F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Em va matar la perfecció (Les tres Aurelies)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 ​EM VA MATAR LA “PERFECCIÓ”

EM VA MATAR LA “PERFECCIÓ”

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...

T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

Es va formar un silenci incòmode sobretot per a la Marta, la qual es va veure pressionada i va sortir corrents de la consulta.

Sense pensar-ho dos cops, la terapeuta va sortir rere ella. La va trobar en un racó bastant deprimida, al veure-la d’aquesta manera va decidir apropar-se, parlar amb ella i donar-li ànims.

T: Marta?

Ella va alçar la vista, al veure qui li parlava es va escórrer les llàgrimes i li va dir:

S: Què més vols?-amb to de veu seriós i sec.

T: Marta tranquil·la, només et vull ajudar.

S: No vull la teva ajuda, no vull saber res de tu!

T:Siusplau escolta’m, sortirem d’aquesta tots dos junts. D’acord?

Després d’aquestes paraules, la Marta va agafar aire i just abans de pronunciar la primera paraula per expressar com es sentia i què volia, va aparèixer la seva mare.

D’un cop de porta, la Marta i el terapeuta Axel, van poder fixar-se en el rostre furiós però amb un somriure forçat al rostre de la Mónica, la mare de la Marta, els dos van veure com la figura esvelta s’anava acostant poc a poc als dos.

La Mònica a l’estar cara a cara amb ells es va ajupir, va agafar a la Marta del braç i la va aixecar bruscament del terra, ja aixecada però encara agafada del braç va ser arrossegada fins al 2016 Chevrolet camaro 2LT, que va aparcar en doble fila per anar a buscar a la Marta.

Mentre estaven al cotxe cap a casa la mare li comença a demanar-li explicacions, del perquè l’havia trobat plorant al terra amb el terapeuta sobre un genoll intentant consolar-la.

S:MARTA! Es pot saber què feies allà tirada al terra plorant?- va dir la mare amb un to de veu alt i sec.

S:Mama, no tinc ganes de parlar.-

M:Què passa? No he pogut parlar amb el terapeura, què t’ha dit?- Va dir preocupada

En aquest moment la Marta baixà el cap mirant les seves tenis blanques de la marca fila.

M:Marta, m'estic preocupant, què passa?

El silenci que la Marta feia pocs segons havia provocat, va seguir fent efecte.

La mare ja “preocupada” i cansada va tornar a saltar.

M-Marta! T’ho dic per última vegada, què passa?!- va exclamar.

A l’hora les dues es van aixecar un moment la mirada però entre elles seguia havent-hi un silenci, fins que la Marta va agafar aire i va haver-li de dir-li lo el que li succeeix

S-Avui m’han pesat i peso menys de quaranta quilos. L’Axel, el terapeuta em va dir que si pesava menys de quaranta quilos hauria d’estar ingressada a l’hospital fins que recuperés els quilos que em fan falten.-va dir la Marta molt dolguda.

La Mònica impactada pel que acabava d’escoltar va clavar el peu al fre i quasi es menja el volant, de cop i volta el rostre de la mare canvià completament. Amb les dents mossegant-se entre elles, les celles premudes i amb la vena del coll a punto de reventar, i veient-la per el retrovisor, la Marta va preguntar-li aterroritzada...

S:Mama estàs bé? - va preguntar amb una mica de por.

La mare en aquell moment quasi surt del cotxe per relaxar-se, cosa que hauria d’haver fet, va agafar aire i li va respondre

M- ET CREUS QUE AMB UNA FILLA COM TU PUC ESTAR BÉ! NO ETS LA FILLA PERFECTa QUE VOLIA QUE FOSSIS!. El seu to de veu va canviar,

M-Així que del camí que queda per arribar-hi a casa el vull amb la boca tancadeta…

La Marta va assentir, es va acomodar en el seient del Camaro 2016 i es va posar a mirar per la finestra.

