F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(ficcions88)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 1 Un encontre inesperat

El llamp

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



Quan aquella veu va acabar de llegir el poema guanyador em vaig emocionar. No sabria com descriure aquell moment. Recordo que estava asseguda a la quarta butaca de la tercera fila d’aquell petit teatre acollidor. Estava ple, fins hi tot hi havia gent de peu perquè els llocs per seure ja no s’hi cabia. Vaig mirar al meu voltant, hi havia gent que no el va entendre però tot i així aplaudia amb molt entusiasme. Al cap de força estona d’anar picant fort les mans per agrair aquella maravella la gent ja va anar marxant. Jo em vaig aixecar i també vaig marxar.

Al sortir del teatre ja s’havia fet fosc i es notava el canvi de temperatura. Em vaig embolicar amb la bufanda i vaig començar a caminar. Si no recordo malament, devien ser cap a quarts de nou de la nit quan passava per un carreró prop del

port quan vaig veure una llum que provenia d’un pati interior d’un edifici. Sentia música. Allò em va cridar l’atenció perquè per allà ja hi havia passat dues vegades aquella setmana i no havia vist res. Vaig decidir d’entrar-hi. Un cop a dins, vaig veure una petita porta d’on en sortia una llum no gaire intensa. D’allà provenia la música. M’hi vaig acostar, i, en arribar-hi no vaig veure a ningú. Era un petit local acollidor, sonava la peça de Golden Slumbers dels Beatles i això feia que fos encara més atractiu. Hi havia una barra i taules. Les parets eren plenes de quadres amb mapes i fotos de molts països.

- Hola? - vaig dir amb un to una mica fort, el suficient perquè em sentís algú que estigués mínimament a prop. Però ningú va respondre.

Vaig tornar-ho a intentar amb més energia però ningú va dir res. Vaig provar-ho una tercera vegada, que diuen que la tercera va la vençuda, i si, aquest últim cop algú va respondre. No se si va ser la sort del refrany o que jo vaig alçar molt la veu, però aquest cop vaig obtenir resposta.

Va sortir de darrere la barra una noia. Devia tenir uns vint anys. Portava el cabell recollit en una cua, un coll alt de molts colors, uns pantalons mom jeans de color gris i unes vans del mateix color que els pantalons. Molt semblant al meu estil.

- Hola!- em va dir amb un gran somriure a la cara. - Vols alguna cosa?

- Jo… és que estava passant pel carrer i he sentit música, he vist llum… que m’ha cridat molt l’atenció vaja- li vaig dir somrient. - a més a més aquesta setmana he passat per aquí diverses vegades i no he vist res. Que és nou el local?

-Sii, hem obert fa poc. Ahir mateix.

-Doncs és molt bonic, m’agrada molt.- li vaig dir amb entusiasme.

-Moltes gràcies!- em va dir molt contenta.

-Aquests quadres de la paret m’encanten. Són molt originals. I a mi que m’agrada tant viatjar… - li vaig dir jo.

-Vine que t’ensenyaré una cosa.- em va dir.



No la coneixia de res però vaig entrar. Em va semblar prou amabable perquè pogués confiar en ella.

Era un local calent. Bastant petit.

La noia em va conduir cap a un passadís estret i vam arribar a una habitació. Tenia les parets blanques. Una gran finestra al costat del llit, un armari, una tauleta amb uns quants llibres a sobre, i , el que em va cridar més l’atenció, un gran mapa de roba penjat damunt la capçalera del llit. Era un mapamundi, amb molts colors.

- És espectacular!

- El que, el mapa o les vistes?- em va dir ella rient.

- Jajajaja, tot- li vaig dir jo.

- És un mapa de la Índia. El meu avi hi va anar i me'l va regalar quan era petita.

- És molt bonic- li vaig dir jo amb una rialla.- i les vistes també, precioses!



Vam estar parlant força estona, em va explicar tots els viatges que el seu avi havia fet, viatges seus i jo també li vaig explicar els meus, vam parlar dels estudis. Em va explicar que havia estudiat economia a la UAB , però que també li agradava molt el teatre i jo li vaig explicar el que estava fent a batxillerat.

Crec que ens vam passar gairebé dues hores xerrant i jo vaig haver de marxar perquè ja s’havia fet bastant tard.

 
ficcions88 | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]