F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Revolució i melancolía (ele889)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 Direcció Hashima


Sis hores més. Vaig tornar a obrir els ulls. Tot era fosc. Era de nit. Estava confusa. Poca estona després de tornar a veure les coses clares vaig sentir que deien cosa per l'altaveu , l'administrador, que deia que tothom es reunís a la sala de desintoxicació amb ell, ja que cosa molt greu havia passat i era urgent que es convoqués una reunió. Crec que va dir això,no sé, m’ havia despertat d’ un somni literalment artificial, però sí que vaig entendre ben bé sala de desintoxicació’, i ‘dos alumnes’, que sabía ben bé qui eren. No sabia perquè ni que farien després però havien convençut al director de que reunís a tothom allà per poder-los dormir i fer cosa dolenta.

Em vaig desesperar perquè no sabia com fer-ho per sortir de la gàbia així que vaig fer l’ únic que creia que em podria salvar; cridar molt fort per si per sort algú passava pel laboratori i em sentia. I va funcionar. La meva companya, Anna Casasnovas em va sentir i va venir.

-Que fas aquí, Lana?- L’ Anna era una noia espanyola que em duia uns tres anys, ja feia molta estona que era allà. És molt guapa i enamora a tots els fillets. Em van dir que va sortir amb el Minos 13 mesos i després el va deixar per l’ Steve al que va enganyar amb un noi que es diu Paul. Així l’ Steve i el Minos es van fer amics, gràcies a ella. Nosaltres dues anàvem a les mateixes pràctiques i mai ens haviem duit bé. Ella pensa que jo sóc una ximple però la veritat és que m’ és igual,és molt egocèntrica.

-No hi ha temps per explicacions, Anna, siusplau treu-me d’ aquesta gàbia per simis-

-Està bé, però després expliquem que està passant- L’ Anna va pitjar un botó al que jo des de dins no tenia accés i la gàbia es va obrir automàticament. I després jo li vaig contar el que havia sentit.

-Uau, que intens- Va dir Anna amb cara de sorpresa. - Vaya coses més tontes t’ inventes, Lana. Conec molt bé al Minos, mai em faria mal a mi. Au, ves a salvar el món, et deixo. Vaya ximpleria. - I se’n va anar del laboratori rient amb molta tranquilitat. No em va creure. Em va afectar que no em cregués, però no em podía aturar pensaant amb aixó. Havia de fer que aquells dos aturessin.

Me’n vaig anar corrents a cercar-los. Vaig haver de recórrer tota la nau, que es enorme , i finalment els vaig trobar. Que ximple vaig ser en no cercar-los allà primer. Eren a la sala de control. Ja havien dispers el gas, arribava tard.

-Que fas aquí? Com has sortit de la gàbia? No té sentit.- Va saltar en Steve, que tant ell com en Minos estaven alucinant de veure’m allà.

-La maca de l’ Anna m’ ha alliberat, i li he contat el vostre pla pero no m’ ha cregut de cap manera.-

-Hahaha, l’ Anna és molt ingènua. Què fas aquí, Lana? Ja hem adormit a tothom ara posarem un cartutx de dinamita a cada sala i quan tothom es desperti els explicarem el nostre pla. Si no fan el que nosaltres els deim els matam a tots. - Minos va fer una pausa- Això era l'antic pla, Lana. Però m'has fet pensar cosa millor. Els farem net la ment i direm que tu has fet això, així et castigaran i com que pensaran que tu ets el problema i que ho hem descobert nosaltres i també per el fet de rentar-lis la ment, farem què tothom seguesqui les nostres ordres i després els matarem. Gràcies Lana.

-Haguessis pogut ajudar nos i ara mateix faries el que volguessis- Va dir l’ Steve, que em mirava amb cara de decepció.

Estava paralitzada, tenia molta por. Aquells us volien matar a tots, incluit a tu , Franz. Em van fermar i em van adormir per tercera vegada. En aixecar me, estava damunt una plataforma i un munt de gent m’ estava cridant coses lletges. Als cinc o deu minuts va aparèixer el Minos, em va desfermar.

