F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Història de Leandre i Hero (Eljoc2)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 2 La decisió

Hero i Leandre es trobaven enfonsats a un dens bosc, a l’illa d’Abidos. Estaven allí per què tractaven de passar desapercebuts. Però, últimament, la guàrdia reial els trepitjaven els talons.



--En menys d’un dia la guàrdia reial arribarà aqui. --Va dir na Hero-- Deuriem de pensar en canviar de lloc d’amagatall.



-- Quizàs -- Va respondre en Leandre -- Però ja estic cansat de canviar de joc constantment.





Ja duen tres mesos en la huida, i es notava. La major víctima d’aquesta fugida era la relació entre Hero i Leandre. El que al principi semblava una relació d’amor jove, ha acabat sent una relació de quasi insuportabilizació, en la que apenes es dirigiexen paraules al llarg del dia.



Quan menys el esperaven, una docena de guardes van travessar els arbustos i van apareixen dins el camp de Hero i Leandre i els van començar a perseguir-los. Na Hero i en Leandre després de estar corrent cinc minuts sense parar, es varen mirar als ulls i es varen entendre ja no poden més i es varen entregar.



Després d’haver ser apresonats, en Leandre i na Hero van ser separats, i cadascùn va ser tornat a la seva illa respectiva.



En la sala principal del regne d’Abidos el rei Ferran II estava esperant pacient a en Leandre.



-- Fill meu estic molt decepcionat amb tu. Com pots deixar aquesta imatge de la nostra família. Déu meu, en què estaves pensant!

--Pare meu… No sabia en que estava pensant. Era massa pressió!

--No n’hi ha excuses vàlides fill meu. El que has fet és una acció imperdonable. Ara el més probable és que el regne colapsi, tot gràcies a tú.

-- Jo no vull res que veure amb el regne! T’hauries adonat d’això si alguna vegada en la teva vida m'haguessis prestat atenció!

-- Silenci!! Emportar-li al calabós, perquè li doni una pensada a el que a dit!

Quan va arribar al calabós, els prisiones varen començar a mofarse de ell, i alguns es van apropar amb intencions perilloses, però no va ocórrer res amb contacte perquè estava protegit per tres guàrdies reials.



Després de passar-se una semana allí, el seu pare i rei, va asomar-se per allí, i la dir:

-- Fill meu, és l’hora de sortir d'aquest calabós. Necessitem tenir una llarga charla. Vine amb jo a la terraza, allí podrem conversar tranquil·lament .



Leandre va fer com el seu pare va indicar, i le va seguir fins al balcó, que es trobava dins dels aposents reials.



--Verás fill meu -- Va començar el seu pare-- N’hi ha una cosa que no t’he contat. No ets l’ùnic que aspira al tron, sabs?

-- Que vols diure, pare?

-- El que escoltes, fill meu. Aquesta historia se remonta a la meva joventut. La veritat, és que jo de petit tenia un germà bessó. Quan només teníem set anys, estaven jugant dins l'habitació dels nostres pares, cosa que teníem prohibida. Això no hauria causat molts problemes si no fossi per el fet de que vaig trencar un jarró molt importat per els meus pares. Com jo era molt petit, vaig acusar al meu germà de trencar-lo. I com jo era el favorit,em van creure i li van expulsar del castell. Fins fa poc, aquest només hauria estat un capítol oscur en la meva vida, però fa poc em van informar de que el meu germà segueix viu, i que estava dispost a reclamar el tron amb la meva mort. A sobre, el metge reial m’ha informat que no em queden més de tres mesos de vida. És per això que el regne te necesita, per evitar que el meu germà tirà arrives al tron.



Després de que el pare fes el seu discurs, els dos es van quedar en silenci durant un parell de minuts, fins que el seu fill va respondre:

-- Suposo que ho faré. Però ten clar que passarà molt temps fins que em acostumi a l’estil reial. <div style="\&quot;text-align:" center;\"="">*** Una setmana després *** Leandre estava descansant en el llit. Un soroll va començar a sonar en el seu balcó. Al principi el va ignorar, però cinc minuts segueix sonant, així que en Leandre va decidir sortir al balcó.



-- Ja estaves tardant -- Va dir n’ha Hero -- Vens o què?

En Leandre va començar a pensar en la seva vida. Va pensar en el seu pare, i el que li esperava si es quedava en el castell.



-- Si, anem hi doncs -- Va respondre el Leandre

 
Eljoc2 | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]