F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(.itescricunconte)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 El Despertar

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.



I els matins, tan dolços...



Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...



El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.



Un regal.



I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.



Aquell silenci...



Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.



Aquell silenci...



El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.



Es girà i divisà la nena. Era menuda i pàl·lida. La seva pell semblava porcellana. Portava una mitja melena negra i llisa, amb un serrell ben recte, com si s’hagués mesurat amb un regle. Tenia un nas de botó i uns llavis ben fins pels quals no parava de gemegar. Els seus ulls, ben grans i brillants de color maragda feien lliscar llàgrimes al ritme dels gemecs.



Gemecs, gemecs infernals que trencaven aquell silenci tan harmoniós. Un silenci creat entre el xiuxiueig del vent d’octubre i l'últim sospir de les fulles en caure.



Aquella nena tenia un nosequè que li resultava familiar, pensà Kafka. Inesperadament una ràfega de vent va fer giravoltar la nena de porcellana que es girà malagradosament. Aquest fet permeté al nostre protagonista observar un detall que li havia passat completament per alt i que cridà la seva atenció.



Els raigs de sol il·luminaven el seu dors amb intensitat, que centellejava sense cessar. Kafka quedà totalment enlluernat. Intentà fixar la vista, descobrint que aquella lluentor en realitat era propagada gràcies a una fina cadeneta de plata que aquella nena petita tenia encaixada a l'esquena. Ràpidament comprengué que l'escandalosa nena, era en realitat una simple nina.



Observà amb més detall la cadeneta. Aquesta estava travada, cosa que provocava que el plor fos infinit. Tot d’una decidí que acabaria amb aquell maleït soroll. Fos com fos.



Kafka abandonà el racó en el qual havia estat amagat tota aquella estona i des d’on havia observat tot el panorama. Apropar-se va ser bufar i fer ampolles. Per fi seria capaç de posar fi a aquell suplici.



Un cop al costat d’ella, Kafka, ja amb un dolor que se li escampava per les temples, va intentar destravar aquella cadena estirant amb totes les seves forces. Però era inútil i de tant estirar perdé l’equilibri i caigué impactant durament contra el sòl.



Paaaaam!



Franz Kafka obrí els ulls neguitós. Es trobava al seu despatx. Devia haver-se quedat adormit mentre buscava inspiració per la seva nova novel·la, suposà. Decidí preparar-se una gran tassa de cafè i a continuació analitzar el somni.



El cafè sempre l'havia ajudat a concentrar-se. Begué de la tassa i intentà reconstruir aquell somni tan estrany. En recordava pocs detalls, però tenia ben present la nina. Com era que se li havia aparegut en somnis? Feia anys que no l'havia vista. La seva germana havia estat la propietària. La seva germana. La trobava tant a faltar. Havia viscut molt bons moments amb ella. Un sentiment d'enyorança començà a obrir-se pas entre els seus records. Trobava molt a faltar l’Agatha. L'únic record que li quedava d'ella era la nina del seu somni, que havia tingut amagada en un armari acumulant pols per tal d'evitar el patiment provocat pels records.



Sobtadament, un impuls el va erigir per anar a buscar-la. Havia de reconèixer que era una mica tètrica, però al cap i a la fi era l’únic record que li quedava d’ella. Obrí les portes de l’armari trèmol. Allà estava, la famosa nina de porcellana.

 
.itescricunconte | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]