F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Diners, temps i forces (martapujol)
Inici:  El Navegant
Capítol 1 Quadern 1

27.4.59
Estimat diari, estic farta de ser sempre el segon plat, la segona opció per a tothom. Ningú s'adona de la meva presència. Ningú em té en compte a l'hora de prendre decisions: doncs, em diuen, ets tan escanyolida i calladeta... I el fet de no ser filla única no ajuda, i encara menys ser la germana petita de la noia més bonica de Perpinyà. Els pares estan tan satisfets de la Chloé que moltes vegades no se'n recorden que també tenen una filla més petita.

29.4.59
Per què la vida no dona una oportunitat a tothom? No és just que empresaris guanyin milers de francs, només firmant dos papers. No és just que una noia de setze anys treballi a una perruqueria de sol a sol i no cobri un míser franc, durant tot un any.

3.5.59
Els diumenges em transmeten una felicitat inefable. Deu ser pel fet que faig ballet. Quan ballo, quan em moc al ritme de la música, sento que el món es transforma. Que viatjo a un lloc perfecte, un lloc meu i només meu. Un lloc secret, màgic.
Quan surto de casa, just tocades les nou, i m'encamino cap a ca l'Emilie, sento com si els peus se m'aixequessin de terra i em posés a volar. A l'Emilie me l'estimo molt jo. És el més semblant a una família que tinc. L'Emilie és una dona gran, que quan era petita era una ballarina coneguda arreu de França. El seu home va morir a la guerra, em penso. Ella mai en parla, d'ell. Diu que està a Escòcia, acabant alguns afers. Quan era més petita, recordo haver desitjat anar a visitar aquell país, amb la intenció de trobar-me aquell home que només havia vist en alguna fotografia.
Acabada la sessió, l'Emilie em convida a un te amb unes galetes delicioses. I m'explica les seves aventures arreu del món. Quan sigui gran, vull ser com l'Emilie.



20.6.59
Estimat diari, avui és el meu aniversari. L'Emilie ha vingut a la perruqueria, per donar-me un bonic anell de regal. Al principi no l'he pogut acceptar. Però, acabada la jornada al treball, a les onze, he tornat a casa amb una brillantor platejada al dit anular.
L'arribada a casa ha estat tal com m'esperava: com fa ja quinze anys, els pares no s'han recordat del meu aniversari.
Tot anava bé fins que la Chloé s'ha fixat amb la meva mà, de la qual ha desaparegut ràpidament l'anell. Els pares, enfadats, m'han mirat amb una cara no gens agradable i m'han dit que no s'esperaven tenir una filla lladre. L'anell, per descomptat, se l'ha quedat la Chloé.
Molts cops he pensat per què no li demano a l'Emilie que m'adopti. He imaginat la meva vida a casa seva més d'un cop. Què passaria sinó aparec un dia per anar a dormir? En realitat, crec que no se n'adonarien. Tenint la Chloé, qui es para a pensar en mi?

23.8.59
Avui, a ca l'Emilie, hem escoltat "El llac dels cignes". És una d'aquelles obres que et deixen parat de dalt a baix. L'Emilie sap moltes coses sobre la cultura clàssica, i m'ensenya tot el que sap. M'ha explicat que Txaikovski, l'autor rus d'algunes de les obres clàssiques més famoses (entre elles, "El llac dels cignes"), tampoc tenia gaire bona relació amb els seus germans, però va arribar lluny, molt lluny. L'Emilie sempre sap com fer-me sentir bé. I, en aquell instant, he pensat: vull escriure un llibre. M'agrada molt escriure. Per què no podria escriure un llibre? Durant tot el dia, m'ha donat voltes, al meu interior, aquesta fantasia.

26.8.59
Diners.
Només tinc una poca xavalla al fons de l'armari, ves a saber d'on l'he treta. Necessito fons per publicar el llibre. Però d'on els trec? Em queda una mica més de mig any per cobrar els 35 francs al mes. Però, amb això no faria res. Ningú de la casa em donaria cap ajut, i a l'Emilie no la penso pas molestar.
Diners. Necessito diners.
I no els vull per quedar-me'ls o per guanyar una gran fortuna, no. Jo no sóc com aquells empresaris. Sóc una noia, i pel que es veu d'empresàries no n'hi ha ni una. Això no ho entenc. En quin moment els homes són superiors a les dones? Per què les dones han de fer el menjar i els homes llegir el diari? Perquè no podem ser iguals, homes i dones?
Quan publiqui el llibre, donaré els meus guanys a l'Emilie.

19.12.60
És la primera vegada que veig un perruquer noi. Richard. Els mateixos anys que jo. Un noi agradable i tranquil. I, no ens enganyem, és atractiu, molt atractiu. Té uns cabells castanys fort, una cara amb expressió decidida i ferma. Alt, molt alt. I amb una pell morena, com si fos estiu.
És a dir, el contrari que jo.

26.12.60
Estimat diari, crec que, per primera vegada en la vida, m'he enamorat. M'he enamorat del Richard. Però no és un enamorament normal. Crec que m'hi he enamorat massa. Tant, que a vegades no puc parar de pensar en ell.
Estic notant que l'amor et fa sentir feliç: penso en el llibre, en aquell llibre que fa tant de temps que vull començar. En els diners que necessito per fer-lo. L'esforç que cal per aconseguir-ho. Però després, em torna a la ment el meu enamorament tan ximple i la meva cara canvia radicalment. Ai, l'amor...

