F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Nuvolet (mushroom23)
Inici:  El Navegant
Capítol 1 Primer quadernet

Tot va començar a la secundària, quan vaig descobrir el que realment m'agradava i ningú sabia, ni tan sols els meus pares. Tenia por, m'havien explicat històries del que podia passar si algú se n’assabentava, i aquestes no havien acabat amb un final feliç. Havia de ser un secret.

Sóc gai, i estic enamorat d'un noi de la classe, de l'Eustaqui, el preciós rebel de cabell arrissat i ulls verds com les fulles perennes dels arbres florits. M'atrau el seu fort caràcter, la manera com em mira i em parla. El problema? Ell no sent el mateix que jo. Típic no?

Cada dia intento acostar-m'hi més, suposo que no hi tinc res a perdre, només tinc la gran por de que algú ho descobreixi, i xerri massa.

Dimecres em vaig despertar de bon humor, sense saber que aquell dia ho canviaria absolutament tot. Vaig esmorzar un parell de torrades amb tomàquet i vaig fer camí cap al col·legi, pel camí de sorra que recorria cada matí. Com sempre, em vaig esperar sota el bedoll a què arribés en Jeroni, que va arribar el cap de poca estona:

  • Ei, com vas? -Va dir acompanyant-ho amb un moviment de mà lleuger-

    Bé, anar fent. Estic nerviós per l'examen d'història.- Realment no estava gens nerviós, m'ho sabia tot i era dels més intel·ligents de la classe, encara que no m'agradi reconèixer-ho davant dels altres.

    Jo també, és súper complicat.


Em va dir que volia repassar, li vaig fer un parell de preguntes sobre els conceptes de l'examen i llavors el camí va passar a ser ben silent. En Jeroni no sol xerrar massa, és més aviat una persona reservada. Em vaig dedicar a observar les moreres que ara ens envoltaven, amb les fulles groguenques, i algunes més aviat ataronjades, just a punt de caure, i deixar que el terra faci "crec, crec" en passar-hi pel damunt. M'agrada la tardor, em fa pensar en els dies ennuvolats que sortia amb l'avi a buscar bolets, ara ja no.

Just entrar a la classe el veig, elegant amb l'uniforme verd i uns mocasins nous preciosos.

  • Bon dia! -li vaig dir, amb l'esperança que em contestés-

    Ei!

    Has estudiat per l'examen?

    No em facis riure, jo estudiar? Des de quan?

    Bon dia!- Va dir la professora tallant la nostra conversa per complet, a l'acte tothom va seure i es va posar a punt per fer l'examen-.




L'Eustaqui es va asseure ben a prop, aquest fet no em desagradava gens, però m'hauria agradat no saber que el seu interès només era copiar.

Un cop acabat l'examen l'Eustaqui es va acostar amb els braços ben oberts, suposo que amb la intenció de fer-me una abraçada donant-me les gràcies, però va acabar dient:

  • Gràcies, te'n dec una!




Ja eren dos quarts d'una, les cinc primeres hores de classe ja havien acabat, i ara em dirigia a casa, pel mateix camí on havia passat al matí, però aquesta vegada anava sol, perquè en Jeroni es quedava a dinar a l'escola. Mentre caminava a un ritme ràpid com solc fer, de sobte sento una veu potent, una veu que em resultava familiar, cridant exhausta de tant córrer.

Déu meu no m'ho podia creure, era l'Eustaqui! Cridant el meu nom, com si no hi hagués demà! Encara no em creia el que estava passant en aquell moment, em van començar a suar les mans, vaig sentir un petit formigueig a la panxa. I si sabia la veritat? Una colla de pensaments van passar pel meu cap, no sabia com reaccionar, temia que faria el ridícul fes el que fes.

  • Hola!

    Des de quan vas per aquí? -li vaig dir-

    Avui vaig a casa la meva àvia perquè els pares treballaran fins tard.

