F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Ni passat, ni futur (arannu)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 Baldufa

Casset 5. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

________________

9 mesos abans…

(Marta P.)

Ja són quasi 3 anys en una relació amb el Gerard, cada cop més monòtona, més rutinària, un espai buit que creix entre nosaltres. No sé… és com si a poc a poc s’estigués fent malbé l’amor que, en un principi, creia que romandria de per vida.

He pensat que un viatge, potser a Grècia, a Irlanda, a la República Dominicana, podria enfortir la relació i així passar més temps junts. A més a més, la setmana vinent és el nostre aniversari, 23 de novembre, 3 anys.

Mykonos, sí, aquest seria un bon lloc per deixar les nostres diferències a banda, Grècia podria curar l'empremta que el temps ha deixat entre nosaltres.

Ja ha passat una setmana, per fi 23 de novembre, avui és el dia, a les 13.15, surt l’avió que ens portarà a una nova aventura.

11.30, ja som a l’aeroport en busca de la porta d’embarcament, està ple, mai havia vist tanta gent en un mateix lloc. Ens asseiem en un banc abans de passar el control de seguretat ja que encara ens queda temps i les cues del control són infinites. Aleshores, el Gerard s’ofereix a anar a buscar l’esmorzar i així mengem alguna cosa abans d’agafar l’avió.

De sobte, un gran soroll esclata i, sense poder reaccionar, la gran multitud de gent se’m fa a sobre. Desesperada, busco el Gerard, i en sentir diverses persones cridant la paraula “atemptat”, se’m glaça la sang, el cor gairebé se’m surt del pit, tant de bo fos un somni. “Ferits” sento de cop, “apunyalaments”, segueix cridant la gent. Intento tranquil·litzar-me pensant que el meu xicot ha d’estar bé, tothom exagera en aquestes situacions. A més a més, quina possibilitat hi ha que ell es trobi entre les víctimes? És una entre… què hi deu haver aquí, almenys quatre mil persones?

6 ambulàncies, 7 cotxes de policia, 5 cadenes televisives, desenes de periodistes fent el possible per tenir el monopoli de l’exclusiva. Sense empatia. No els dol? No senten compassió? No pensen en les víctimes? Són com voltors buscant la seva presa. Quina impotència, quina ràbia.

Ja ha passat, si més no, això és el que diuen. La “resta” som aquí, ningú ens diu res, ningú ens escolta. No he rebut cap notícia del Gerard, cada cop estic més preocupada.

Porto dues hores esperant. Portem dues hores esperant. “Caminem lluny” de Doctor Prats comença a sonar, és el meu mòbil. En contestar sento la seva veu, sí, és ell, el cor se’m paralitza quan li sento dir que és a l’hospital.

Surto disparada sense importar-me res, el món se’m cau a sobre, només pensar que ell està en perill per culpa meva… tinc la sensació de ser la pitjor persona del món.

Desenes de metges amunt i avall criden demanant proves estranyes, productes amb noms que no aconsegueixo desxifrar… fins que escolto: Gerard Moreno habitació 217D, busca donant zero negatiu, apunyalament en el nervi femoral amb possible rotura de pelvis.

Asseguda en la sala d’espera, no paro de pensar en ell, en el seu estat físic i anímic en aquests moments, deu creure que no l’estimo… i amb raó! Potser perd una cama per culpa meva i, quedar-se sense una cama voldria dir perdre les ganes, la il·lusió per un esport que li ha donat vida des dels 7 anys. Sembla la típica tragèdia que veus a la televisió, però mai esperes que et passi a tu. Si no hagués deixat que es separés de mi… si no haguéssim arribat tan aviat… si l’hagués trobat abans… si no hagués triat aquell dia per al viatge… si se m’hagués ocorregut una altra idea… tot és per culpa meva i a sobre, el perjudicat ha estat ell! En un tres i no res, les nostres vides s’han descarrilat, han canviat el seu rumb de recerca d'una felicitat compartida a estar ara lluitant per sobreviure.

Ja podem acomiadar-nos dels somnis per complir, de les aventures junts, del patinatge… això sí que no m’ho perdonaré mai.

“Només és un esport”, diran els metges, que fàcil de dir per a ells, li he privat del seu major plaer. Viu, o com a mínim vivia, entregat a aquell món de l’art sobre rodes.

Després d'una llarga espera, veig sortir un home de mitjana edat amb una llarga bata blanca. La meva intuïció em diu que és un doctor. Aleshores, sento que, amb un to suau, pregunta: “familiars d'en Gerard Moreno?”

En aquell moment, la meva mirada es connecta instantàniament amb els seus ulls.
 
arannu | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]