F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
BILLET d'anada i tornada (joviatBLM)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 La llum del meu cor

CAPITOL 2

Les llums de Nadal donaven una sensació d'escalfor, però tot i així li posava una bufanda al meu osset de peluix. Com la blancor de l'hivern ens inundava, el meu osset es va posar malalt i amb molt de carinyo el vaig i l'escalfor el vaig curar. Aquella cara de felicitat que va posar no tenia cap preu per mi. Vaig obrir els ulls i seguia en el mateix lloc, però al contrari que abans, amb un gran somriure. Em vaig posar a pensar que tan de bo els somnis es fessin realitat. Em vaig adonar de que la única cosa que separava els somnis amb la realitat era un mateix, gràcies a aquell somni vaig sentir com si la meva vida tornava a començar, vaig sortir d'aquella habitació segura de mi mateixa i de les meves decisions. A l'obrir la porta tothom es va quedar mirant com dient com és que havia canviat de idea d'un minut a l'altre, però a mi aquell moment només em sortien somriures. Vaig agafar i li vaig dir al metge que faria tot el possible per poder sortir d'aquí definitivament. El metge em va mirar i va deixar anar un somriure. Em va assegurar que milloraria si m'ho proposo. Vaig començar de zero amb teràpies i medicaments. Vaig notar com a poc a poc anava millorant i m'anava sentint millor. Després d'un llarg temps em sentia preparada per portar una vida totalment normal.

Passades unes setmanes vaig sentir com mai m'havia sentit. Em sentia lliure, feliç, amb ganes de experimentar noves coses, tenia ganes de viure la vida. Faltaven unes setmanes per que fos Nadal, els meus pares estaven molt contents per saber que podia sortir de l'hospital i podes passar el Nadal amb la família. Però tot i així jo sabia que havia de seguir els consells del metge, podia sortir definitivament sempre que es segueixi cuidant com fins ara, vaig veure com els meus pares casi ploren per sentir aquelles paraules del metge estaven molt contents i jo també semblava que mai ningú ens podia treure aquell somriure de la cara, vam anar al cotxe per anar-nos cap a casa, duran el camí els meus pares no van voler parlar de res de el que havia passat per que no em sentis malament, al ariva a casa quan vam engega el llum vaig veure que tothom estava a casa meva els meus avis, tiets, tietes, amics, amigues i tots estaven molt contens de que per fi ages sortit d'aquell pou, em van prepara una festa sorpresa i allà ens vam passar tota la tarda rien explica'n-hos de tot i de tothom totes les anècdotes que ans havien passat ens vam fer un fart de riure. Enyorava el sentiment de riure i per primera vegada en molt temps em sortia espontàniament. Tornava a ser jo un altre cop.

Recordava les paraules del metge dient-me que m'havia fet molt forta, tant que podia reempendre la meva vida escolar. Les vacances de Nadal s'em van passar volant, potser perquè vaig alliberar molta d'aquella tensió que amagava als pous més profunds del meu pensament. Però ara aquells pous es van omplir d'esperança, molta esperança…

El color vermell de la porta de l’escola s’imposava davant meu. M’hi vaig aturar, però amb il·lusió, volia recordar l’emoció de començar una segona vida. Una segona oportunitat. Vaig veure que hi havia gent que dissimuladament em mirava, d’altra que ni s’amagava. Tothom parlava de mi… menys una noia, una noia que no havia vist mai me la vaig quedar mirant durant un estona fins que vaig senti els crits dels meus amics.

-Marta, Marta, Martaaaaaa

Jo tota consentrada en la mirada d’aquella noia em giro i veig que tothom m’estava mirant em cara de pena

-Estás be Marta - va dir en jauma amb cara de preocupat

-Si - vaig respondre amb un somriure enternedor

-Bé dons ja podem entre - Va dir l’anna tota emocionada.

Al entrar a classe vaig veure aquella noia i vaig decidir assentar-me al seu costat per poder conéixer-la millor ja que em feia molta il·lusió coneixa a noves persones i a noves amistats.

Al assentar-me em feia vergonya demanar-li com es deia però el professor va passar llista i ella anava devant meu es deia Clara. El profesor va decidir que sortissin una per una les persones noves per poder conéixer-les, ella va sortir i era d’Alemanya i tenia 13 anys. Quan em va tocar a mi. Vaig dir al professor que ja em coneixien i em diu:

-dona igual tothom surt tu tambe has de surtir!

Vaig sortir em vaig posar molt nerviosa viag presentar-me vaig dir que em deia Marta tinc 13 anys i em fa molta ilusio començar el curs amb vosaltres. tothom em va aplaudir em vaig posar molt contenta perquè no sabia que maniria tan bé.

Vam començar fent classe de mates, el que més odiava ja que se’m donaven malament.

El professor ens va donar unes fitxes que haviem de fer juntes i jo estava contenta perque tindria la oportunitat de parlar amb ella.

-Hola- Marta

-Hola- Clara

-De quina escola vens? -Marta

-Estudiava a casa - Clara

Em va estranyar molt que ella estudiés a casa i que quan em responia, em responia molt malament jo no li feia bastant cas però vaig tornar-ho a intentar.

Al sortir de l’escola vaig sortir amb una colla d’amics, i ens vam anar cadescún a se casa.
 
joviatBLM | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]