F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La Força que t'il·lumina (3aficcions11)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 Els Llamps



Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



Això era el que jo pensava corrent desesperat cap a casa sota la tempesta, m’imaginava com se sentien aquells gegants núvols grisos i els llamps que impactaven sense pietat contra terra. Amb por corria i corria amb la sensació de que no em movia, veia la meva casa, quant més m’apropava més lluny em semblava que estava. Llavors un llamp va caure just davant meu i vaig caure a terra, mai havia estat tan còmode ni m'havia sentit tan relaxat, pensava que moria fins que vaig despertar al meu llit. Vaig estar uns vint minuts observant la tempesta per la finestra de la meva habitació i vaig quedar-me adormit pensant que el dia següent seria un diumenge normal.



Al matí la mare va cridar-me per esmorzar, vaig aixecar-me del llit super ràpid perquè els diumenges sempre prepara l’esmorzar que feia el pare abans de marxar, unes torrades amb tonyina i olives boníssimes. Desprès vaig pujar a l’habitació i vaig adonar-me’n de que ja no plovia, vaig intentar fer deures pero no podia parar de pensar en el pare i no paraba de formular-me preguntes com ”Estarà al cel?” o ”El tornaré a veure?”. Vaig començar a plorar i de cop i volta va començar a ploure molt, s’escoltaven trons. Quan vaig deixar de plorar també va deixar de ploure i això em va deixar bocabadat. Era com si el meu pare estigués plorant des del cel.



Van passar dos mesos d’una trista vida normal d’un noi de setze anys. Jo era sol a casa quan van trucar dient que la mare havia mort a un accident de cotxe. Vaig passar les darreres tres hores plorant i mirant com plovia per la finestra. Com més plorava més plovia, era estrany. Vaig continuar plorant i ja queien molts llamps. Van passar cinc minuts fins que algú va trucar a la porta, vaig baixar i havia un home que va dir-me que havia d’anar amb ell. Vaig pensar que em portaria a un orfenat i que allò seria el millor per mi, i vaig anar amb ell.



L’home no em va dir el seu nom pero que li podia dir Sensei. Li vaig respondre que el meu nom era Joan. Em va explicar que ell educa a gent com jo. “Orfes” li vaig respondre. Va negar la meva resposta amb el cap i va dir que ell educa a gent amb poders. També va explicar-me que té una llar per tota aquesta gent afortunada.



Després d’unes hores vam arribar a una casa gegant enmig de la muntanya on hi vivien tres nois i dues noies. Em va explicar que els seus noms eren Terra, Vent, Aigua, Foc i Electró perquè eren els poders que ells tenien. També va dir-me que només hi ha una persona al mon amb cada poder. Em va dir que no sabia perquè jo podia controlar l’electricitat si ja la controlava l’Electró. Li vaig respondre rient, pensant que tot era una broma i que allò només era un orfenat, tot seguit vaig anar a dormir a l'habitació que em va dir el Sensei.



Al matí vaig escoltar un soroll escandalós, vaig sortir al passadís i vaig quedar al·lucinat, havien arbres creixent de terra, petits llamps, remolins i boles de foc i aigua flotant per l’aire. Tots alhora van cridar “Bon dia, Joan!”. Vaig intentar despertar d’aquell somni pero no vaig poder, era real. Vaig caure desplomat a terra i vaig despertar a un llit amb el Sensei al meu costat. Va dir que l’única opció que quedava era que jo fos el Primer Sensei, només va existir un a l’any cinc mil abans de crist. És una persona que pot controlar tots els elements. Llavors em quedava molt per aprendre i moltes aventures per viure.



 
3aficcions11 | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]