F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Canto jo I la montaña balla (CarlaMaria)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 2 No tot es el que sembla

Un miracle.

El vaixell no es trobava mica lluny, es més, pareixia que s’apropava a l’illa on hi erem. Vàrem començar a donar crits i a moure els braços cap a tots els costats.



-s’està apropant! -va dir el Pere-



-No m’ho puc creure - va comentar la Neus-



Era veritat, un vaixell blanc i blau s’apropava on estàvem. Com podia ser? Un vaixell? Que feia visitant una illa remota enmig del mar?

Al cap de quinze minuts el vaixell ja hi era.

Va sortir un home d’uns 40 anys aproximadament. Tenia una barba retallada, els cabells curts i rossos, uns ulls blaus com el cel i un tall a llavi inferior.



-Que feu aquí tan sols? -va dir ell-



-Vàrem tenir un accident fa poc i el nostre avió va caure -va contestar la Neus-



-Oh, quina desgràcia. Si voleu podeu venir amb mi. Pujeu! Pujeu al vaixell! Estareu molt millor amb nosaltres que aquí tot sols temptant a la sort de seguir amb vida.



Sense donar-li voltes tant la Neus com jo vàrem accedir a la proposta que ens acabava de fer aquell home, però, en Pere, es mostrava insegur, no parlava.

El home va treure una plataforma metàl·lica del vaixell, va somriure i va dir:



-Qualsevol cosa que tingueu més us val agafar-la ja que no tornarem a passar per aquí.



La Neus va pujar la primera agafant al Pere de la mà seguida per mi. El vaixell era gegant, tenia cents de màquines i altres artefactes que mai a la meva curta vida hi havia vist, es podia percebre un lleuger olor a cervesa. Un olor que reconeixia bé després de totes les nits en que el pare havia tornat emborratxat a casa.

Vàrem alçar l’àncora i poc a poc ens anàvem allunyant de l’illa més i més.



-Benvinguts al meu humil vaixell, ara agafeu uns draps i poseu-vos a rentar -va dir l’home amb el tall al llavi rient- per cert, no m’he presentat: em dic William i a partir d’ara vostès tres sereu els meus nous esclaus. Així que, digeu-li al vostre senyor com us dieu?



Em vaig quedar gelat, havíem caigut a la trampa d’aquestos “pirates”.

Va agafar a la Neus per la barbeta i la va mirar amb ulls maliciosos.



-Tu... tens una increïble bellesa. T’ho havien dit abans?



La Neus va desviar la mirada. Tenia por, es notava. Li tremolaven les mans.

El Pere va cridar. Els ulls se li començaren a posar humits i en qüestió de segons estava plorant. El William va tapar la boca del Pere amb la seva enorme mà i va xiuxiuejar una cosa a la seva oïda. No la vaig poder escoltar, però s’intuia que no podia ser una cosa bona.



Als deu dies ja pareixia que sempre havíem estat en aquell vaixell. Tots estàvem malvivint en aquell terrorífic lloc. Al Pere el varen tancar a una capsa que només en William sabia on era, l’havia intentat trobar en més d’una ocassió. Sempre em enxampaven i a més em posaven un càstig per deixar de fer la meva feina. La Neus es trobava a l’habitació de William per jugar als seus “jocs”, sempre estava tancada, només sortia per menjar i per sopar i sempre amb una corda lligada al seu tornell perquè no s’escapés. La veia quan tenia que servir el sopar i el dinar, però mai tenia permès parlar amb cap persona de la taula.

Per últim, estava jo: tenia que rentar el vaixell dia a dia, fer el menjar i qualsevol altre tasca que m’ordenesin fer.



Era diumenge per la nit, ja havien passat 3 mesos, estava a la cuina preparant una quiche lorraine, estava fart, necessitava escapar i d’aquesta forma s’em va ocórrer una meravellosa idea: escriuria un missatge en un troç de paper i ho ficaria dins la quiche. Li donaria aquell troç a la Neus i al dia següent mentre tots dormien escapariem.

Així vaig fer, vaig agafar un paper i vaig escriure: ens escaparem demà a la nit, estigues preparada.

Després del dinar, mentre recollia els plats bruts per rentar-los, la Neus em va aclocar l’ull. Havia rebut el meu missatge, ara només feia falta trobar a el Pere. Començava el nostre pla. Començava l’operació “ escapar del vaixell” i ningú la podria parar
 
CarlaMaria | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]