F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El destí (NL)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 El començament del viatge

Em trobava assegut davant d'un llenç en blanc, mirant cap als dos costats del parc per poder inspirar-me. Tot estava tranquil, homes i dones passejant d'un costat a l'altre escoltant el cant dels ocells, però, no hi havia res que pogués ajudar a crear la meva obra. De cop i volta, un soroll va trencar l'harmonia del lloc. Era un soroll trist, agut i esgarrifós. Intrigat, vaig començar a buscar l'origen d'aquest so, mirant per tot arreu, fins que vaig apreciar a una petita figura darrere d’un arbust. A mesura que me n’anava apropant la figura s’enfocava cada vegada més, fins que al final vaig poder apreciar una imatge nítida d’una nena petita.



La nena es trobava en un estat deplorable, tota la seva roba es trobava plena de fang i estava arrugada. El seu cabell castany li queia per l'esquena, enredat. Tenia petites raspades per les seves mans i els seus genolls. Quan li vaig mirar a la cara vaig poder admirar els seus grans ulls, que tenien un color blau tan profund com l'oceà. Les celles no se li veien a causa del seu serrell i tant el nas com les galtes estaven vermelles a causa de plorar.



En el moment en el qual ella em va mirar no sabia que fer, mai havia tractat amb nens petits abans, tot era nou per a mi. Em vaig posar nerviós quan la nena en va demanar per abraçar-la amb una veueta dolça. Amb els meus braços tremolant la vaig agafar i ella em va fer un intent de somriure del més tendre. Una vegada que la vaig agafar, la vaig apropar al meu coll per abraçar-la i seguidament ella i va amagar la seva cara just a la corba que hi ha entre el meu coll i el meu ombro. Vam estar una bona estona en aquesta posició fins que vaig notar que la seva respiració començava a anar més a poc a poc, s'havia adormit. Aquella nena em recordava molt a la meva difunta dona, Maria. No sabia que fer, la gent passava d'un costat a l'altre i se'm quedava mirant amb tendresa.



Ja era gairebé l'hora de dinar i vaig decidir que me l'empotaria a casa meva. El trajecte no va ser molt llarg, ja que se situava a dos carrers del parc. No era una casa molt especial; un pis de dues habitacions, un lavabo i una cuina amb el menjador connectat la qual era fosca per la falta de llum. No era molt, però prou par a una persona.



A l'entrar per la porta, un airet fred ens va donar directament a la car. La vaig anar a deixar al meu llit, que no era molt però suficient per a ella, i de seguida vaig afluixar la potència de l'aire condicionat però no molt, ja que era estiu. Mentre la nena dormia plàcidament, vaig començar a preparar el dinar. Em vaig decidir per fer uns espaguetis a la carbonara. La preparació va ser lenta i tranquil·la, per poder crear el sabor perfecte i autèntic que te la pasta amb carbonara. Quan vaig acabar, vaig posar la pasta en dos plats de manera que quedes visual i amb una pinta formidable. En aquell mateix moment un soroll es va escoltar, va ser un cop brusc i provenia de la meva habitació, preocupat, em vaig dirigir cap a l'origen del soroll per finalment apreciar a la nena tirada a terra acariciant-se el cul, s'havia caigut del llit. Que mona era. Estava tan concentrada en intentar alleujar el dolor del seu cul, que no es va adonar que l'estava mirant. Una vegada que va ser conscient, va córrer fins a un racó de l'habitació amb una cara més espantada que la d'un ratolí al ser descobert. D'un moment a l'altre va començar a plorar, no plorava com els altres nens que començaven a cridar i a donar puntades, al contrari, estava quieta a la cantonada, mirant-me amb por i a la vegada curiosa mentre les llàgrimes li queien per la cara.



–Hola bonica, sóc el Kafka, el que et va trobar entre els arbustos. Te'n recordes? – parlava amb una veu dolça i suau, no volia que espantar-la més del que ja estava. La nena només va assentir amb el cap i a poc a poc va deixar de plorar, encara que no es va moure ni un mil·límetre. – He preparat el dinar, t'agraden els espaguetis a la carbonara? – va somriure formant així una mitja lluna perfecta. Es va eixugar la cara amb les mans i a poc a poc s'anava apropant a mi, fins que em va donar la mà.

Ens vam dirigir cap a la cuina per menjar, la vaig pujar al tamboret perquè pogués arribar al plat i quan ella va veure el plat de pasta sense esperar, va començar a menjar. Se semblava que no hagués menjat res des de fa dies. Vam acabar de menjar i agafant-la ens vam dirigir cap al sofà.



–Digues, com et dius? – li vaig preguntar dolçament a la vegada que estàvem asseguts còmodament. Em va mirar directament als ulls, uns ulls idèntics als de la Maria. La trobava a faltar.

–Em dic Pipirica. – ho va dir amb un to de veu molt fluixet, quasi no la podia escoltar.

–Quin nom més bonic que tens! I digues Pipirica, perquè estaves sola al parc?

–M'he escapat – va mirar cap a terra – Estàvem jugant a l'amagatall quan vaig marxar.

–Amb qui estaves? – li vaig preguntar intrigat i preocupat s'hagués separat de la seva família.

–Amb la Mare Teresa – va començar a jugar amb els dits. Ens vam quedar un minut en silenci, minut on no en podia creure que s'hagués escapat de l'orfenat. De cop i volta, la Pipirica es va dirigir al meu racó dels records, on tenia la nina de la meva difunta dona. Ella en veure-la la va agafar i després de mirar-la una estona es va girar cap a mi.

–De qui és? – va demanar amb una intriga notable en la seva veu.

–És la primera nina que va fer la meva dona abans de morir per un atac de cor.

–Com es diu?

–Es diu Matruxca, vols que t'expliqui la seva història?

 
NL | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]