F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Una mà incondicional (mariaabc_)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 El succés

En un racó del parc la vaig veure, un àngel de bellesa inefable amb cabells rossos en els quals el sol reflectia la resplendor d'aquell matí, tenia les galtes rosades de tant plorar com si dues roselles hagueren florit en elles. El seu vestit era d'un to de blau que et transmetia certa parsimònia i tranquil·litat el que contrastava amb l'expressió d'angoixa que reflectia el rostre d'aquella xiqueta d'uns sis anys.

¿Com era possible que aquell afligit plor no fora objecte d'interés o preocupació de cap de les persones pròximes a ella?Davant la imatge tan desoladora davant laque em trobava, vaig decidir acostar-me per a mostrar certa simpatia, calmar el seu desconsol i trobar solució a aquella situació que havia corromput el silenci tan plàcid que sempre predominava al parc.

Conformeanava escurçant la distància, em vaigadonar que el món semblava seguir el seu ritme freqüent, les institutrius i mainaderes pendents dels seus respectius xiquets jugant, els avis jugant a la petanca compartint experiències de vida, joves passejant xafardejant sobre algun succés nou, tot era pau i tranquil·litat i ningú semblava fer-li compte o trobar-la a faltar.

En arribar al seu xicotet amagatall davall d'un banc, em vaig acatxar perquè la diferència d'altura suposaria un obstacle perquè s'obrira a mi i em permetera ajudar-lo. Els xiquets mai havien sigut molt del meu grat, no obstant això, vaig intentar lluir un afable somriure amb la condició que em dirigira la paraula i el seu plor cessara. La xiqueta, sorpresa del meu acostament o almenys això expressava la seua mirada amb els ulls oberts com a plats, va deixar de produir qualsevol so, deixant que s'escoltara el rumor de la brisa contra les fulles al costat del lleu cant dels ocells i el murmuri de les converses llunyanes.

Li vaig preguntar pel seu nom, qué li pasava i a on es trobava la seua familia. Tots els meus dubtes van quedar en l'aire sobrevolant-nos com si mai haguera sigut formulada. En un primer moment, el vaig atribuir a la seua personalitat podent ser massa tímida o tenint dubtes si entaular conversa amb estranys, comportament totalment comprensible. No obstant això, noem em vaig doner per vençut. No podia deixar-la abandonada en aquell parc, deixant la seua vida a la fortuna de la destinació sense saber ni ella mateixa que li passaria. La meua consciència no anava a quedar-se tranquil·la fins que la xiqueta es reunira amb la seua família, per la qual cosa vaig decidir anar a la recerca d'alguna autoritat que poguera fer-se càrrec de la protecció de la infanta.

No obstant això, vaig pensar: ¿I si li ocorre qualsevol cosa mentres que estic en la cerca d'ajuda?Sospesant-ho molt, vaig prendre una decisió arriscada. Potser massa. Em vaig acatxar i li vaig preguntar si m'acompanyava per algú que poguera trobar la seua família. Però en veure la seua mirada perduda, paralitzada com si la seua ment vagara per l'aire sense rumb; vaig decidir sense més remei tendir-li la meua mà perquè vinguera amb mi. No es va moure, no va realitzar ni un sol moviment, deixant-me en la tessitura d'haver d'agarrar-li la mà delicadament. En el moment en el qual vaig fregar la seua mà, un crit va eixir d'allò més profund de la seua gola, inundant el parc i anul·lant el silenci que abans habitava.

Em vaig quedar paralitzat, la seua reacció va ser tan desmesurada i sobtada que únicamentemva donar tempstemps a alçar la mirada quan vaig veure una torba de persones acostant-se ràpidament a mi, aquelles que prèviament havien conviscut amb mi en harmonia en aquell lloc. I a partir d'ací tot roman com un térbol record. De sobte, em van arrabassar del meu costat a la xiqueta, allunyant-la de mi com si suposara un terrible perill per a ella.

I després va ocórrer. Vaig escoltar aquelles paraules que mai em vaig imaginar que pogueren ser dirigides per a mi:

- Té dret a romandre en silenci. Tot el que diga, podràs ser utilitzat en contra seua. Té dret a un advocat, si no el té; se li serà concedit un d'ofici.
 
mariaabc_ | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]