F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Emma C.C)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 COMIAT


El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.




Va abaixar la mirada, ja cansat de mirar enlaire pel temor que un raig carregat de llum li caigués al damunt. Les fulles vermelloses que havien deixat els arbres despullats es movien amb el repiqueteig constant de la pluja. El fred l'embolcallava com una manta dolorosa que li causava tremolors. Seguia divagant en la penombra que cada cop es tornava més profunda, com un forat en què ni tan sols podia veure-hi el final. La calitja es dispersava i li deixava entreveure la casa on havia viscut durant 17 anys.

Va fer girar el pom rovellat i va obrir la porta acompanyat d’un grinyol. Va entrar a l’estança ràpidament, alleugerit perquè la tempesta no l’hagués fet el seu àpat. Darrera el llindar de la porta l’esparava se germana. Una noia de pell pàl·lida i d’ulls castanys que, igual que ell, l’esparava amb els braços oberts. La va estrènyer contra el seu pit, aquella olor familiar el feia sentir segur. L’inundaren les ganes de plorar però no ho va fer, en lloc d’això va suspirar:

-Què hi feies tanta estona allà fora? -Xiuxiueja la germana encara amb el seu front recolzat sobre la seva espatlla.

-Ser lliure. - Torna a somriure.

-Hem de parlar. -Li diu ara amargant la mirada i allunyant-se del seu pit.- Aquest matí ha arribat el diari. Hi sortia un article sobre la guerra contra els nacionals.

Aixeca el cap i la mira fixament esperant que continuï.

-Necessiten soldats i metges. -Passeja la mirada per les parets -Són pocs els que queden, els nacionals volen entrar dins la ciutat. Volen entrar dins la casa dels pares, Èric! Aniré al front, on les vides van i venen.

El jove la mira incrèdul, sufocat per les seves paraules. Els dits d’ell es separen d’entre els de la noia i s’alça esporuguit mirant la seva germana com si fos boja.

-Si us plau, t’ho demano, si us plau. No hi vagis, Núria! - Està furiós i trist alhora. Les llàgrimes li rellisquen galtes avall -Moriràs. -Murmura mentre sanglots.

-Em sap greu. -Diu la Núria amb el cap cot.

L’Èric entendreix la mirada al mateix moment que se li inunden els ulls.

-T’hi acompanyo!- Exclama el noi llançant-se de nou als braços de se germana. Ara són tots dos que ploren abraçats, agenollats a les rajoles fredes del terra de la cuina. Només es necessiten l’un a l’altre per seguir endavant.



Es rellegeix l’article una i altra vegada amb les celles arrufades i les galtes vermelles de la confusió. Es queden sense soldats, i els nacionals de mica en mica guanyen territori. Sent el seu cos com tremola i s’encongeix.

Arriba el vespre abans de la convocatòria. La casa està en silenci. L’Èric plega la poca roba que s’enduran amb detall i aplega els objectes de més valor dins la petita cartera de cuir. Es penja al coll el collaret de la mare, una margarida que havia estat daurada però ara era d’un color groc opac.

La Núria fa el sopar mecànicament, mira un punt fix pensant en el que vindrà. Als seus pensaments hi naufrega el seu germà. Tan sols 17 anys, pensa.

Surten de la casa dels pares i no poden contenir girar el cap per veure el que serà potser per últim cop la seva llar, on s’han fet grans. Els germans miren la casa amb vehemència, van agafats de la mà i la Núria acaricia els artells freds del jove a qui se li escapa algun sanglot de tantes llàgrimes que intenta contenir.

Avancen en silenci pels carrers de Móra d’Ebre, les seves passes són insegures. Caminen lentament i suspiren al compàs. La fredor dels carrers crea un estrany contrast amb l’escalfor de les seves mans agafades. A la plaça del poble els esperen un parell de camions agrisats amb joves que rumien si realment abandonaran la seva vida al destí. L’Èric sosté la mà de la Núria però li deixa caure quan un home vigorós d'uniforme verd s’hi apropa.

-Si veniu per ser reclutats, pugeu al camió. -Els etziba amb autoritat.

La Núria passa per davant de l’Èric i es dirigeix al camió; sempre li ha agradat la seguretat que té se germana. Vacil·la sols un instant abans de seguir els seus passos. Una esgarrifança li recorre la columna, però no sap del cert si és pel dubte que li encongeix el cor o per la fredor que desprèn el terra del vehicle.

Regna el silenci al camió. L’Èric es fixa en els altres reclutats, molts hi van en contra de la seva voluntat, obligats a jugar-se la vida. Estan asseguts a la paret oposada a la seva: uns tenen els ulls inflats de tant plorar; d’altres, la mirada abatuda. De tant en tant, algú trenca el silenci amb un suspir o amb algun mot buit. La Núria és l’única dona del camió. Els altres la miren dubitatius però se’n cansen ràpid.



El trajecte és llarg i cansat pels bots que produeixen les pedres del camí. Quan cesa el terrabastall el camió frena, l’home robust d’abans apareix i amb un caminar autoritari es col·loca davant les portes:

-Heu arribat a una de les barraques de l’exèrcit, aquí entrenareu i se us ensenyarà com manejar les armes. Entesos? -Explica.

-Entesos? -Crida ara més fort.
 
Emma C.C | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]