F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L'ALBOR DE L'ÀNIMA (Team Avatar)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 1 PARAULES D'ESPERANÇA, SOMNIS DE FANTASIA

Les passejades pel parc Steglitz eren balsàmiques.

I els matins, tan dolços...

Parelles prematures, parelles ancorades en el temps, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb les mans plenes d’històries i les arrugues plenes de passat buscant els triangles de sol, soldats guarnits amb la indumentària de gala, criades d’uniforme impol·lut, institutrius amb nens i nenes pulcrament vestits, matrimonis amb els somnis acabats de gastar, solters i solteres de mirades desvergonyides, guàrdies, jardiners, venedors...

El parc Steglitz vessava de vida amb l’arribada de l’estiu.

Un regal.

I Franz Kafka l’absorbia, com una esponja: viatjava amb els ulls, atrapava energies amb l’ànima, empaitava somriures entre els arbres. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants.

Aquell silenci...

Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més.

Aquell silenci...

El plor de la nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés.



El desconcert es va apoderar d'ell. Es va quedar totalment paralitzat durant uns minuts, mentre que el seu cor continuava bategant amb força. El soroll de fons sonava com una espècie de ressò que esmorteïa la realitat. Finalment, la intriga va guanyar la confusió. L'home que estava dempeus va dirigir lentament la seva atenta mirada fins a localitzar l’origen d’aquell plor.

Hi ha qui diria que el que es trobava darrere d'ell fos la seva perdició. Potser mai ho arribem a esbrinar amb certesa, ja que el que ve a continuació va suposar un abans i un després en la vida de Kafka; convertint els seus malsons en somnis i viceversa.

Era una nena. Simplement una noia.

Però per què això li semblava tan estrany i confús?

Es va quedar mirant-la una bona estona, observant-la amb detall. Sobre les seves espatlles queien uns esvalotats flocs negres arrissats, que jugaven entre ells a ajuntar-se per a formar tirabuixons indomables. En la seva pell bruna descansaven unes minúscules però abundants pigues. Les galtes, ara humides, eren gruixudes i carnoses; presentaven una forma totalment esfèrica. El seu cos encara no havia començat a desenvolupar-se, puix que era el que li tocava per l’edat; calculava uns nou anys. La manca de robustesa al costat de la pobra indumentària la delatava; no semblava ser de família adinerada.

Mentrestant, el temps anava transcorrent sense avisar. Degueren passar deu minuts fins que per fi l'home va decidir acostar-se a la jove. Quan va estar prou a prop la nena de seguida va clavar la seva mirada freda al desconegut que tenia al davant. Uns instants van ser suficients perquè els seus ulls establissin contacte. Aquells segons van valer perquè el cor de l'home fes un tomb. Una misteriosa sensació el va envair. Aquells ulls li recordaven a la seva difunta dona.

Era molt recent, massa. Encara no havia aconseguit superar-ho i en el fons, ningú confiava en el fet que ho fes. La seva pèrdua va resultar la tristesa infinita de Kafka. Es va emportar gran part de la seva ànima i només va quedar el seu cos, matèria inútil i vulgar. L’havia deixat totalment vulnerable al més bàrbar i despietat destí.

Al final, no va resultar una emoció tan desconeguda com ell pensava. Només va fer falta veure-la de nou perquè el seu cervell la recordés o, millor dit, perquè pensés en ella; ja que encara no l’havia oblidat. La seva respiració es va entretallar. Un calfred va recórrer tot el seu cos fins a arribar al seu cap, on milers de pensaments l’envaïen. Les imatges del seu passat el perseguien i no el deixaven escapar. Havia comès un error, i ell ho sabia, però no era capaç d'abandonar. Posteriorment, va començar la lluita. El seu cor i la raó s'enfrontaven. D'una banda, l'amor; el sentiment que el feia feble l'arrossegava al buit més fosc. I per una altra, el judici; la salvació que el guiava a la llum exterior, a la més cruel realitat. Una llàgrima descendia per la galta que finalment va caure. Quan es va voler adonar, la nena ja havia deixat de plorar. En canvi, es trobava desconcertada mentre el mirava.

-Per què plores? -va preguntar innocentment la noia.

La veu de la petita va acabar amb la lluita que hi havia en el seu interior. L'amor va caure derrotat cap al compartiment de l'oblit sent el judici el guanyador.

Van passar uns segons fins que l'home va decidir contestar. I quan es va disposar a fer-ho, ho va fer des de la seva més profunda sinceritat.

-Tens uns ulls preciosos.

Aquella frase, carregada de veracitat i amb una mescla de malenconia i afecte, va viatjar fins al més recòndit espai secret de la nena. Qui sap si per a ella aquell era el primer compliment que li havien fet, però sens dubte era la primera vegada que li deien allò. Els seus ulls eren corrents, no destacaven en res; o almenys a parer seu. Simplement eren grans i una mica esquinçats. El seu color blau cobalt contrastava amb la tonalitat de la seva pell bruna, però no predominaven més enllà.

El silenci es va fer present, però aquesta vegada sense ganes d'anar-se’n. Potser pot semblar egoista però fins que la situació no va resultar incòmoda, l'home no es va recordar del perquè era allà. Fins llavors, no havia estat pensant en res més que en ell.

-Perdona la meva ingratitud. Et trobes bé? Fa un moment ploraves -va dir ell amb intent de solidaritat.

Aquella pregunta va fer que la nena ho recordés. Els seus sentiments van ressorgir del seu interior i les seves ganes de plorar van tornar amb ganes de manifestar-se. Per a evitar-ho, va fer falta una mentida lleu.

-Estic bé -va afirmar la noia.

En realitat, tots dos sabien que allò no era cert. El silenci va retornar, però no es va quedar per molt de temps, ja que la paciència de la petita es va acabar.

-Plorava perquè mai podré tocar les estrelles.

Aquella revelació va fer que se sentís ridícula. Per a ella era el seu somni, però mai abans l'havia compartit amb ningú. Potser tampoc havia tingut oportunitat de fer-ho. Les llàgrimes van esclatar de dins seu. A la fi, només era una nena ingènua i massa jove. Per a ella no hi havia més món que aquell que tenia a disposició. Els seus somnis eren grans, però irreals; o almenys era el que la gent corrent pensava. Per a l'home la confessió no va ser una cosa ximple, va ser més aviat tendra.

El que ve ara es podria considerar l'inici de la gran aventura que Franz estava a punt de començar. Només van fer falta unes paraules acompanyades d'il·lusió pura. Encara que no tots pensen el mateix, els fets van transcórrer; mai sabrem si el millor per a aquell home trist i solitari va ser proposar tan forassenyada idea.

-Res és impossible. Acompanya'm i t'ho ensenyaré -va suggerir-ne l’home.

Paraules d'esperança, somnis de fantasia.

 
Team Avatar | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
Comentaris :
An�nim(a) 12 gener 2020
Em flipa, enhorabona!
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]