2.1.61
Ja porto uns quants dies quedant amb en Richard. A vegades tinc la sensació que ell també està penjat per mi.
A més a més, li he agafat confiança ràpidament. Sempre li explico els problemes que hi ha a casa, que moltes vegades m'agradaria anar-me'n a viure amb l'Emilie. Ell m'escolta i no diu res. Em deixa parlar fins que li demano la seva opinió. I llavors em contesta amb unes poques paraules molt enginyoses. I sempre fa que em senti bé. Jo també li torno amb la mateixa moneda: m'explica que tampoc es porta bé amb el seu germà bessó, en Noah. Tenim coses en comú!

8.1.61
Cada vegada, estic més enamorada del meu company de treball. No hem arribat a besar-nos, ni a començar una relació, però jo crec que és quasi el mateix.

10.1.61
Cada vegada em poso més nerviosa al tallar els cabells a les dones. Noto una mirada que em penetra des de l'altra punta de la perruqueria. Quan estem sols, amb el Richard, i la nostra cap està enfeinada, ens prenem els nostres minuts per xerrar i xerrar. I picar-nos! És tan bufó quan em diu que no sé tallar cabells, que a veure si aprenc a utilitzar les eines de la perruqueria...

13.1.61
Tu

Quan et miro,
em somrius

Quan et parlo,
m'escoltes

Si tinc algun problema,
m'intentes ajudar.

Et comprenc,
em comprens,
és l'amor que ens uneix

17.1.61
M'encanta parlar amb el Richard. Quan tothom dorm, truco a casa seva, i ens passem hores parlant de tot i més. És el millor! Crec que el meu somni s'ha tornat realitat.

26.1.61
Et miro i ets com d'un altre món
El teu somriure és encantador
Estic segura que tu ets el millor
Si tu sabessis que tens el meu cor...

14.2.61
No veig en Richard des de fa dos diumenges. No ve ni a treballar. Segurament estarà malalt.

20.3.61
Es veu que en Richard ha deixat la feina. No sé on està. Truco a casa seva, però em contesta el seu germà. Estic desesperada, i em noto indefensa i dependent. Intento creure que ja no l'estimo. Però sé que és mentida.

24.3.61
Et penso, jo

Cada nit em pregunto
si en mi penses com jo en tu faig

Aquelles trucades tan màgiques
que ens fèiem sense parar

Doncs s'han acabat, s'han esfumat
i a una conclusió he arribat

No m'estimes ja ho veig
però almenys digues-m'ho a la cara
No em deixis amb el dubte
No saps quin turment tinc ara

Aquelles cartes que et vaig enviar
Almenys t'has dignat a fullejar?

Tan de bo tu em pensessis
Com jo en tu faig

29.3.61
Cada dia, sense mera excepció, truco a casa seva. I cada dia, sense mera excepció, em contesta en Noah. I cada dia, sense mera excepció, em cau una tímida llàgrima al penjar el telèfon.

5.4.61
M'he cansat. M'he cansat d'ell. Ara la rutina ha canviat, ara és diferent. Igualment, cada dia truco a casa seva. Però no pas per parlar amb ell, no. Parlo amb l'única persona que m'ha contestat totes les desesperades trucades que hi feia. Em puc passar hores rient al telèfon, amb en Noah, sempre que no hagi d'anar a la feina.

7.4.61
Cada vegada m'adono més que dos bessons poden ser tan diferents! En Noah només fa que tirar-me floretes. Que si tinc la veu bonica, que si els meus ulls són preciosos. Ell sí que sap com fer-me ruboritzar...

24.4.61
Per fi tinc nòvio! És tan bonic i tan encantador! Les hores que passo amb ell semblen minuts, i és que hi estic tan bé amb ell... Crec que el destí m'ha fet una bona jugada, coneixent-lo.

1.5.61
Estic pensant: mai he fet l'amor. I si el decebo? I si no li agrado més? Amb el pas que anem... no tardarem gaire... Sincerament, tinc por. Molta por. M'agradaria ara tenir algú al costat per demanar-li consell. Però qui? La mare? Perquè em clavi un clatellot. La Chloé? Perquè se'n rigui de mi. L'Emilie? La pobra senyora no està per aquestes bajanades.

30.5.61
Ja està. Ja està fet. Estava mig borratxa. No sé com va anar.
Sols sé que encara no l'he vist des de llavors, i crec que em farà vergonya.

12.7.61
Avui he anat a visitar l'Emilie. No hi he anat a ballar. Em sento pesada. No entenc què em passa. En arribar, m'ha ofert el seu te amb galetes. M'he fixat en una nova foto que hi havia a la taula. Era ella amb el seu difunt marit. No li he dit res, només he pensat en Escòcia, i en la sort que tinc de tenir l'Emilie.

24.7.61
Embarassada. Sí. Embarassada.
I què és el primer que se m'acudeix al saber-ho? Trucar a en Noah. La conversa ha anat així:
-Bona nit, Pulette! Quin plaer em concedeixes?
-Noah. És important. Molt important. Ens pot canviar la vida.
-Perfecte princesa, m'encanten les sorpreses.
-Seràs pare.
-...
-Noah?

M'ha penjat.
Ploro. Ploro sense parar. Vaig a ca l'Emilie. M'és igual la perruqueria.
Li he explicat tots els detalls. Ella m'ha abraçat, m'ha consolat. Però això no ha canviat res. El fill seguia a la panxa.
I ara, com ho faria per dir-ho als pares? Què em dirien? He pensat en això, i hi he arribat: i si no els ho dic? I si abandono la vila i començo una nova vida ben lluny? I si torno a ser aquella noia idealista? I si faig aquells desitjos en els quals somio des de fa tant temps? I si escric un llibre? I si busco la manera de guanyar diners? I si faig ballet? I si...
A Escòcia. En honor a la dona que m'ha cuidat durant tants anys.
Escòcia.

 
martapujol | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]