F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Mitjons)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 1 Quan ens vam conèixer...

En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.


Com es veieren Leandre i Hero


Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.


Aquesta era la d’avui. Una història d’amor entre la donzella de Sestos i el noble jove d’Abidos. Jo, Àlex, havia conegut una noia avui a l’institut. I l’avi no va tardar ni dos segons en relacionar-ho amb aquesta llegenda grega. Sempre havia tingut bona relació amb ell. Quedavem cada dijous a l’hora de berenar. M’esperava davant la porta del Café i junts entravem al local. Al fons del passadís trobavem la nostra taula preferida: l’única a la qual li donava el sol. Seiem i ell es demanava un café sol, tot i que els dos sabíem que es moria per tastar la meva ensaïmada. M’agradava contar-li el meu dia a dia, ell m’escoltava detingudament, sense pronunciar paraula. A vegades em semblava que desconnectava i tot, que no em prestava atenció. Però llavors començava a explicar una historieta de les seves que em deixava perpetu. Resumia a la perfecció les meves sensacions i rere tota aquella apassionant aventura sempre podia trobar una resposta.


Paula era de bona família. En un poble petit com aquest, tot se sabia i això la gent ho comentava. La meva família era bastant diferent. La meva mare era treballadora d’una tradicional indústria de cotó filat. Mentré que el meu pare, dedicat a la contrucció des de ben jove, treballava en petites reformes. Havien compartit aula tota la vida, ja que no només eren del mateix poble sinó que també tenien la mateixa edat. L’avi feia anys que vivia sol i per molt que la mare li insistira en mudar-se a la nostra casa ell era molt independent i s’hi negava.


La família Capdevila era propietària de terres de tota la comarca. Eren coneguts per les carxofes i les taronges que es collien en els seus terrenys. Tot i ser un poble petit, mai havia parlat amb Paula fins aquest curs, la petita de la família. A la vista estava que els seus pensaments eren més tradicionals que els que jo havia après a casa, però realment en uns inicis no em va importar gens. Paula tenia dos germans estudiant en cursos superiors i un altre que ja hi era a la ciutat. Jo, era fill únic, tot i que a la meva mare li hagués agradat tenir una altra filla, ni l’economia ni la salut li ho van permetre. Per això al saber que jo em sentia millor sent Alex que Alexandra li va costar digerir-ho, però prompte va comprendre que tot i que el meu sexe biològic canviava la meva personalitat no ho feia.

La donzella, singular per tanta bellessa i encant, era desitjada per tots els homes del regne. Fins i tot el propi Apol·lo, Déu de les arts i la bellesa, esperava captivar-la. Però Hero, un cop va creuar la mirada amb el jove Leandre en aquell palau mai més va voler fixar-se en cap altre cavaller. Ella, sacerdotessa d’Afrodita, vivia en una torre front l’estret que separava les dues ciutats. Sols uns pocs quilòmetres d’aigua salada els allunyaven. Almenys un cop al dia, com si d’un rellotge es tractés, Leandre anava amb la seva barca fins l’entrada marítima de Sestos i parava per saludar a Hero, festejar-la i entretindre-la amb les seves lloances i alabances.


De la mateixa manera que els dos personatges grecs, Paula i jo poc a poc estàvem més prop l’un de l’altre. De tant en tant, quedàvem a la biblioteca i junts féiem els deures de classe o estudiàvem per al pròxim examen. Dia a dia la nostra relació millorava. Mai m’havia agradat ningú. A l’escola la gent solia jutjar-me per com era. A mi, mai m’havia avergonyit, fins i tot em sentia orgullós de ser “diferent” als altres, sentia que em feia especial. Però ara que estava il·lusionat em procupava la seva opinió.


Feia unes setmanes que el meu cap pegava voltes, no podia parar de pensar i de discutir, dia i nit, amb mi mateix. No sabia com explicar a Paula qui era jo. Debatia si de debò feia falta que li ho contés. A cas no era jo la persona que ella ja havia conegut? Calia que sabera quin va ser el meu sexe biològic? Tampoc era tan rellevant. Em veuria diferent en saber-ho? Mil qüestions em passaven pel cap i em produïen tal ansietat que em passava nits sense dormir. I per fi arribava dijous. Així que estava desitjan que foren les cinc de la vesprada per poder explicar-li tot a l’avi. Vam arribar al Café, i tot i que vaig intentar disimular-ho desprès de demanar el berenar em va preguntar que em passava. No vaig poder esperar ni un segon i vaig soltar de cop tot el que em preocupava.


- Àlex, fill meu. Creus que l’Hero i el Leandre no tenien un passat? Creus que no van ser complicats els seus inicis? Per a cadascú la vida té plantejat un camí diferent, el qual no podem canviar però, si podem aprendre a acceptar-ho. El més important és que t’estimes primer a tu mateix. Si consideres que has de parlar sobre el teu passat amb Paula fes-ho, per tu i sols per tu. Ella t’aprecia tal i com ets. I has de saber que tu no series el mateix Àlex que ella estima sense el teu passat. Els protagonistes de la nostra història van saber superar això i tu a l’igual que ells ho sabràs fer.

...


Em vaig despertar decidit i en arribar a classe li vaig dir quasi sense saludar-la:

- Podríem parlar al sortir de l’instititut?

Crec que vaig espantar-la una mica perquè va estar distant tot el matí i jo ja no sabia si havia fet bé. Pot ser, al sentir les meves paraules, canviaria la nostra relació.

Havíem quedat a la porta verda del garatge que feia cantonada amb el carrer de l’institut. Aquell era el nostre punt de trobada oficial perquè era just mig camí entre la seva casa i la meva. Allí en el lloc de sempre em sentia estrany i va ser ella la que va dir:


- Què passa?


Ara era el meu torn. Tot el que m’havia passat pel cap aquests dies havia d’expressar-ho en veu alta. La veritat m’estava començant a posar una mica nerviós. Tot i que m’havia fet tot un esquema mental del que havia de dir, tal i com vaig obrir la boca el meu esquema va esvair-se per complet. Paula va tocar-me la cama com volent dir “tranquil·litza’t” i jo, sincerament, ho vaig agrair.


- No sé gaire bé per on començar. A veure, no vull que t’espantis. Com començo? Com sabràs a l’escola ens solen explicar doncs que els nois i les noies ens difernciem per… Bueno ja saps perquè…


- Ai Àlex que ja sé per on vas.


- Com? Ho saps?


- Clar que ho sé! Vivim en un poble! I a més a més, que importarà que tenies entre les cames quan vas neixer? Tu ets qui vulgues ser i punt.


De cop i volta tota l’ansietat i els nervis dels dies anteriors van marxar. Vam començar a riure els dos sense parar fins que de sobte vam quedar callats un davant de l’altre. Ens vam mirar durant uns segons i sense saber com els meus llavis estaven tocant els seus. Llavors vaig sentir que res del que tenia al voltant importava. La Paula m’havia donat un petó!


I a l’igual que Hero i Leandre va començar el nostre amor.

 
Mitjons | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]