F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Llum i Foscor (Martí_Mota)
Inici:  El Navegant
Capítol 1 Quadern de vida

Sóc en Sergi un adolescent de 18 anys, visc a França concretament a Perpinyà.

Aquell dia em vaig llevar amb un fort mal de cap, el tumor seguia expandint-se i la tristesa augmentant. Com diàriament feia em vaig vestir, vaig fer el llit i vaig esmorzar un espès cafè amb unes dures torrades amb melmelada i mantega. Abans d’emprendre el camí cap a l’institut em vaig mirar al mirall per acabar d’arreglar-me i veure aquell adolescent d’estatura més aviat alta, de cara petita i rodona, amb cabells marrons com la femta i ulls d’un to verd fosc com l’aigua del fons d’un pou. Semblava impossible que seguís fent vida normal, sempre seguint aquella mateixa trista rutina. Des del dia en què aquell coi de metge em va diagnosticar un càncer terminal al cervell, em vaig pensar que res tornaria a ser igual. Per sort o per desgràcia allò no va ser així... Consumint-me per dintre i sense fer res al respecte, cada dia era més trist que l’anterior.

En arribar a l’institut vaig encaminar-me a pas llarg cap a l’aula ja que feia 30 minuts tard. Com ja era rutina, el professor de llengua no em va dir res referent al retard, els professors ja no em tractaven com un nen normal... En acabar-se les classes vaig acomiadar-me dels meus amics que tenien entrenament de rugbi a “l’Estade Aimé Giral” com cada dijous (entrenament que malauradament se m’havia prohibit seguir pel meu estat de salut) i me’n vaig anar la Biblioteca de Perpinyà a llegir, endarrerint tant com pogués el moment de tornar a casa, on intentava passar el mínim temps possible d’ençà que em van donar la mala notícia. Només d’entrar a la biblioteca vaig sentir el característic olor d’antic flotant per l’aire, em vaig acostar a la meva taula preferida i com sempre vaig asseure’m al racó més apartat i solitari de la sala, amb el meu exemplar de Vida, mort i Judici. En endinsar-me en aquell món d'àngels i dimonis vaig desitjar amb tot al meu cor convertir-me en el protagonista i per un instant em vaig imaginar que vivia en aquella terra repleta de fantasia i aventures, malauradament en el fons del meu cor sabia que tot allò era irreal.

Després de llegir una bona estona, vaig anar a trobar la Judit a La Tassa, el meu bar preferit. Cada dijous a la tarda quedàvem per fer un cafè i aquelles tardes pràcticament s’havien convertit en una tradició. Eren, sens dubte, el meu moment preferit de la setmana donat que podia desconnectar dels meus problemes i preocupacions durant una mitja hora. La vaig trobar just a la porta del bar i de seguida vam entrar cap a dintre per refugiar-nos de les baixes temperatures de fora, Ens vam asseure a la nostre taula i vam demanar dos cafès a en Robert (l’amo del bar), mentre ens treiem l’abric. Per trencar el gel, la Judit em va demanar sobre el dia que havia tingut, jo li vaig respondre amb monosíl·labs i retrets. Justament quan em va preguntar més detalls sobre el meu dia, el moment va arribar…

Sobtadament vaig sentir una suor freda a tot el cos, alguna cosa fallava, em vaig començar a marejar i a veure-ho tot difuminat i borrós, finalment les pestanyes se'm van tancar i vaig perdre la consciència i l’equilibri. L’únic que vaig veure després de caure de la cadira va ser la Judit amb una expressió atemorida dibuixada al seu rostre i, seguidament, una sèrie de llums i persones que se m’emportaven en una camilla. Al despertar-me em vaig trobar estès en un llit del que semblava un centre mèdic i envoltat de tota la meva família. Després d’aquell dia, vaig estar ingressat de manera permanent a l’hospital, on vaig passar per nombrosos anàlisis, operacions i molt dolor. Finalment, un dia que estava amb la Judit i la meva mare a l’habitació el dolor va decidir marxar… que ja n’hi havia prou. Vaig notar com si la meva persona es lliberés d’unes cadenes que em retenien. Així vaig acabar morint a l’hospital de Perpinyà, amb només 18 anys i amb tota una vida per davant que ja mai viuria. Tot just quinze dies abans havia perdut la virginitat.

Però el que jo creia que era el final de la meva curta vida, només va ser l’inici de la meva verdadera i apassionant història.

 
Martí_Mota | Inici: El Navegant Comenta
Comentaris :
IES ALC�SSER 21 gener 2020
Hem estat llegint un parell d'hist�ries i la teua ens sembla la millor.
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]