vista. Se'n va anar a buscar-la a l'habitació. No hi era. Va preguntar per ella a les infermeres. No la van veure. Tots els treballadors de la planta i hospital van posar-se a buscar-la. Un noi de seguretat va informar pels walkis que creia haver-la vist pujant les escales del penúltim pis cap a dalt, però no tenien visibilitat amb les càmeres d’allà. En Miquel no s’ho va pensar dos cops i se'n va anar corrents. En el vuitè pis no estava la Marta. Va pujar cap a dalt. El mateix. Només li faltava mirar al terrat. En pujar cap al terrat va veure que aquella porta gruixuda amb sortida d'incendis, estava oberta.



I de sobte...


 
Rubiomonta | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]