F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
BILLET d'anada i tornada (joviatBLM)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 Difícil decisió

Fa uns anys maihaguéspensat que em passaria això... Tot va començar fa dos anys quan vaig començara veuremmés complex al meu cos. Vaig començar a pensar més que no és normal, sentia que no podia parlar amb ningú, aïllada, incompresa, ofesa i sentia un dolor al cor que no em deixava respirar. La gent m'ho va començar a notar, els professors també, així que vaig haver de parlar, vaig començar a anar al psicòleg.



Al principi em van detectar ansietat així que durant un temps em van dir que per l'edat que tenia era millor que m'ingressessin, un temps després vaig començar a millorar físicament així que em van donar l'alta.



Setmanes després veiem com començava a empitjorar, jo ho negava.



Els meus pares van decidir buscar més ajuda, aleshores ens van recomanar ajuda psiquiàtrica, jo em vaig negar rotundament. Durant un dia de discussions vaig sortir de casa perquè sentia que no podia respirar.Alsortir de la porta de casa sentia que el cap em donava voltes i em vaig desmaiar.



A l'obrirels ulls em vaig trobar al meu amic Jaume que és el meu veí és un noi molt divertit i molt amable, elconeixodesdefa molt de temps. Ell és el que ha estat sempre quan el necessitava, quan necessitava alguna cosa al que sigui ell estava, és el que em va acompanyar a l'hospital es va quedar tota la nit.Allà és quan em van dir que passava poc per la meva edat i que el meu cos estava deshidratat, així que em van deixar ingressada durant sis dies seguits.



-Sàvies que si arribes a pesar menys de 40 quilos podries morir- va dir el doctor-.



Els meus pares es van desesperaralsentir aquelles paraules tan dures que sortien de la boca del doctor,el meus paresnomés desitjaven que fos una noia forta i valenta que notinguespor de res ni de ningú però durant aquells anys vaig agafarmespor a la vida que a la mort.



Van fer tot el possible per aconseguir a un dels millors doctors que em pogués ajudar a superar tot el que m'estava passant, així quealsortir el primer que vaig fer és anar a teràpia.



-Estàs evolucionant molt bé Marta estic molt orgullós de tu -Va dir el terapeuta

-Moltes gràcies

-Si, jo també estic molt orgullosa de tu però, saps que has de seguir com fins ara perestadel tot bé -Va dir la mare



El terapeutaalveure com estava evolucionant em va deixar anar-mea casa, sempre que mantingués el meu pes.



Durant unes setmanes tot anava bé. Però mentre que passaven els dies jo tornava a empitjorar. Sabia que havia arribat el moment de fer cas els meus pares i començar a preocupar-me més per la meva vida, vaig acceptar entrar a teràpia psiquiàtrica, vaig passar tres mesosaïlladade tot i de tothom, els metges començaven a veure molt estrany que no millorés, així que van decidir provar amb una altra teràpia. Va ser una teràpia molt dura i en alguns moments pensavaendeixar-ho estar, però vaig pensar en tot el que havia passat i vaig veure que no valia la pena abandonar. No anava del tot bé peròpoc a pocanava millorant i cada vegada era més positiva amb mi mateixa, així que els metges van trobar raonable de deixar-me veure els meus familiars i coneguts durant uns dies.



-!Estemmoltcontents de queaigüesmillorat filla-va exclamar la mare

-Jo també



Però aquelles visites no em van anar gaire bé, vaig estar pensant en tot el que m'havia dit eren coses positives, però quan jo les recordava m'enfonsava. No era capaç de millorar en res. Passats uns dies vaig conèixer a una noia un any més gran que jo i que fa uns anys també va passar peralgosimilar. Vam començar a parlar i vaig sentir que si ella havia aconseguit superar més o menys el que li passava jo també ho podia intentar. Emvaigdesperta per elmatii vaig anar a l'habitació de la meva amiga per anar a esmorzar juntes,a l'entrarno lavaig trobar li vaigpreguntar a la recepcionista em va mirar amb una cara com si nosàpiguesque dir-me i de cop vaig començar a vessar llàgrimes en aquell moment em vaigdonar comptede quealguna cosa no anava bé i jo desesperada vaig insistir que emdiguesque havia passat ella després de fer un gran sospir, em va mirar fixament i em va dir ho sento molt però a mort avui cap a les tres de la matinada, em vaig quedar paralitzada no sabia què fer ni què dir no em sortien les paraules en aquell moment vaigdonar mitja voltai me'n vaig anar cap a la meva habitació, vaig començar a plorar com mai. En aquells instants sabia que aniria a pitjor no tenia a ningú al costat que emdonesconsells o reforç sentia que el món se'm tirava a sobre. Vaig estar tot el dia sense sortir de la meva habitació. No podia veure a ningú, notenia ganes de fer absolutament res no menjavani parlava fins que de cop sento un soroll. Trucant a la porta, era el metge que desesperat em deia que m'estava jugant la vida, però jo ja no tenia ànima per tornar a aixecar-me, hi havia un punt en què el meu cos ja rebutjava el menjar. Les paraules del metge s'evaporaven en la intensitat del moment. El metge s'anava fonent amb totes les altres coses que també em resultaven borroses. Intentava escapar de la realitat. A poc a poc els ulls s'anaven tancant i tota jo em vaig trobar envoltada en la dolçor d'un somni.
 
joviatBLM | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]