F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(grisdònim )
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 La memòria de les pedres


Kafka i la nina que se’n va anar de viatge

Jordi Sierra i Fabra



Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.

En Kafka era un home de costums, es llevava, com cada dia, a dos quarts de set. Li agradava matinar. Li agradava ser el primer en contemplar aquells matins d’estiu, on l’escalfor del sol acaronava el seu rostre amb una càlida llum. Li satisfeia, també, observar com el dia s’encetava; el so dels arbres, els insectes, les flors, el vent… Era capaç d’aïllar per un instant tots els seus pensaments, tancar els ulls i respirar profundament. Això li permetia atacar el dia que l’esperava amb força. En Kafka repetia aquest ritual cada dia, amb la idea que cada diada que passés seria millor que l’anterior.

Després es dirigia a la cuina, menjava dues torrades amb mantega i melmelada de fruits del bosc i un fort cafè sol acompanyat d’un parell de galetes per sucar-hi. Seguidament, es vestia mecànicament amb una camisa blanca, una corbata geomètrica de quadres, uns pantalons rectes, curts i elegants, i una gorra signada per un elegant sastre reconegut de l’època.

Sortia de la petita porta de l'edifici on vivia, un petit i humil bloc amb pocs veïns i escasses històries. Allà on tots es coneixien, es podia flairar l'olor de romaní de la veïna de l'àtic, gaudir de la primera sonata de Beethoven lleugerament alta de la del primer, i venerar la solitud i la calma de l'avi del tercer. Kafka s'ho mirava, amb un somriure tímid i agradable, no necessitava més per ser feliç.

Un cop llest, es dirigia a "El Petit Fornet", el millor forn de pa de tota la comarca, on elaboraven de manera artesanal, les millors magdalenes mai tastades fornejades en un forn de pedra... Allà solia demanar una barra de pa del dia anterior, que ja no es mostrava a l'aparador i l'agafava per poder esmicolar-la, donar-la als coloms i als seus amics els ocells.

Kafka era un home molt observador, de vegades massa i tot… Sempre portava un caramel de cafè a la butxaca del pantaló i un somriure amb un passat desconegut que mai mostrava a l’exterior.

Aquell misteriós home es trobava en aquell mateix instant sobre un banc envoltat de coloms i ocells de tots tipus que reconeixien aquell perfum de paparotes roges que hi havia just al voltant del banc, i que ja es tornava rutina.

Kafka, com feia sovint, respirava profundament, sentint com els pulmons s’inflaven i es desinflaven suaument; se sentia agraït d’experimentar de nou l’olor de les flors, els crits dels nens mentre jugaven a fet i amagar a l’ombra dels arbres, el brunzit de les abelles, la calma de l’estiu…

De cop i volta, va sentir uns gemecs, eren plors provinents d'uns metres més enllà. Els coloms es van espantar, els sorolls es van aïllar, i sense saber com ni perquè, només era capaç de sentir el plor d'aquell infant que suplicava ajuda amb els ulls, i el seu posat trist. Ell el va observar més que mai. Va suposar que tindria uns vuit anys, potser deu. Duia un vestit blanc, i unes sabates negres amb detalls daurats. Aquella petita li va recordar un trist i obscur passat, que tenia en l'oblit en un forat de la memòria. El seu fosc passat el va envair.

Kafka va empal·lidir com la farina i va quedar rígid com la pedra, sense saber com reaccionar, cosa que no era gens propi en ell. El cor superava les seves pulsacions màximes, respirava amb dificultat, impedint l’intercanvi de gasos en l’interior dels alvèols. El cos tremolava, les cames trontollaven, les mans s’exaltaven, tot titil·lava…

Es trobava en un pou, fosc, negre i obscur. Un forat en la immensitat de la seva ànima, sense sortida. Un viatge al passat que mai imaginaria que tornaria a viure…

Immòbil, centenars d’imatges van retornar a la memòria. Cops, por, dolor, ganes de plorar i marxar del món… obrir la boca i voler bordar, com un gos enfadat, que busca venjança, o un pobre animal indefens que cerca amo.

 
grisdònim | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]