F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Novel.la (Mariam)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 Capítol 1

BITLLET D’ANADA I TORNADA

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?



T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

S: Sí.

T: Me’l vols repetir, per favor?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

T: I saps quant peses aquesta setmana?

No sé per què no puc treure’m de la ment aquest pensament. És com un imant enganxat a la nevera que intentes treure però que no ho aconsegueixes, o com quan vas al cinema, menges crispetes i et queda una petita closca de blat de moro enganxada a la dent i que en comptes d’estar pendent de la pel·lícula estàs pendent de com poder-te treure aquell closca fins aconseguir-ho. Però amb aquest pensament no passa el mateix, per molt que ho intenti oblidar, no vol marxar del meu cap.

Em vaig despertar amb una pinta horrorosa, portava els cabells despentinats, els ulls cansats amb unes ulleres ben fosques, com si m’hagués quedat desperta tota la nit. Em vaig quedar uns minuts mirant el no res, estava endinsada en aquell pensament, com si fos alguna cosa molt important, fins que vaig reaccionar, i em vaig adonar que el despertador encara estava sonant. El vaig apagar i em vaig posar les sabatilles ràpidament pensant que anava tard, vaig arrencar a córrer per tota la casa com una boja que no sap on ha d’anar ni què ha de fer fins que vaig sentir la meva mare escridassant-me, no vaig entendre el que em va dir així que vaig continuar al meu ritme. Vaig tornar a mirar l'hora, mentre em guardava l'esmorzar a la motxilla, quan m'hi vaig fixar bé, em vaig adonar que tenia temps de sobres i jo que feia uns quants minuts estava romancejant per la casa pensant-me que anava tard!

Em vaig dirigir a la meva habitació, per pentinar els cabells tan desastrosos que portava des que m’havia llevat Un cop fet, vaig anar a veure'm en el mirall. La cosa que destacava més era el meu anorèctic cos. Aquelles cames tant llargues i primes, l cara sense vida i l'expressió de cansament que sempre em recordaven aquell pensament. De sobte vaig notar com els ulls em ploraven, llàgrima rere llàgrima, sense parar, me les vaig eixugar tant ràpid com vaig poder en sentir les passes de la meva mare entrant en l'habitació. De seguida em vaig apartar del mirall i vaig fer veure que remanava la meva maleta, així m'estalviava que em preguntés per què estava plorant. La meva mare em va avisar que aquell dia tornaria més tard a casa de la feinal ,.Vam començar a parlar sobre el tema, fins que em va dir que ja era hora de marxar, li vaig fer dos petons, i me’n vaig anar.

Mentre sortia de casa lentament sabent que encara tenia temps suficient per arribar al col·legi, vaig agafar el mòbil i em vaig posar els auriculars a l’orella, la música em tranquil.litza. A la porta de l’escola s’hi trobava la meva millor amiga, la Karen, una noia molt simpàtica, i carinyosa, la vaig conèixer fa tres anys, en una acadèmia d'anglès. Quan jo no localitzava cap seient, ella em va cridar i em va convidar a seure el seu costat, llavors vam començar a xerrar cada dia més i més, fins que vam començar a ser amigues, i d’amigues a millors amigues.

A mesura que m'anava acostant cap a ella, en vaig fixar que hi havia un noia que no coneixia, un rostre desconegut que mai havia vist. Quan hi vaig arribar, em va presentar a la jove del seu costat, era la seva vella amiga de la infantesa Mentre me la presentava, jo estava observant el seu bell rostre. Era tan bonica que fins i tot em va venir enveja, cosa que no és pròpia de mi. Tenia els cabells castanys com la mel, els llavis els tenia rojos com els clavells vermells i els ulls verds com els d'un prat d’herba en plena primavera. Els seus ulls m’estaven transmetent energia, emoció, felicitat, eufòria, en canvi.. quan em mirava al mirall, els meus ulls només em tornaven tristesa i pessimisme. L'única cosa que vaig poder sentir de tot el que em va explicar la Karen és que la nova noia es deia Cèlia. Li vaig dir:

  • Encantada de coneixe't Cèlia! - i li vaig dedicar un somriure, ella me'l va tornar.


Quan estàvem pujant les escales, la Karen i la Cèlia estaven parlant, semblaven un perfecte nus, unes cireres incapaces de separar-se. Era una amistat envejosa, perfecta, indescriptible, les rialles que es dedicaven, aquells ulls tant feliços que mostraven, aquella preciosa amistat, em feia pensar que jo i la Karen, només érem aigua passada i que ja no significàvm res. Només existien la Karen i la Cèlia. Ni tan sols em va parlar gaire, només em va dir:

-Acaba la teva part del treball com més aviat puguis així, el podem entregar ja.

- D’acord - li vaig respondre amb un to desanimat.

L'última cosa que m'esperava en la meva vida era que la Karen s'oblidés de mi i em deixés de banda.

 
Mariam | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2819
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  853 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  220 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  111 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  204 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  239 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]