F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Clara Tejón)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 Coses de vells



Canto jo i la muntanya balla

Irene Solà




El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.





CAPÍTOL 1: COSES DE VELLS



A mesura que anava avançant la vesprada, els núvols s’acumulaven dalt la muntanya com si foren atrets per una magnitud misteriosa. El color gris del cel i els núvols carregats d’odi i electricitat eren tenebrosos, fins i tot es podien escoltar els crits dels trons anunciant una venjança molt propera.

Havíem passat molt d’estrés les últimes setmanes, per això Mateu, Laura, Joan i jo, Emma, vam decidir fer una escapadeta a Astúries per a conèixer els seus paratges naturals, i com no, menjar un gran plat de la famosa fabada asturiana. Llogàrem una caseta a un poble anomenat Ujo. Un poble del nord, de només deu mil habitants envoltat de verds i meravelloses praderies.

El primer dia ens vam dedicar a conèixer el poble, la gent, i rodar per les praderies com si fórem xiquets menuts. Vam visitar l’església. Record que només entrar un fort olor a encens ens va envair. Era obscura i trista, estava plena d’estàtues de marbre velles i seients de fusta podrits. Mentres que tafanejàvem un poc i comentàvem l'aspecte de l'església un home vell va sorgir de les ombres i ens va dir:

- Benvinguts sigau fills a l’Església romànica de Santa Cecília del Nord. Sóc el capellà Miquel. Què vos porta per ací?

- Bon dia senyor, som de València. Hem vingut un parell de dies a conéixer les vostres terres. - va respondre Laura

- Quina alegria! Astúries està sumida en depressió, tots els pous miners han tancat i la gent canvia les muntanyes per els maons de la ciutat. Malgrat això, que encara hi haja gent jove com vosaltres em fa no perdre la fe en el meu hogar. Conteu-me, quins són els vostres plans per a aquestos dies? - va preguntar el capellà



- Doncs demà volem anar a passar el dia a la muntanya dels esperits oblidats i… - vaig contestar

- A la muntanya dels esperits oblidats? - interrompé el capellà. Aneu amb molt de compter, la llegenda conta que en dies de fortes tormentes s'escolten els plors i les veus dels esperits i qui entra, mai pot tornar a eixir – advertí.

- Bah! Això són coses de vells, no està demostrat científicament! – exclamà Joan amb un aire de superioritat

- Jo que tu cuidaria el que dius xiquet i més si estàs a la casa de Déu. Si no vos importa

m'agradaria beneir-vos per a espantar els esperits dolents i que podeu arribar sans als braços dels vostres pares.

Ens miràvem els uns als altres sense saber què respondre, era surrealista, no podíem creure el que ens estava passant. Mai havíem tingut cap tipus de contacte amb la religió i ara un home que coneixiem de feia cinc minuts volia beneir-nos.

- Clar que no pare! Li estarem molt agraïts – va contestar Mateu mirant a Joan de reüll.

Pocs minuts després ens trobàvem tots sumits en la foscor d'aquella església, únicament il·luminats per les tènues llums de les veles i envoltats en un fum d'oracions amb la intenció de protegir-nos d'un futur espantós.

Al matí següent ens despertà el cant del galls dels veïns. Era un matí fresc i humit, sols il·luminat per el soroll de les campanes de l’església. Una estranya sensació d'inquietut m'envaïa, sentia que la sang del meu cos bollia com si volguera escapar d'alguna cosa. Quelcom havia canviat, la por i les preguntes s'apoderaven de nosaltres després de parlar amb el capellà del poble.

 
Clara Tejón | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]