F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
bitllet d\'anada i tornada (SomDelTerreno)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 1. EL DOLOR DE NO SER ESTIMAT PEL TEU PARE

Em presento, em dic Marta i ara ús assaventareu de la meva vida, segur que esteu preparats per conèixer-la? Ja us aviso que no serà una historia ni de princeses que viuen en un castell, ni la princesa que té un príncep perfecte. En aquesta història sabreu que he hagut de passar des d’aquest moment.

Ara em trobo a l’hospital i pensareu per què hem trobo aquí? No és perquè estigui amb mal de cap ni amb problemes per a dormir, que en realitat tampoc dormo molt, però això no és el que vull explicar. En aquest moment, em trobo a l’hospital, a la planta número quatre parlant amb el meu terapeuta i sabeu què m’està dient? Que si no he arribat als quaranta quilos, em quedaré ingressada a l’hospital. Però per què estic aquí? Perquè no estic passant-m’ho bé amb els meu amics, com una adolescent normal? Ara ho sabreu…

Fa un any la meva mare es va morir i el meu pare va començar amb la beguda, amb les drogues, jo m’he n’he d’encarregar dels meus tres germans petits, he de cuidar la casa, he d’estudiar i hi ha tantes coses que ge de fer! I jo pensava: ``estic farta de la meva vida, estic farta del meu pare i de tenir tantes responsabilitats´´. El meu pare ja fa un mes que està amb les seves addiccions, i ara us contaré com es va ficar amb aquestes addiccions. Fa un any que es va morir, com ja he dit, la meva mare. Com ja podreu imaginar va ser un moment molt dur, però encara va ser més dur pel que explicaré ara, us situo: fa un any, justament el dia vint-i-un de desembre la meva mare ens va cridar a mi i als meus germans, ens va dir que aniríem a viure amb la meva tieta i tots vam acceptar, però no sense preguntar, per què. Ella hem va parlar dels meus germans i em va dir que es volia separar del meu pare, perquè no era feliç i que no paraven de barallar-se. Va ser un moment molt dur, em vaig posar a plorar, tenia molta tristesa i em va dir que no li contés res als meus germans i jo vaig callar-m’ho. Anàvem de camí a casa de la de la tieta, quan de sobte un cotxe que anava en contra direcció venia cap a nosaltres i la meva mare no va poder fer res per parar l’impacte. Només recordo estar a l’hospital i preguntar per la meva mare i els meus germans. El doctor em va comunicar que la meva mare havia mort a l’acte, però que els meus germans estaven bé amb algunes ferides i algun os trencat, el nostre pare ens va passar a buscar plorant i amb sanglots. Des d’aquell moment el meu pare em tracta malament, perquè em culpa de la seva mort i cada dia m’ho recorda, amb insults i paraules desagradables i despectives que mai les repetiré perquè poden afectar a les persones sensibles. Només diré que cada vegada m’acostumo més i això és el mes dur. Perquè no m’hauria d’acostumar a sentir coses ofensives i que em fan mal.











UN ANY ABANS

El meu pare acaba d’arribar del bar, l’ajudo a arribar al llit, però d’un moment a un altre es posa nerviós i em comença a donar empentes i a pegar-me, jo m’espanto, surto corrents cap a la meva habitació i tanco amb el pestell per a que no entri. Em poso a pensar amb la meva mare, en què hagués passat ara si estiguéssim amb la tieta i amb la meva mare viva; no estaria passant aquestes penúries. De sobte m’aixeco i vaig al lavabo de la meva habitació, agafo la fulla d’afaitar i em tallo el meu braç, em cou molt, el desinfecto i em fico esparadrap perquè no s’infecti. Amb l’ànsia i els nervis que tinc em poso a menjar un tros de xocolata, em poso al davant de l’espill i em miro i sento un fàstic en mi mateixa. No paro de pensar: ``estic grassa´´, ``no serveixo per a res´´, el meu pare té raó, no hagués hagut de morir ella, sinó jo’’... D’un moment a un altre em poso al davant del vàter, m’agenollo i em poso els dits a la boca, en aquest moment em sento còmoda en mi mateixa, això és el que sento, sé que no està bé, sé que em puc fer mal, però em dic a mi mateixa que això ho controlo. Ja no sento res fora de la meva habitació, em disposo a obrir la porta i veig que el meu pare no està. Me’n vaig a dormir i penso que: ``per culpa del meu pare estic passant per aquest moment tan difícil´´.
 
SomDelTerreno | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]