-Aquí la teniu, ja s’ ha despert. Aquesta rata asquerosa ens volia matar a tots. Us volia dormir i explotar-vos, literalment. Sort que jo i el meu amic Steve ens vam adonar i la vam poder detendre. Lana Hoffmann a les dues de la tarda t’ espera un avió que et durà molt lluny i no ens podràs tornar a fer mal.

-Ueeeee!- Va cridar tothom en conjunt.

Després de aquest espectacle em vaig reunir amb els dos personatges a una sala petita on mai abans havia entrat.

-On em voleu dur?-

-A un lloc molt llunyà, ets un perill per a nosaltres.- Em va dir l’ Steve - Pensàvem que eres inofensiva i et resistiries però ha resultat ser al revés. Em sap greu Lana.

-Mira, serem bons amb tu, si vols farem fora el teu amic aquell, que es deia? Franz?. Be, antes de matar a ningú, l’ enviarem a Alemania d’ aquí un mes amb motiu de ‘vacances’ però no tornarà més.- Va dir el Minos - Mira la part bona, tu i ell estareu vius, només heu de començar una nova vida i deixar tot això enrere. Ara ens hauras de prometre que mai mes diràs una paraula del que ha passat aquí.

-No us prometo res, deixau lliure a Kafka, això si. Per favor- Els vaig suplicar

- Ui, s’ ha fet tard. Te’n vas Lana.- Va interrompre Minos - Steve dula a l’ avió.

Durant el camí l’ Steve no em va dir res. Jo sabia que alguna cosa el preocupava.Vam arribar a l’ avió amb el que jo me’n aniria a ves-a saber on i em vaig despedir d’ ell.

-Perquè, Steve?-

-Ens tornarem a trobar, Lana. I després ho entendràs tot.- I se’n va anar.

Vaig pujar a l’ avió. Estava molt preocupada. Milers de persones moririen, jo n’ era conscient i no havia fet res per detendre-ho. L’ avió va ser molt llarg, la part bona va ser que vaig tenir temps per pensar en moltes coses i d’ aclarir els meus conflictes mentals. Quan vam aterritzar vaig sortir, suposava que a mi també em tornarien a Alemania o a colque país on tingues familia o almenys sapigues xerrar el seu idioma. Em van dur a una illa molt estranya. Al principi em pensava que estava deserta ja que tot era arena, mar i vegetació. Em vaig posar molt nerviosa i vaig començar a plorar, vaig cridar ‘ajuda’ molt fort. A la poca estona de començar a plorar va venir una dona major . Era baixeta i tenía el pel blanc. Per la forma de la cara vaig deduir que era xinesa.

-Ni hao- Em mirava amb cara de preocupació, ho vaig veure quan em vaig girar per mirar-la ja que em va fer un susto molt gran. La part bona era que entenia el que m’ havia dit , el dolent era que em parlava en xinès i jo només entenia les paraules més bàsiques.

-Ehhh, hola-

-Ni zenmeliao. Hao ma?-

-Què?-

-Ni shi nali ren-

-Hello, hola, hallo, bonjour, geia,salve,..- en aquell moment em va tornar a interrompre.

-Bo com quedem, què parles anglès, grec o què?- Em va vacil·lar.- Es pot saber a que ha vingut l’ escandal que has fet?-

-Perdó, es que no sé on sóc i m’ ha fet por que no hi hagués ningú....-

-Hahaha, pues ara ja saps que si hi ha gent. Benvinguda a Hashima. Aquesta petita illa fa casi mig segle que esta abandonada, però no del tot, sempre hi ha viscut la meva tribu, Kemu. La illa té una història bastant tètrica però no hi ha de què preocupar-se. A dins del bosc hi ha una entrada per entrar a les muralles. Allà tots els edificis estan fets malbé però jo i la tribu vam aconseguir construir ne un de nou on es pot viure perfectament.-

-Teniu avions?-

-Per anar a on, bonica?-

-A Alemanya, per veure un antic amic meu.-

-I perquè ets vingut aquí, doncs? Aquí no hi ve ningú mai.-

-Una llarga història. El cas és que necessito tornar el més prest possible. Per favor.-

-Vine , sé d'una persona que et pot ajudar.-

Vam caminar unes dues hores aproximadament. Ella em va contar el que li va passar a la illa i jo li vaig contar el que em va passar a mi.El de l’ illa és molt trist. El seu sòl era ric en carboni i la empresa Mitsubishi la va comprar i va fer unes mines per extreure-lo. En menys de vint anys van extreure fins al darrer gram d’ aquest mineral i tothom que poblava la illa se’n va anar i només van quedar els Kemu. Quan per fi vam arribar a el seu edifici, vaig apreciar que era més modern de el que em pensava. La velleta, anomenada Lixue em va dur a un taller on hi havia un home arreglant una rentadora. Es va atracar a ell i van intercanviar unes frases en xinès. Aquell individu era alt amb una melena llarga negre com la nit. Finalment es va atracar a mi.

