F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Billet d'anada i tornada (maria2002)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 Runes a una consulta

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

...



T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.



T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.



T: I saps quant peses aquesta setmana?

S: No estic segura de voler saber-ho…

T: T’has pesat a casa?

S: No…

T: Cap dia del que fa aquesta setmana?

S: No volia…

T: Està bé… Nosaltres sí que t’hem pesat… Que creus tu? Quant dius que hi peses?

S: 40 justos? -Vaig preguntar com aquell qui sap que la resposta és no però li agradaria que ho fos…-

T: Marta has de ser una mica més realista…



T: En peses 35 amb 8…

-vaig sospirar, em sentia malament amb mi mateixa, com amb una barreja de por, de no poder lluitar contra el meu propi cap; fastig, per ser tan dèbil, tan insegura de mi mateixa, però al mateix temps encara no em veia bé… El mirall seguia sent el meu enemic, sempre oferint una imatge poc digne, poc bonica, poc a la alçada del mon, sempre demanant més.-

T: Tenint en compte que la setmana passada en pesaves 35 justos podem dir que anem progressant…

S: però... hauré d’ingressar de totes maneres?

T: Sí...



...



T: Faig passar a la teva mare?

S: Sí, si us plau... -Vaig respondre disposada a capficar-me en els meus pensaments tot just comencessin a parlar...- Em vaig quedar de peu, en roba interior i ni tan sols em vaig moure quan va entrar la meva mare, era com si el meu cos estigués allà però el meu cap rondava lluny, molt lluny... La mare em va abraçar sense apretar gaire...-

M: Vesteix-te, sol, i vine a seure -van ser les seves paraules-

-M’havia adonat, la mare m’estimava moltíssim però no s’atrevia a abraçar-me amb força com abans, ja no em feia pessigolles ni em premia amb força els llençols per sobre del cos quan venia a fer-me un petó, tenia por, no més de la que jo tenia, ja no era la seva filla gran, la forta, ara era la dèbil, la trencadissa. Suposo que no m’abraçava, no perquè no m’estimés sinó perquè no volia fer-me mal, no volia que em sentis envaïda, però el que jo sentia en el meu subconscient era que feia angúnia, que no era agradable una abraçada de pell i ossos. Sentir això no feia més que torturar-me, volia a la meva mere, volia les seves abraçades i les desitjava a tot moment, per ella intentava menjar bé però mirar el menjar era suficient per oblidar-me de que la volia, passava per sobre d’ella el meu egoisme, la meva supèrbia, les meves ganes de ser acceptada als ulls de la societat.-

No sé en quin moment vaig baixar de Mart però el doctor acabava de dir que ingressaria dintre de res.



T: Heu d’entendre que si no està aquí li costarà molt més recuperar-se, per no dir que és quasi impossible, aquí estarà amb gent com... amb gent mol diversa, podrà distreure’s amb els altres nois, estarà bé! I el més important, en quant millori torna a casa sense cap retard.



-Potser el doctor es va pensar que no m’hauria adonat del que anava a dir... AMB GENT COM JO?! Aquestes coses no senten bé, i ell com a professional ho hauria de saber, i sobretot, “la gent com jo” no ens prenem les coses a la lleugera, l’ansietat em va fer donar-li voles i més voltes a aquella frase inacabada y reculada a temps...-

M: I llavors que és el que s’ha de fer?

T: L’ideal és que entri ja demà, ahir es van fer unes gestions i ja te un lloc...



-La realitat era que el doctor no confiava en que compliria amb el pacte, de fet ja m’havia “fet les gestions” A vegades la gent l’únic que necessita es una mica de confiança, d’esperança... Em vaig quedar donant voltes i més voltes a tot el que estava passant en aquella consulta i sobretot pensant en tot el que se’m venia a sobre. Com podia ser que en menys de mitja hora els meus pors més profunds s’haguessin fet realitat? Què feia jo ara si per dintre era tot runes?
 
maria2002 | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]