Després de 15 min de viatge, la Mònica va prémer el botó per obrir la porta del garatge on guardar el cotxe de carrer, amb el lamborghini i els dos ferraris blancs.

Va obrir la porta del cotxe i sense dir res, va entrar dintre de la mansió, baixant per les escales es podia distinguir el Sr.Santiago el pare de la Marta, un home d’alçada comú, ulls blaus, sempre ben pentinat. Es van creuar per l’entrada, però la Marta va passar de llarg dirigint-se cap a la seva habitació, el pare al veure que la seva filla passava de llarg va dir-li:

P- Marta, no em saludes o els teus modals s’han perdut? -va dir el pare.

La Marta ja havia pujat 5 esglaons va fer el gest per girar-se però no va prestar-li atenció i va seguir pujant els esglaons. Mentre la Marta seguia pujant, darrere seu es veia al seu pare veient de reüll com la seva filla no havia fet cas del que li havia dit.

La Marta a punt d’entrar a la seva habitació sentí un rumor, entrà a poc a poc obrint la porta sense fer soroll. Mentre anava obrint la porta, ella anava ja amb la idea que els sorolls fossin la pesada de sa germana petita Jennifer, una nena d’ulls blaus i cabell ros. Quan la Marta va acabar d’obrir la porta la Jenni es va espantar i se la va quedar mirant

M- Sisplau Jenni no tinc ganes de discutir, pots sortir de l’habitació!...

J-No

M- Jenni!- va dir amb un to ja de cabreig

J- Marta!- va dir la Jenni amb un toburleta.

M- FORA! JA!- la Marta ja no podia més… I que la seva germana l’estigués fent la burla no ajudava molt.

J- Ai vale ja surto-va dir la Jenni amb una cara de fàstic

M- Bé Jenni, no pateixis que tindràs l’habitació una temporada per a tu soleta, ja que estaré a l’hospital ingressada per conseqüències del meu pes, que ara peso menys de quaranta quilos...

La Jenni s’ha quedat en xoc no va saber reaccionar, després d’un parell de segons, va respondre intentant animar-la

J- Ai germaneta, quina pena però tu tranquil·la pots amb tot i segur que te'n surts d'això. Bueno Bé jo ja vaig cap a la meva habitació.

Dintre del cap de la petita només hi han pensaments de tot i ara una altra més… El de tenir dues habitacions per ella sola, al girar-se es va crear un gran un somriure discret a la cara de la Jenni.

La Marta es fa maleta amb tota la roba, estris… Per poder anar ja a l’hospital. Una vegada ho té tot preparat baixa a baix a buscar a se Mare, per acabar com abans millor amb aquest malson.

Baixant les escales s’adona que el seu pare amb llàstima l’espera al vestíbul:

P-Marta, filla tot sortirà bé. Sé que tu ets una noia forta i valenta, no et preocupis carinyo.

S-Moltes gràcies papa, … És hora d’anar-me’n- La Marta s’acosta a ell i li dona una abraçada amb dos petons.

Es percata que la seva mare estava esperant-la fa 10 min al cotxe, la Marta obre el maleter fica la maleta i es munta.

En tot el camí no hi hagut cap conversa entre elles. Després d’un quart d’hora arriben a l’hospital abans que la Marta d’entrar a l’hospital la mare li dóna una gran abraçada i li diu:

M-Encara que no t’ho digui molt sovint... T'estimo-.

S-I jo també mama…- va respondre la Marta amb un to de veu . feble

Ja dintre de l’hospital, la infermera la porta fins a la seva habitació en el camí li comença a explicar tots els horaris, les normes, i el que hauria de fer si hi hagués algun imprevist. La infermera les va deixar-les a soles perquè s’acomiadés.

A poc a poc la Marta va anar vestint-se amb la bata d’hospital, va guardar la roba a l’armari de cop i volta va sentir la porta de l’habitació tancar-se. Espantanda es va girar, i la seva mirada es va creuar amb un sobre on a sobre es podia contemplar una rosa negra.









 
Les tres Aurelies | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]