F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un Nou Principi (Enrique Castillo)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 2 El Pla

Tot va començar d’una forma molt tranquil·la i sense moltes problemes, no ens hem trobat a ningú i tampoc hem escoltat ninguna baralla però ja es nota la escasses d’aliments, no havíem sortit amb molts aliments ja que la turmenta s’havia llevat molts d'ells i l’havíem deixat uns pocs als que se havien quedat a hi.





Uns dies després de marxar-nos, una família completa havia caigut malalta per culpa d’una rata que estava habitant a el carruatge, ningú s’havia adonat compta i per culpa d'això ara teníem que anar a l’hospital. Era molt car i, com era obvi, no teníem ni una moneda per pagar-lo.



Havíem arribat al poble més a prop a nosaltres i vam portar al doctor d’aquell lloc a la família, ens va dir que no era molt perillós el que tenien, era una infermetat causada per les garrapatees, tenia sentit ja que la rata segurament tenia alguna.

Els infectats es varen quedar al hospital i mentre nosaltres vàrem negociar que fer per pagar aquesta deute que ja, des de el principi teníem. Estàvem reunits en el carruatge mes gran que teníem, estàvem els dos gran membres que quedaven i jo, el mèdic ens havia dit que estarien en “observació” per una setmana. amb aquesta informació vam arribar a l’acord de buscar un lloc allunyat amb recursos per reposar-los i per descarregar tot el que tenim.

Vàrem tardar poc en trobar un d’aquests meravellosos llocs, estava localitzat mes o menys a prop d’aquest poble on estaven els nostres companys.

Tothom vam ajudar a descarregar tot el que teníem, que no era poc, no érem la banda més gran de totes però tampoc érem 4 persones, després de que tot va estar totalment recollit i ben col·locat, vàrem anar els tres “caps” a parlar de com anàvem a pagar el deute, no teníem ni per comprar recursos essencials i menys per això, havíem de planificar un robatori, hauria de ser ràpid i efectiu, nostre primera decisió va ser a una petita tenda però la deute era més ben gran per el que hauria de ser a un banc, no podia ser petit ja que no guanyaríem prou.

La quantitat de membres capacitats per ajudar en aquest robatori eren suficients, molts eren joves però per sobreviure en aquestes terres tenies que ser fort i no tenir-li por a res.

Teníem que revisar tota la munició en primer lloc i també localitzar un banc, no molt vigilat i amb poca gent.

El vàrem trobar, no molt allunyat del nostre campament, estava situat a un poble llamat Valentine, vaig enviar a dos altres membres a observar els moviments que feien els banquers. Els altres membres restants i jo vam anar a la armeria per fer-nos una idea del que costaria omplir tota la munició que ens faltava. Jo vaig entrar sol i vaig entaular una conversa amb l’armer que va dur més de mitja hora, vaig veure uns caps de cérvols penjades a la paret com a trofeu, li pregunti per elles, em va explicar que la gent ja no sortia a caçar amb el i que si anava sol era incapaç de moure peces grans, i els necessitava per menjar. vaig veure la meva oportunitat de fer un tracte amb el, jo necessitava bastant munició però no teníem prou diners per pagar-la i ell tenia un problema que no podia resoldre sense ajuda de ningú, pel que li vaig proposar que tots els meus companys i jo anirem de caça amb el i tot el que agaféssim seria per al seu gaudi mentre que nosaltres aconseguíssim la munició a un preu més econòmic.



L’home va tardar en respondre, la munició era cara i sobretot tota la que nosaltres teníem que comprar però el tenia un problema més gran, va acceptar, vàrem fixar una data per anar a caçar. vàrem quedar al dia següent per la nit i ja fixat aquesta data vàrem començar a omplir el carruatge de munició.



Vàrem arribar al campament i ja estaven allí els dos observadors, semblaven estar carregats de notícies. El banc era perfecte només passava el xèrif una vegada per la tarda i només mirava des de fora. Era l'objectiu perfecte per a nosaltres, senzill i fàcil, o això creiem nosaltres.



Va passar una nit i fins les vuit del mati ningú va arribar a molestar. Per el mati, per despertar-me, vaig anar al riu per pescar i banyar-me. Vaig estar fins a les nou pescant amb tot completament en silenci i amb una pau increïble.



Fins al mig dia vaig anar al poble per preguntar al mèdic com anaven els nostres companys i em va dir que anaven millorant però que necessitaven tres o quatre dies mes per estar mes o menys be.



Vaig tornar al campament a les vuit de la nit i els caçadors del campament i jo vàrem esperar fins que l’armer arribés. Lo vam veure des de el començament del camí que s’acostava amb el seu cavall amb una velocitat neutre, va arribar i tots nosaltres ens vam posar encima dels respectius cavalls de cada un. Va ser una nit que sorprenentment ens va fer curta, vàrem caçar mes de trenta peces, totes per l’armer, i nosaltres ja havíem complit el nostre pacte.



Vàrem tornar al campament fins les nou del mati, estàvem tots morts per estar tota la nit caminant i carregant amb el bestiar.



Ja sol ens faltava planejar millor com fe el atac al banc i pagar el deute al metge per poder anar-nos sense ningun problema mes.
 
Enrique Castillo | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]