F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Dos camins units per l'amor (the.ladies)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 1 El gran dubte

Ell tenia una mirada intensa, amb ulls blaus, llavis carnosos, bru... A ellala intimidavatanta bellesa. En canvi ella, amb una mirada tímida però a la vegada insinuant, amb aquells ulls tan grans i negres com la nit, pèl-roja, amb uns cabells que li llisquen per les espatlles, pell blanca i freda, com la neu, i amb una caracteritzadadolçor.



Durant el dia, les seves mirades es van tornar a creuarvàriesvegades més però només es van parlar un cop.



Va ser quan l'Herova veure a en Leandre que estavaasseguten un banc, sol i avorrit. Ella volia anar-hi però li feia una mica de vergonya, ja que no sabia com podria reaccionar ell però finalment es va decidir i es va dirigir cap a ell:

-Hola- li va dir amb un to de timidesa.



Ell va aixecar el cap, li va somriure i li va respondre;

-Hola,Hero? Crec que m'han dit que et dius així.



-Doncs si,sócl'Herode Castro.



-JosócLeandre Álvarez de Toledo. - va dir-li amb la caraenrojolada.



Des d'aquell precís moment, sabien que allò no quedaria tan sols en una simple conversa.



En Leandre i la seva família es van allotjar en una casa prop de lafesta, ja queels que l'havien organitzat els van oferir quedar-se uns dies més aSestos.



Durant aquell curt temps, van estar junts però no sols, perquè la família sempre hi estava pel mig.



El desig que sentien l'un per l'altre cada vegada augmentava més i les ganes d'estar junts els turmentava.



Al cap d'uns mesos els pares d'en Leandre van decidir comprar-se una masiaals aforesdeSestos, ja queell els hi va comentar l'existència de l'Heroi que durant l'estança allí, començava a sentir que cada vegada volia estar més prop d'ella. Estava enamorat.



Ells, en adonar-se'n d'aquella situació, van prendre mesures, així aconseguirien que el seu fill estigués content i que pogués trobar el seu amor i fins i tot algun dia casar-se.



Un matí qualsevol que l'Heromuntavael seu cavall negre i elegant, va veure des de lluny, una silueta que li resultava familiar, era en Leandre. Els nervis augmentaven, i el cor li anava cada vegada més i més de pressa.



Ell en veure a aquella belladonzella, galopant amb aquell corpulent cavall, es va aturar, i s'adonà que era la persona que desitjava que fos, l'Hero.



Quan per fi els dos es van veure, l'Herova baixar del cavall i el va saludar;

-Hola Leandre, que hi fas aquí? -li va preguntar.



-Hola. Bé, doncs... Elsmeus pares s'han comprat una masiaals afores.



L'Heroes va quedar molt sorpresa, no s'ho imaginava gens, tenia ganes de cridar, ballar, saltar d'alegria perquè ara sí que de veritat podria veure al seu amor sempre que volgués però finalment la seva resposta va ser:

-Que bé, m'alegro!

A en Leandre tambéel va sorprendreaquella resposta amb tan poc d'entusiasme però ho va deixar córrer.



-Abans quet'assabentis per altres persones et volia comentar una cosa...- li va dir en Leandre com si fos culpable d'algunacosa.



-QuèpassaLeandre? Nom'espantis.- li va respondre ella una mica amoïnada.



-Doncs que el motiu perquè realmentem traslladataquíhasigut perquè els hi he explicat tot als meus pares.



-A quèet refereixes amb tot?-li va preguntar amb intriga.



- Bé, doncs no els hi he dit que estem junts ni res jaqueque jo sàpiga encara no ho estem però el que sí que els hi he comentat és que... M'agrades molt.



L'Heronotava com les seves galteséscomençavena posar cada vegada més vermelles.



- És per aquest motiu que us heu traslladat aquí?- va voleraclarirl'Hero.



- Esclar!-li va dir ell.



En sentir allò l'Herono va poder evitar i es va llançar als braços d'en Leandre i li va fer un dolç petó.



Els dies anaven passant,i l'amor que sentien l'un per l'altre cada vegada era més intens fins que se'n van anar a viure junts. Cada dia era una aventura diferent i les hores passaven volant, era tot tan perfecte... Com una d'aquelles nits tan meravelloses, que es feien rutina i eren màgiques. Festejaven fins que sortís el sol, i es fonien l'un amb l'altre. Pell amb pell, llavis amb llavis.



Untarda com qualsevol altra, l'Hero muntavaa cavall. De sobte va veure un noi etíop que estava buscant alguna cosa i ella li va dir:

- Hola!Quèhi busquesres?-li va dir amb amabilitat.



- Hola, doncs sí, m'agradaria apuntar-me a classes d'hípica.-li va respondre una mica vergonyós.



- Ah, molt bé! Què n'has muntat mai?-li va preguntar ella.



- Si, jafa uns quants anys quemuntu el que passa és quesócnou aquí.-li va dir ell.



- Això està molt bé, com et dius?-li va preguntar.



-Dawiti tu?

- JoHero.



- Ja, si ja ho sabia.-va xiuxiuejar.



- Com? - Va consultar-li, ja que no havia entès que havia dit del tot.



-Res... - va insinuar-li amb la mirada perduda.



- D'acord... Doncs quan vols començar?

- Per mi ara mateix! - mostrava amb molt d'entusiasme.



Es van dirigir cap a un cobert on hi havia tot el material necessari, la fusta, les botes, etc.



Mentre elDawitbuscava la seva vestimenta, l'Heroel contemplava. Se li van dilatar els ulls,almirar els seus, de color mel. Tenia una miradapenetrant, com un linxi iunes pestanyes tan llargues que li fregaven les parpelles. La seva pell, com el bronze, brillava quan el sol s'hi reflectia. A ella, l'atreiabastant però no ho volia admetre.



De sobte, va començar a ploure i ràpidament vanhaver demarxar. Aquella pluja els hi va venir d'imprevist i l'Herono sabia com tornar a la seva llar. Llavors va ser en aquell moment que enDawitva dir:

- Està plovent molt, és perillós i no vull que et passi res.



Seguidament, li va costar, però va insinuar:

- Sort que jo visc a prop... Si no et fa res, pots quedar-te a casa meva aquesta nit...



- Bé... Hauria deconsultar-li a la meva parella.



-Ahhhque tens parella... No crec que l'importi, entendrà la situació. A més, si tant t'estima no voldriaque anessis amb aquest temps fins a casa.



- Tens raó, ho entendrà.



Va passar la nit il'endemàella tornà a casa. En arribar, en Leandre l'estava esperant molt preocupat.



- On has estat? Per què no has vingut?

- Ho sento, puc explicar-t'ho. Estava amb els cavalls, i va començar a ploure exageradament. I com la meva cosina viu al costat, vaig pensar que seria bona idea passar allà la nit, ja que no volia recórrer tot el camí fins a casa amb aquell temps. - va mentir-li.



- Que mal pensatsóc, tens raó. No Hagués hagut de fer-me falses suposicions, perdó.



- Tant se val, estimat, tranquil, no passa res.



Al cap de dues setmanes, els dubtes que hi podia haver existir entre ella i en Leandre es van resoldre però hi havia una cosa que a ella li preocupava. Començava a tenir mal de caps, vòmits, cansament...símptomesmolt estranys per aella, ja quequasimai els experimentava.



Tenia diferents hipòtesis,podriaser la pesta opot serque estigui embarassada o que fins i tot la mort! L'opció més probable era que estigués embarassada...





 
the.ladies | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]