F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un Nou Principi (Enrique Castillo)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 Un Nou Principi

Un Nou Principi



Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

Ens vàrem anar cadascun a la seva tenda per a descansar, ja eren les onze de la nit i es començava a escoltar tots els trons que provenien de les altes muntanyes que teníem a uns quants kilòmetres. No va passar molts de temps quan ja la teníem en els nostres caps, el vent feia que dins de les tendes se escoltarà un soroll que era més que desagradable mentre que els trons caient més que cerca de les nostres tendes, i per si no era suficient, la pluja feia que es formes un riu que baixava amb una força descomunal que arrastrava tot el que veia.

Era de les turmentes més forts que havien ocurrit en aquestes àrees, estàvem en la muntanya Kanchenjunga una zona molt freda però on normalment no succeïa cap desastre natural com aquest, normalment hi nevava però tots els arbres que teníem i tots els bestiars ja estaven molt acostumats per el que no era cap problema, però això que estava succeint aquest dia era sobrenatural. No hi havia cap home que allà fora, amb pocs recursos, fos capaç de resistir aquestes condicions infrahumanes.

Eren les dos de la nit i la turmenta no tenia intenció d’aturar-se, no tenia cap sentiments per a nosaltres i perquè patíssim més, el vent s'havia anat i el núvol es mantenia sobre les nostres tendes. Aquest problema provocava que el riu d’aigua baixarà amb molta mes força i que els trons caiguin només en la nostra zona que era la més elevada de totes, en aquest moment estava replantejant-me el que es deixia de que un tro no cau en el mateix lloc dues vegades.

Estava sortint el sol però la pluja seguia amb la mateixa intensitat, no estava del tot segur que això fos a parar en algun moment, per sort nostra després de tota la nit atormentats amb els relampagos es havien anat per el que ja podíem sortir de les nostres tendes.

En el moment que tots els integrants de la nostra banda van sortir, vam veure con la majoria de tots els nostres recursos es havien anat per la finestra, i que un tros de on estaven, prop del cim de la muntanya, s’havia derrumbat.

Això ens indicava que teníem que anar-nos a trobar un altre lloc per a començar de una altre vegada amb les nostres vides.

Vam fer una reunió els quatre gran membres de la nostra banda i vam intentar decidir on anar-nos o si ens teníem que anar, tres dels quatre membres vàrem votar anar-nos, però un dels quatre ens va dir que no, va dar-nos arguments com que portaven molts de temps en aquest lloc o que teníem que moure a unes cinquanta persones però tot això el vàrem discutir i va dar-nos la raó però una de les coses que va dir i que a mi em semblava que era veritat és que ja no érem atracadors com abans i que ja no teníem les habilitats per a defendre’ns com abans, alhora érem un grapat de supervivents que s’havien quedat sense lloc on acampar e intentar viure d’una forma més o menys normal.

Aquesta frase a mi em va deixar mut, mentre que els altres dos es van enfadar i van començar a discutir amb ell. Jo em vaig anar cap a la meva tenda i dins d’un baül vaig trobar el meu antic revòlver i també el meu rifle, els dos estaven coberts de polvo, i es notava que no es cuidaven perquè estaven completament oxidats. Vaig posar me la meva cartutxera amb totes les bales i vaig volver a la tenda on estàvem aun discutint, vaig desenfundar el meu revòlver i vaig disparar al la carpa generant en aquest espai tan reduït un soroll espantós, tots es varen callar d'una vegada i jo vaig dir, “Si voleu anar vos ha de ser ara i qui no vulgui venir amb mi serà millor que es quedi aquí sol”. Els dos que estaven a favor de anar nos em varen perseguir hasta els carruatges, vàrem lligar-los als cavalls, i vàrem començar, amb casi tota la banda, a recollir.

Ja teníem a tots preparats per anar a buscar un nou lloc per a viure i amb una fuetada vàrem tots començar aquesta nova aventura.



 
Enrique Castillo | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
Comentaris :
Anonymou69420 27 gener 2020
muy bien quique
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]