F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Viatge d’un Núvol (Jofre_Cebrià)
Inici:  El Navegant
Capítol 1 L’exclusió

Quadern número 1

Dilluns, 2 de juliol

He pres una decisió, i aquesta la duré a terme. No serà d'aquelles promeses que feia i al cap d'un temps el vent se les emportava. Aquest cop no. A partir d'avui, escriuré totes les aventures que viuré al llarg de la meva vida.

Això és una breu descripció, perquè si algun dia em perdo, sempre em pugui trobar.

Em dic Ferran, tot i que d'ençà que un dia una llevantada em va arrossegar vint metres, m'han dit Nuvolet. I sincerament prefereixo que em diguin així, ja que des de molt abans que passés allò, m'he identificat amb un núvol. Tinc la pell molt blanca, sóc grassonet i sóc bastant baixet comparat amb els meus familiars, tenint en compte que tots fan més d'un metre noranta, per això Nuvolet amb va com anell el dit. Sempre he sigut un nen tímid, amb poca opinió, que es deixa manar pels altres, com un núvol es deixar portar pel vent. També m'agrada molt viatjar, i encara ara m'agrada estirar-me a una esplanada i admirar, veient com vaguen, per un cel que sembla infinit, els portadors de pluja.



Dimecres, 8 d'agost

La veritat, no ser perquè m'he emportat aquest quadern, després que m'hagin fet fora de casa, només és pes inútil. Segurament és per la necessitat de poder complir una promesa un cop a la meva vida. No ser, ni perquè vaig prometre que escriuria en un quadern, si mai he complit una promesa. De fet fa poc, i aquesta és la raó perquè ara estic tornant a escriure aquí, he complit la meva primera promesa.

Us poso en context. La meva família és extremadament catòlica, i tothom ha complert al peu de la lletra, totes les normes d'aquesta religió. De fet dec ser el primer que no ha fet cas d'una norma, d'ençà que el rebesavi Enric desapareixes, misteriosament, després de trencar una d'aquestes regles.

Doncs jo també ho he fet. He perdut la virginitat abans del matrimoni. De fet l'he perdut amb vint-i-dos anys, encara que l'hagués perdut molt abans si no fos per la pressió familiar que tenia. Com a càstig, m'han fet fora de casa i m'han amenaçat de decapitar-me si em veuen pel poble. Després d'això he agafat les meves coses, he fet la motxilla, hi he marxat de casa. I la veritat si algú em pregunta si estic em penedeixo del que he fet li diria que no, perquè ara podria fer el que sempre havia volgut fer, viatjar pel món sense un rumb clar, deixant-se portar pel vent tal com fa un núvol, o en el meu cas un Nuvolet.

I tornant a la qüestió del principi, ja ser perquè em servirà aquest llibre, el faré servir per escriure tot el que em passi i l'anomenaré: Viatge del Nuvolet.



Dimarts, 21 d'agost

La veritat està sent molt més difícil del que em pensava això de viure viatjant pel món. Jo vaig agafar menjar pel que calculava que em duraria una setmana, però només em va durar dos dies, però per sort vaig arribar a Puivert, després d'estar perdut durant més d'una setmana en un bosc gegantí. Allà he trobat una família molt acollidora, anomenada Fontaine. Són una parella amb un fill i una filla, i viuen molt feliçment en una casa als afores del poble. La veritat em fan una mica de pena perquè els he enganyat. Els hi he dit que sóc un monjo de l'orde religiós dels Zeheites (aquest orde religiós és completament inventat) i que em dedico a recórrer el món per estendre les meves creences, tot vivint a cases on m'acollin. Ells van que estaven encantats d'acollir-me i que seria una oportunitat d'aprendre noves coses. Però el realment interessant que m'ha passat en aquestes dues setmanes no ha sigut trobar aquesta família, o inventar-me una creença per poder viure a cases alienes. Si no el que m'ha passat en el bosc.

Jo vaig marxar de casa, feliç, perquè per fi era lliure d'anar on volgués, a més amb molt poca por de no poder arribar a la frontera, ja que tenia un mapa i quan era petit m'havien ensenyat fer-lo servir. Tot i que vaig descobrir que la pràctica era molt més difícil que la teoria. Jo sabia que havia d'anar cap al sud, perquè allà hi havia la frontera amb Catalunya, però segons el que m'ha dit la família Fontaine vaig anar cap a l'oest, i el bosc on em vaig perdre, era un bosc protegit on ningú pot entrar. Allà va ser on vaig viure un fet anormal. Era la tercera nit que estava al bosc, i per sopar havia caçat un senglar amb un arc rudimentari que m'havia fet. Aquella nit per fi vaig poder anar a dormir amb la panxa plena, i no sé si va ser perquè havia menjat massa o perquè aquella nit feia especial fred, em vaig despertar. En veure que encara era negra nit, vaig pensar que encara quedava molt perquè es fes de dia i vaig intentar de tornar a dormir, però estava desvetllat. Vaig anar a fer un riu i quan em vaig baixar els pantalons, un calfred em va recórrer l'esquena. Havia sentit que a darrere meu, a uns deu metres, un bellugueig fora del normal. Em vaig girar i vaig veure una noia de la mida d'una mà, amb unes ales igual de grans que ella. Jo vaig crida, però ella es va espantar i va sortir volant. No tenia dubte de què havia vist, una fada. Després d'allò no vaig poder dormir en el que quedava de nit. Aquest incident encara no l'he explicat a ningú, no sigui que em titllin de boig.



Dissabte, 25 d'agost

Demà marxaré de la casa on he estat aquests últims dies, tot i que no sé si partiré sol o amb companyia. El fill, que deu tenir uns setze anys, s'ha interessat bastant pel meu "orde religiós" i sembla que té pensat venir amb mi. La veritat no m'estranyaria gens, perquè des del minut zero ha sigut el que s'ha interessat i m'ha preguntat si podria venir amb mi. Jo li he dit que si, però com aprenent, i quan ja estigui format hauria d'emprendre el seu propi camí, perquè jo era un núvol solitari (Els hi he explicat que quan entres a l'ordre t'has de canviar el nom i jo els hi vaig dir que em deia Nuvolet). Jo li vaig dir perquè pensava que no acceptaria, i ara tinc un gran problema. Suposo que ja trobaré la solució durant el camí.



Diumenge, 26 d'agost.

Ja he marxat de la casa, i efectivament el noi, que a partir d'ara es diu Gel, ha vingut amb mi. Hem partit, aquest cop si, cap al sud per arribar a la frontera. Ens hem parat en un riu per fer un aixopluc i passar la nit. Allà ha fet la primera sessió d'entrenament per poder ser part de "l'ordre". Li he dit que per començar havia de ser capaç de caçar alguna cosa per menjar aquesta nit, perquè si no, no sobreviuria tot sol. Quan ha tornat ha hagut de fer una estona de meditació (hi ha estat aproximadament dues hores) i una estona més de meditació en el riu, per acostumar-se a les situacions més extremes. Encara que les proves hagin sigut molt dures, i li he dit que això era la part fàcil, Gel té una voluntat d'acer i estar encara més motivat que abans. No sé pas que faré.

 
Jofre_Cebrià | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]