-Ehm, hola Lana, sóc en Quiang. Lixue m’ ha dit que necessites un avió per tornar al teu país natal i bé, t’ ajudaré a construir ne un.-

-Què? Construir un avió?- Estava realment sorpresa, no em pensava que m’ anessin a ajudar de franc. - I què voleu a canvi?

- No volem res a canvi, som gent que quan algú té un problema els ajudam sense esperar res d’ ells, si tu ens vols donar res ja és la teva decisió.- Va dir ben decidit.- Anirem a cercar peces de els edificis abandonats, segur que alguna cosa hi haurà.

-Uau, val. Moltes gràcies.- Encara estava flipant - Quan comencem?

-Pues -Va treure d’ un armari un vestit de mecànic. - comencem ja.

Em vaig posar el vestit i vam partir a la ciutat a cercar peces metàl·liques i resistents que poguessin fer un avió per a mi. Vam trigar quinze dies treballant dia i nit per a conseguir construir un avió que per cert, funcionava a la perfecció.

-Molt bé Lana ja està. Saps pilotar-lo?- Em va demanar Quiang.

-Que va, no en tinc ni idea. Supós que no pot ser tan difícil.-

-De fet és el transport més difícil de pilotar que conec. Vine amb mi et presentaré al Gao.

Vam pujar fins al terrat de l’ edifici pujant unes escales de ferro que feien soroll. Al ser adalt Quiang va obrir una porta on hi havia un noi alt i prim amb el pel fet un monyo, i amb ell parlava Lixue.

-Gao, aquí la tens, ara és la teva responsabilitat- Va dir-li Quiang

-Per favor Gao- Va demanar Lixue.- Tu saps que aquí som generosos amb tothom.

-Està bé. Li mostraré a conduir un avió.- Va dir el noi.

- Si vols du me tu a Alemania i així no me’n has de mostrar.- Li vaig dir jo.

-No. T’hi mostro a anar i ja està. -

-Ach, com vulguis.-

-Vine, anem a cercar l’ avió i t’en vas.-

Vam baixar les escales de ferro i vaig estar dotze dies fent pràctiques amb el Gao, que va resultar ser molt simpàtic, fins que en vaig aprendre del tot. Quan ja ho tenia tot preparat em vaig despedir de tothom, però sobretot dels tres que m’ havien fet viure aquesta experiencia; la Lixue, el Quiang i el Gao, i els vaig prometre que prest ens tornariem a veure.


Vaig estar dos dies sense poder dormir perquè no hi havia pilot automatic i no podia deixar que l’ avió anés tot sol. Vaig arribar i vaig aterritzar a l’ aeroport de Berlin, em van detendre les autoritats per anar amb un transport no identificat però jo em vaig escapar.Vaig anar al centre i vaig dormir a aquest mateix parc. Sabia que tu segurament ja series aquí per el que em van dir el Minos i l’ Steve així que vaig pensar que valia la pena dormir al carrer per tu. I avui matí m’ ha despertat una noia tirant-me aigua de la font.Eren les vuit del matí, vaig esperar a les nou perquè sabia que era la hora a la que anaves a passejar, i quan s’ han fet les deu m’ he posat a plorar perquè no venies i suposava que aquells t’ haurien matat, fins que t’ he vist que em miraves i em demanaves que feia aquí i jo t’ ho he contat tot.


-Et crec, Lana. És tot tan possible... -

-Gràcies per creure’m Franz, sempre t’he apreciat molt. -

-Ara què penses fer? Perquè m’ has vingut a cercar?-

-Molt simple. Em vull carregar a l’ Steve i tu m’has d’ajudar.




 
ele889 | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]