F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Psicòpata (M.I.F.8)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 2 Fugida

CAPÍTOL 2:Fugida

...Hores després…

Estem enmig del bosc, no puc creure que estigui fora després d'haver estat 3 anys tancada en aquest infern, vaig creure que mai podria escapar,que trobarien el meu cos engolit pels cucs. La felicitat no em dura molt quan ho sento a ell:

- Ara que papalloneta?- manifesta Dante amb la respiració agitada.

- Ni idea, mai vaig pensar que arribaria tan lluny- vaig comentar sorpresa.

Dante comença a riure's, ara que ho veig és bastant atractiu,sento la sang pujar a les meves galtes.

- És enserio- diu rialler-Et trobes bé?- acostant-se

- S..si per què?- dic incomoda per la seva proximitat

- Et poso nerviosa petita?- s'acostant-se cada vegada més

-Allunya't si no vols que et tregui els intestins i et pengi amb ells- el amenaçant-li ja cabrejada- Deixa de comportar-te com un idiota, i comencem a caminar abans que ens trobin.-Dante s'allunya a regañadiente i comença caminar darrere meu.

...5 mesos després…

Han passat cinc mesos des que ens vam escapar del manicomi, a ocurrit moltes coses des d'això, ara mateix estem vivint en una casa ronyosa situada en Roubaix, França.

Aconseguim arribar aquí després que ens vam colar dins d'un camió que anava cap a francia ens assabentessin. Estàvem en una botiga comprant quan:

~...Flashback…~

- Dante que fem ens han posat en crida i cerca- dic veient el paper on salin les nostres cares que estava pegat en el suro de la botiga

- Dante arrenca el paper amb ràbia- Hi ha un camió aquí a la volta, ens colarem i ens anirem d'aquest maleït lloc.

~ ... Fi del Flashback ... ~

Diumenge 8 de setembre de 1870

Hem canviat una mica el nostre aspecte.Jo em talli el cabell, el porto mes o menys per les espatlles. Dante es va rapar el cap, és un gran canvi perquè abans tenia una gran cabellera. També les poques vegades que anem al poble intentem que no se'ns vegi la cara, anant amb caputxes i capcots.

Portem temps sense matar a ningú i gràcies a això Dante està frustrat i sempre ho paga amb mi, no em pega perquè sap que si m'aixeca la mà li va arrencar els ulls… Aquests bells ulls verds.

Diumenge 8 de setembre de 1870, 02.30 del matí

Va observar per la finestra i em vénen els recordo no puc agafar el son…La meva mare m'observa fixament,només així la recordo a través del cristall.

Em giro i observo a Dante, veig com es mou, alguna cosa no li deixa dormir en pau, un pensament no el vol deixar, aferrant-se a ell com un nàufrag a una taula a la deriva.I jo amb la desesperació de no poder agafar el son em vaig moure , esgotada, sense ànims de estar un minut més en aquesta casa, l'única cosa que desitjo és poder dormir, però les imágenes d'aquest dia no em deixen en pau ni un sol minut; em sento en el llit intentant tranquil·litzar-me una mica, demanant dormir.

I- Per què no puc dormir? Em sento cansada, però no puc descansar, cada vegada que intento tancar els ulls em venen les imágenes d'aquest dia on va canviar tot- manifest murmurant

Em torno a aixecar i vaig cap al mirall que hi ha davant del meu. El meu cos tremola, l'adrenalina corre per les meves venes, la meu cor comença a bategar veloçment , dandonantme forts cops en el meu pit, el meu mandíbula tremola, al no entendre el que m'està passant. Començament a donar voltes per la habitacion, i em començo a preguntar d'on prové aquesta por. Torno cap al mirall, mirandome al mirall, veig les meves ulleres, demarcada, em passo les mans per la meva cara, restregar-me els ulls. El mirall cau a terra, trencant-se en dos parts, l'agafo pel marc per a penjar-lo en el seu lloc, en portar-lo devant del meu rostre puc veure una ombra amorfa a la meva esquena, la qual va prenent a poc a poc la forma de la meva mare.

I-Que vols de mi!?- Crido al mirall i el llanço lluny meu. La figura havia desaparegut, sento els braços de Dante alrededor de la meva cintura,començo a plorar, m'abraça forta i em murmura .

D-Shuu tot va estar bé- em giro per a abraçar-ho i el comença a fer-me manyages la meva esquena fins que m'adormo als seus braços.

 
M.I.F.8 | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]