F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(pempem)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 2 Alguna cosa està passant

Casset 4. Cara B. Sessió individual.

Psicòleg: Xavi V. Subjecte: Marta P.

P: Hem trobat una millora amb la teva actitud cap això, però desgraciadament, segueixes aprimant. Marta, ets conscient del que està passant? Per molt que tinguis una bona conducta amb els metges i el centre, tots sabem la veritat, i has d’aturar de fingir.

S: No ho entenc, he estat fent tot el que em diuen els metges, tot i que jo no vull estar aquí. No m’estau prenent seriosament, quan sou vosaltres els que veuen com deixc les safates buides.

P: Ja fa tres setmanes que ets aquí i has vist les estadístiques, això no pot continuar així. Saps que pots confiar en mi… en el que vulguis. No parlaré amb ningú si això és el que vols, però només em preocupo per tu, Marta.



P: D’acord, parlaré amb la doctora Carbonell perquè aquesta tarda et faci les proves. Si no colabores amb nosaltres, no et serà del tot agradable, torna a la teva habitació i prepara’t, perquè seran uns dies contundents.

El doctor Ballvé es va presentar cap a les 7 de la tarda. La va endur a una habitació quasi buida, només amb dos cadires, un got d’aigua i altra safata blava, de les que li portaven amb el menjar cada dia. Ell es va seure a la cadira més llunyana al got, i li va assenyalar l’altra amb la mà. Quan es va asseure, el doctor es va treure de la butxaca de la bata un paquet de galetes petit, i se’l va posar a la safata.

— Per què tinc que menjar ara? Ja he berenat abans.— Na Marta li va mirar estranyada.

No va rebre cap resposta per part del doctor Ballvé, tot i així se’n va menjar dues de les tres galetes del paquet. De sobte, ell es va aixecar i va obrir la porta, fent així que na Marta s'hagués de aixecar ràpid i seguir-li.

Després de caminar per tres passadissos diferents, el paper dels núvols blancs es va convertir en un paper blau obscur, que resultava del tot intimidant. En obrir una porta amb clau, van entrar a altra sala que semblava del tot quirúrgica. Va apropar-se lentament a la llitera d’hospital y va seure sense dir paraula. Es trobava a una de les habitacions més llunyanes dels dormitoris a la qual mai havia estat. No era la primera prova que li feien, però sempre sentia aquella por a que alguna cosa sortís malament. El doctor Ballvé va estar uns minuts a entrar, i quan ho va fer duia amb ell una màquina que feia la situació més espantosa. Na Marta va encogir-se de por. Això no entrava en els plans dins de la seva recuperació.

— Marta, sé que sembla dolorós, però no et preocupis, serà un obrir i tancar d’ulls. Confia en mí. — va dir el doctor intentant tranquilizar-la.

— No vàreu parlar-me’n d’això. Es suposava que seria una revisió normal. No deixaré que em toquis.

— Comporta’t com cal.

De cop i volta, na Marta es va sumir en una negror terrorífica, però no abans que el metge pogués amagar el tub que li anava a ficar dins.

— Li heu fet les proves necessàries? — va dir un home robust, d'uns cinquanta anys.

— Tot el possible inspector, això no és un cas com qualsevol altre, les proves concorden amb el que diu la noia. Jo mateixa l'he vist menjar amb els meus propis ulls. Aquí passa alguna cosa estranya, per què creu que li he cridat si no?

— Potser us estigui enganyant, no ha pensat en aquesta possibilitat? És jove, però això no treu que no pugui ser astuta. Parlaré jo mateix amb ella i resoldré l'assumpte. Com sempre, és un plaer treballar per a vostè, doctora. — com a comiat, l'inspector li va agafar la mà i li va donar un petó sobre aquesta.

El so del pom de ferro de la porta va despertar a la Marta. Al veure algú desconegut de seguida va voler incorporar-se, però una sensació de mareig li va recórrer tot el cos. L'individu portava una altra safata blava, però aquesta en canvi tenia tot un menja a sobre.

— Per fi despertes, Marta. Sóc l'inspector Frau, el nou encarregat del teu cas. Segur que tens molta gana, si us plau, menja alguna cosa.

Per molt estrany que li semblés, la Marta no es va negar, estava morta de fam.

— Però què ha passat? Què ha fet el metge d'abans? — la veu de Marta quasi tremolava de preocupació.

—Res important, algunes proves necessàries. El cas, és que no hem trobat res estrany, i això està preocupant els metges d'aquest lloc. Després que et mengis el plat sencer, necessitaré fer-te una prova més jo mateix, però aquesta vegada estaràs desperta, així que no serà gens desagradable.

Marta, cansada ja de discutir, no va insistir a dir que ella definitivament sí que menjava. Va acabar el plat, i va esperar que l'inspector preparés les màquines per la prova.

Era una simple ecografia, on l'inspector podria veure el seu estómac, i els aliments que hi havia en ell. Tal i com havia vist l’inspector Frau, el plat s’havia quedat net després de que na Marta se’l mengés. Ara ella estava estirada en una llitera mòbil amb maquinàries enormes a sobre que emetien llums i sons estranys. L’inspector movia una de les màquines sobre la seva panxa, per poder descobrir l’enigma de na Marta. Comprobava si realment el que havia menjat estava allí. Després, se’n va anar a la sala del costat, on hi havia un vidre per veure l’interior de l’habitació on estava na Marta. Des d’on l’inspector podia veure a través d’una pantalla el que hi havia a l’estómac de la noia. Al principi les imatges estaven borroses i gairebé incomprensibles, però poc a poc, anaven agafant forma. Es veien els músculs interns movent-se lentament, com si fossin batecs. Però ni rastre del menjar. Com podia ser? Ell mateix l'havia vist menjar-se el plat sencer. No tenia cap sentit. Van ser diversos minuts els que va estar l'inspector Frau intentant entendre allò. El menjar havia desaparegut. S'havia volatilitzat així sense més. Va estar pensant i mirant les imatges fins que en un punt, li va donar a el botó de "pausa". Es va baixar les ulleres que portava posades i es va acostar a la pantalla. Just en un costat de la imatge, un punt blanc amb sis potes als costats es diferenciava enmig de l'estómac.
 
pempem | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]