F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
N O = No (JanRoquer)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 1 1, 2, 3


UN, DOS, TRES



- Recordes quin va ser el tracte, Marta?

- Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

- Sí.

- Me’l vols repetir, per favor?

- Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

- I saps quant peses aquesta setmana?


El Dr. Ferrer va pausar el vídeo i va deixar caure el commendament allargat del projector. Va llançar una mirada de decepció a la Marta, la qual semblava penedida i avergonyida de com es veia en la filmació. Seguidament, l’home amb la bata blanca, amb un gest lent i marcat, va reprendre aquella escena.

- Sí.

- Quan?

- No.

- No què?

- Que no.

- Que no què?! Al final em faràs agafar un atac d’ansietat!

- Que no entra en els meus plans ingressar.

- Me la porta fluixa que no vulguis ingressar - en l’escena de la gravació es veia com el Dr. agafava un to molt seriós, fins i tot vulgar - Tracto mil pacients com tu, i com em dic Jordi Ferrer que ingresses a l’Hospital o és que em tallo les venes, no em posis més nerviós, perquè no ets pas la que té més problemes en aquesta sala. La teva mare o jo en tenim molts més, i no vulguis saber quins. Pots fer el favor d’assentir d’una vegada? - desolada, situada en un racó de la sala, la progenitora de la noia estava espantada per el to del Dr., però més terroritzada estava pel que podria venir d’ara en endavant -.

La Marta, ara convençuda i més aixafada emocionalment que abans va esmentar el que en Jordi cercava des que havia iniciat la gravació, un simple, un senzill:

- Sí

- Sí…? - Deia el Dr. Ferrer, desconfiant de les promeses de la pacient -.

- Que sí, que ingressaré en el paradís de qualsevol noia de 14 anys - va dir en un to sarcàstic, una mica fora de lloc en aquella situació tan complicada -.

- Això és el que volia sentir - va sospirar. Finalment havia assentit, i dexava a part la seva ironia de mal gust -.

La reproducció es va acabar, i en Jordi, aquell home d'uns 43 anys, alt, amb una barba cuidada i curta i amb el cabell castany, unes espatlles amples i uns ulls verds que penetraven la ment de qualsevol que el mirés fixament, es va incorporar en direcció a la Marta, una noia esquelètica i de filferro, amb uns cabells rossos i ondulats i uns ulls blaus com el mar.

- Portes 1 mes, 2 dies i 3 hores aquí, i no, les balances de l’hospital no estan espatllades, com dius tu. No, no et trobes millor però no puges de pes, com dius tu. No avances, i és perillós per la teva salut, com dic jo. Em podries dir el per què de què et trobis estancada, que no pugis de pes? - va recitar el Dr., unes paraules ben boniques, que van emocionar la mare, altre cop present.

- He… He conegut a, a… algú - balbucejava la jove esquelètica, amb una mirada expressiva, que transmetia un cert grau de penediment i tristesa.

En Jordi però, no va caure en el seu joc, creat a base de llàgrimes de cocodril i somiqueig, per tal d’estovar i perforar totes les capes del cor, de qualsevol, fins al punt travessar-lo, de absolutament qualsevol, menys el Dr. Jordi Ferrer

- Qui? - ho va dir solemnement, perplex, sense cap tipus d’immutació.

- Bé… Algú i a alguna cosa, francament parlant - ara semblava disposada a obrir-se i a raonar com una noia d’una certa edat, tot i que encara sanglotava a cada franja d’uns 6 segons.

El Dr. Ferrer no ho va captar així, i sense pèls a la llengua i cap tipus de discreció la va respondre.

- Qui i què? Què i qui? Em sembla que t’agrada donar-te-les de noia misteriosa, de noia obscura, de noia tenebrosa - donava una sensació estranya, ja que parlava irònicament i alhora estava mosca, perquè no obtenia resposta.

- Eh, em… - va intentar iniciar la Marta, que semblava voler explicar una gran parrafada.

- Mira - la va tallar en Jordi - no tinc temps i ja em tens fins aquí - es va acostar la mà plana i rígida al front - ja m’explicaràs a la pròxima sessió, reunint-nos amb la teva mare, tu i jo.

L’home carismàtic de 43 anys va acompanyar fins “la porta de l’infern” de moltes adolescents insegures i avergonyides del seu propi cos a la jove noia en mal estat, la va acomiadar i el Dr. es va fondre en una abraçada carregada d’emocions, generalment tristes i desoladores, amb la Roser, la mare, la qual semblava necessitar extremadament aquella mostra d’afecte, tan senzilla gestualment i tan complexa emocionalment.

La Roser es va quedar a parlar un moment amb ell, i a aclarir coses, i sobretot per ser consolada i animada amb les paraules d’un doctor expert.

La Marta, per altra banda, va sortir de la clínica o hospital, i mirant de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, neguitosament, es va acostar a un racó del parc que hi havia ben bé al costat del seu indret infernal i va arribar al lloc on es dirigia, en el qual s’hi trobava un jove encaputxat, amb una caçadora d’un negre d’allò més profund. Quan ja estava a uns pocs metres, lleugerament es va aixecar aquell tipus obscur i estrany, i li va donar la mà a la noia que es veia tan poca cosa, però d’una manera poc usual, amb un moviment brusc, descoordinat i forçat. La Marta no va poder controlar aquella salutació tan incòmoda i, veient com estava cada cop més nerviosa, d’aquella encaixada de mans en va sortir una petita bosseta, que es va topar amb la gespa verda del parc al caure. Sí, estem parlant de drogues. Ràpidament, va agafar la bossa diminuta que contenia aquelles substàncies addictives, i va vigilar que ningú l’hagués enxampat. En canvi, la persona, ara ja nomenada “camell”, va girar cua, deixant enrere a aquella adolescent que estava suant dels nervis, però que ja s’anava tranquil·litzant. Era una situació monòtona per a ell, una cosa de cada dia, de ben segur que ja ho hauria fet molt més d’un, dos, tres cops, tractar amb joves nois i noies que no saben en quin món s'introdueixen. Ell tenia els diners i ja estava a una certa distància de l’hospital.

- Marta! Marta! - cridava la Roser, que ja havia sortit del centre, i finalment dialogava amb un to de serenitat i calma. Es notava com les paraules que havia tingut abans amb en Jordi havien fet efecte - Què hi fas aquí?

Ella es va guardar la droga a la butxaca dels pantalons, i es va dirigir amb pas lleuger cap a la seva mare. Ja cansada de totes les vivències del dia, tot i que encara era mitja tarda, va optar per fer veure que no passava res.

- Res, res mare… és que m’ha semblat veure un animaló… Un… Un ocellet que havia xocat amb un vidre… - això va ser suficient per tal que la mare s’empassés la mentida.

- Ai… - va sospirar - Doncs bé, anem a casa a descansar - va treure de la bossa la clau capaç de desbloquejar les portes del seu cotxe vermell com la sang. Van pujar, la Roser conduint i la Marta al seient de copilot, i van dirigir-se cap a casa.

La Marta mirava a través de la finestra, pensativa. No li havia caigut la droga pels nervis que genera una nova situació, feia un dia calorós i els dos involucrats en l’intercanvi anaven molt tapats per tal de que no els reconegués absolutament ningú “la pròxima vegada aniré més destapada, cada vegada ho penso i no ho recordo fins que estic en la mateixa situació”. Ella també havia presenciat aquells intercanvis un, dos, tres cops o més.












 
JanRoquer | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2819
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  853 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  220 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  111 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  204 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  239 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]