F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Inefable (ainaolmo)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 Carpe diem

Casset 5.Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjecte: Marta P.

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, si us plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

...

Sense poder evitar-ho per molt temps més, li vaig donar un cop amb la mà al meu mòbil perquè deixés de reproduir la conversa que feia tan sols unes hores havia tingut amb el meu terapeuta. Per ser sincera, mai els havia donat tanta importància a aquestes coses, però estava enfadada, amb ell, amb els meus pares i, sobretot, amb mi mateixa. No entenia com m'havia permès arribar fins aquí, tampoc com ni quan ni per què va passar tot això.

De tota manera, no volia pensar en això. El doctor Robert els havia dit als meus pares que s’asseguressin que escoltava els enregistraments, però jo vaig insistir en que em donessin el meu propi espai, la qual cosa al principi no els hi va fer molta gràcia i es van mostrar incrèduls, però van acabar-ho entenent, o al menys la meva mare, ja que el meu pare s’havia quedat recelós. Ara entenia per què no havien volgut deixar-me sola, i és que, encara que volgués, no podia acabar de reproduir l'àudio, sentia les onades d'ansietat apiadar-se de mi.

Uns cops suaus a la porta em van fer sortir de la meva abstracció.

—¿Marta? —vaig escoltar que algú preguntava darrere la porta—. Has acabat d'escoltar-ho?

Vaig reprimir un esbufec ​​i vaig deixar caure el meu cap sobre el matalàs, mirant el sostre amb els llavis i les celles frunzides.

—Sí —vaig mentir, alçant la veu perquè m’escoltés—. Vols alguna cosa més? —gairebé vaig etzibar de mal humor.

Tot just vaig poder escoltar el sospir de la meva mare.

—Puc passar? —va preguntar en un to de veu dolç. El mateix to que feia servir quan pensava que em trencaria en qualsevol moment. I és que ja m'estava acostumant a aquest to, no m'agradava gens. La primera vegada que el va utilitzar va ser als catorze anys per informar-me de que aniria a veure un psicòleg. No tenia un bon record d'això, l'únic que em venia al cap d'aquell dia va ser quan vaig acabar plorant davant d'una desconeguda amb el títol de la meva psicòloga.

—No. —Vaig contestar, i, per suavitzar el cop, vaig dir—: ara em donaré una dutxa.

Es va quedar un parell de segons en silenci abans de contestar.

—D'acord —va respondre a la fi—. Després baixes per sopar?

Sabia que estava donant cops de pal a cegues per veure si aconseguia al menys que baixés les escales i m'assegués a la taula amb un plat de menjar davant, però no ho aconseguiria, al menys no avui. Em trobava massa cansada, tant mentalment com físicament, com per donar un gran pas per a mi, avui no seria aquest dia.L’endemà me n’aniria a l’hospital perquè m’havien d’ingressar, i els meus pares volien que aprofités una última nit al seu costat abans d’anar-me’n, però jo no en volia, em sentia malament i l'únic que volia era tancar els ulls i deixar-ho córrer.

—No, després me n'aniré a dormir, estic cansada —digué jo, i vaig esperar que les seves petjades s'allunyessin de la porta per tancar els ulls i deixar anar un profund sospir que no sabia que havia estat contenint fins ara.

Al cap d'uns llargs minuts, vaig decidir endinsar-me al lavabo per donar-me una dutxa relaxant, però això mai no va passar perquè no deixava de reproduir la veu del terapeuta Robert en el meu cap, era com si no volgués deixar-me tranquil·la ni donar-me un respir, encara que fos per uns pocs minuts.

Només sortir del lavabo, el meu mòbil va començar a sonar sobre el llit i em vaig acostar per veure de qui es tractava. Era la Sara, la meva millor amiga. La qual havia ignorat durant una setmana sencera. No sabia per què ho estava fent, simplement no m'atrevia a mirar-la als ulls sabent que ella em coneixia més que ningú i tenia més o menys una idea de com em sentia.

Vaig deixar que la melodia s'apagués del tot per agafar-lo i comprovar que, en efecte, m'havia deixat un missatge a la bústia de veu i tenia més de deu missatges seus. No em vaig arriscar a llegir-los, em coneixia prou bé a mi mateixa com per saber que em tiraria enrere i llançaria per terra tots els esforços que estava fent per no venir-me avall i desfogar-me davant d'ella.

Sabia que m'estava comportant com una immadura i una covard, però no volia afrontar tot això, era massa per a mi.

Vaig posar el meu mòbil en silenci i, sense comprovar si m'havia tornat a escriure, em vaig ficar al llit i vaig tancar els ulls, esperant adormir-me, però el somni no va venir a mi, al menys no en un parell d'hores, després vaig perdre el compte. Només podia remoure’m i donar mil voltes, sense trobar la postura adequada.

Finalment, ja podia sentir les meves parpelles tancar-se quan la feble llum de l'alba traspassava les cortines.
 
ainaolmo | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]