F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Segur? (JoviatAPA)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 Un petit pas

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat...va fer que Franz Kafka s’aturés...

La vaig veure allà, sola. No sé el perquè, però em vaig aturar.



Aquells ulls com diamants. Aquella pell bruna feia de les dents lluents, perles blanques... Aquella nena em recordava a algú, però a qui? M’hi vaig apropar amb la intenció d’ajudar-la.



Ara ja ho sabia...em recordava a la meva filla!

L’havien matat en un camp de concentració uns anys enrere. Vaig suposar que aquella nena era jueva i que s’escapava dels nazis, així que vaig intentar tenir una conversa amb ella. Per sorpresa meva, la nena se’m va llançar als braços amb unes llàgrimes com vidres lluents . No em va caldre preguntar-li què li passava, al veure aquella mirada poruga vaig saber què necessitava.



- Has perdut res? - aquesta va ser una de moltes preguntes que tenia en ment.



No em va respondre i, després d’un llarg silenci, em va mostrar un somriure, forçat. Estava col·lapsat, no sabia què fer... i, segons després, va ser com si la nena m’acabés de llegir la ment:

- Em dic “Amalia”.

-Jo em dic Kafka, Franz Kafka. Un plaer - vaig respondre, tot segur del que feia.



En aquell moment, em va donar la sensació que parava de plorar. La seva mirada em deia que se sentia protegida.



-No, no he perdut res, no exactament…

Jo li anava a fer una altra pregunta, però amb la mirada de reüll, em va fer callar. Vaig intuir que no tenia pas ganes de parlar, així que ho vaig deixar per un altre moment i vaig deixar les meves ganes de saber per més endavant.



En aquell moment, de cop i volta, l’Amalia va arrancar a córrer i jo la vaig perdre de vista. No l’havia pas pogut aturar. Què havia passat? No en tenia ni idea i malgrat la fugida, vaig decidir esperar-la.



Va passar molta estona i res…

Finalment, vaig tornar a casa, una mica decebut, no entenia perquè l’Amalia havia arrencat a córrer, així, de sobte. Li havia dit alguna cosa que l’hagués ofès?

Vaig passar la nit amb els ulls oberts com taronges i no aconseguia aclucar l’ull per més que volia. Així tota la nit...



Quan vaig mirar l’hora, ja era de dia i els primers rajos de sol sortien per darrere el campanar del poble.



Vaig sentir un rebombori. S’escoltaven moltes veus que venien de la plaça. Encuriosit, vaig mirar per la finestra però no aconseguia veure res, així que vaig vestir-me ràpidament i vaig anar a plaça. Mentre m’hi apropava, vaig tenir un pressentiment i vaig suposar què passava... els nazis! Ens venien a buscar, estaven a la plaça per detenir tots el jueus.



I allà estava ella! A l’altra punta de la plaça...hi havia l’Amalia!

Però...on havia passat la nit? M’estava veient? Tenia por de tornar a parlar amb mi? En el fons sabia que ara aquest dubtes meus, no eren importants...



El que havia de fer era escapar-me i ajudar-la a escapar!

Així que vaig anar corrents cap a ella, la vaig agafar per la mà i vaig córrer poble avall. Un cop vam arribar a un lloc protegit i fora de perill, l’Amalia es va aturar, em va deixar anar de la mà i em va mirar amb uns ulls plens de dolor, de menyspreu i, alhora d'agraïment.



-Sé el que està passant- va sentenciar ella, de sobte. I jo, vaig quedar-me més tranquil, ella sabia que s’havia d’escapar.



També em va dir que tota aquell gent, a ella, no li feia por. Jo estava impressionat pel fet que una nena com ella, no tingués por d’aquells soldats que venien a buscar a gent per portar-los a camps de concentració. La veritat és que em va fascinar. Li vaig preguntar perquè no li feien por aquelles persones. Ella es va quedar pensant per uns instants. Vaig intuir que no sabia ben bé per on començar i, de cop, la cara també li va canviar. El seu rostre ple d'agraïment va passar a ser un rostre trist i de culpabilitat. Finalment, em va respondre:

  • No els tinc por, perquè ... és un secret. CONTINUARÀ








 
JoviatAPA | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2819
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  853 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  220 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  111 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  204 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  239 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]