    Doncs mira que bé, ja tinc companyia! -va riure-




Durant el camí, vam estar xerrant sobre l'examen, més ben dit l'examen que vaig fer jo, perquè el seu era una còpia literal del meu. L'Eustaqui realment és un noi molt intel·ligent, fins i tot més que jo, però és molt gandul, i passa completament dels estudis.

Llavors em parla més d'ell, del seu germà gran i la seva àvia viuda. M'agrada parlar-hi, em transmet confiança.

Malauradament ja havíem arribat al carrer on jo havia de girar a l'esquerra. Em vaig inclinar per acomiadar-me amb un cop d'espatlla amistós, però de sobte s'inclinà cap a mi, apropà els seus llavis i els ajuntà als meus. Al primer moment vaig quedar perplexa, però vaig tancar els ulls i em vaig deixar portar, besant-lo amb suavitat. L'estrany formigueig encara corria pel meu cos, amb ganes de més. Els seus llavis van acariciar els meus amb tendresa, i quan es va separar em sentia tan feble que em vaig haver de recolzar al seu pit per no enfonsar-me.

I va ser llavors quan la vaig veure, just quan la història acabava de començar, mil temors recorrien les meves venes, la por, el neguit, la tristesa, la inseguretat, la desconfiança... i per sobre de tot, l'amor. Em vaig quedar sense paraules, la Marta, una de les millors companyes de classe que tenia, era allà, mirant-nos,

des de l'altra banda del carrer, estupefacte amb la boca oberta, sense paraules, com jo. Ens mirà i se n’anà corrent, tramant alguna cosa.

  • Marta si us plau, no em facis això! - ella rigué, i encara em va fer enrabiar més-

    Marta, és injust -cada paraula que vaig dir de més, la por em consumia-

    La vida no és justa -Afegí l'Eustaqui, ja no sé què pensar-


Ens acomiadarem sense dirigir-nos ni una sola paraula, només vam mirar-nos, allunyant-nos.

Tenia més por que mai. M'havia equivocat, havia estat un error. Un gran error. Si el pare o la mare arriben a descobrir-ho no sabia que passaria, estava perdut. Ningú podia saber la veritat o acabaria dormint entre reixes en un llit dur i envoltat de gent ferrenya, havia d'allunyar-me. Era l'única opció.

Vaig treure les claus de la maleta per obrir la porta.

  • Bon dia pare, bon dia mare -vaig dir amb una veu neguitosa-

    Hola fill meu -Em va dir la mare. El pare no va dir res, no em va estranyar.




La taula estava preparada, i el menjar ja estava servit, aquell dia hi havia sopa, el plat preferit del pare. Mentre dinàvem em tremolaven les mans, intentava dissimular-ho, però els sentiments em dominaven, sabia que la Marta diria alguna cosa i que els pares reaccionarien com bojos, ja ho veia a venir.

L'únic que em venia el cap era fugir. Només necessitava saber la destinació. Era precipitat, però encara ho era més quedar-me a Salelles. No ho entenc, quan per fi tenia el que feia temps que desitjava, ho havia de deixar enrere. Cada segon que passava perdia més el control.

Vaig pujar a la meva habitació i vaig començar a introduir les coses essencials a la motxilla de l'escola silenciosament, incloent-hi un parell de barres de pa, llet, galetes, una poma i espaguetis del dia anterior.

Una vegada tot a punt, li vaig dir a la mare que marxava a l'escola, tal com hauria fet un dimecres qualsevol. Em sabia molt de greu haver de deixar la mare i el pare així, marxant sense cap explicació, i sense cap prova d'on em podrien trobar dijous. Vaig sortir per la porta plorant, dirigint-me cap al camí central que em mostrava el mapa que tenia entre mans.

Em dirigia a un poblet on la mare m'havia explicat que vivia el seu tiet, un miserable segons ella que havia acabat solitari perquè era gai, exactament com jo.

Em dirigia a Perpinyà.

 
mushroom23 | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]