F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El Navegant (3aficcions5)
Inici:  El Navegant
Capítol 1 Primer quadern, escapada de Perpinyà

Nuvolet, m'anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d'allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m'acompanyarà al llarg d'aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l'estrenyen, blanca per l'aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d'haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Em dic Martí, segons els meus pares aquest nom representa tota la pau i l'amor d'aquest món, però ells van morir al tornar d'un viatge al Japó quan jo tenia sis anys. En aquella època Martí representava tot el que no vaig poder tenir i apreciava aquell nom com el millor tresor d'un pirata o com les ales d'una fada, ara aquell nom que vaig deixar enrere significa un passat del qual no me'n vull recordar.

Perpinyà, només hi vaig passar la primera etapa de la meva vida, però em va fer canviar totalment els meus pensaments i madurar tan física com personalment. Vaig conèixer a persones que em van fer reflexionar positivament sobre els meus propòsits i ajudar-me, amb el temps, a crear-ne de nous. Vaig adonar-me de que volia veure món i aprendre cultures noves. Volia socialitzar i que persones totalment diferents a mi m'expliquessin coses noves totalment desconegudes. Allà també vaig conèixer a les pitjors de les persones que van entrar a la meva vida, i aquestes intentaven que la gent bona mai aconseguís els seus somnis i propòsits.

A Perpinyà, vaig conèixer a la Clara, una noia dos anys menor que jo, la noia més bonica que he conegut en tota la meva vida, va ajudar-me a superar totes les meves dificultats i vam crear una relació afectuosa entre tots dos. Passàvem dies i nits pensant sobre el nostre futur, els nostres reptes... Fins que un dia, va succeir, em va clavar un petó als llavis que em va canviar la vida, en aquell moment volia deixar tot enrere per estar amb ella. Li vaig plantejar si volia viatjar amb mi, conèixer llocs nous, crear la nostra història… Volia fer-la feliç! Sempre que ella estigués d'acord. Va acceptar, amb una sola condició: Si ella demanava en algun moment abandonar el viatge, havia d'acceptar aquella decisió i deixar-la marxar. En aquell instant vaig saber que la Clara amagava alguna cosa. Si no m´ho volia explicar, no l’obligaría. Potser era com jo, havia tingut un passat difícil, o potser havia passat una relació amarga. En tot cas, ara penso, que potser li hauria d’haver preguntat…

Primer de tot, hauríem de trobar un transport, no vam tenir molt difícil elecció, ja que tots dos teníem les idees clares. Vam trobar un globus aerostàtic de color taronja groguenc que encara que fos petit, ens donava espai per tots dos. Amb aquella preciositat podíem recórrer món sense cap problema. No teníem cap ruta clara, encara. Vam passar mesos preparant la ruta i preparant el material necessari fins que va arribar el gran dia. Teníem tot el necessari per començar el gran viatge, ens vam acomiadar de tots els nostres amics i coneguts i vam emprendre el vol, direcció a França, la nostra primera parada, per arribar a París, el nostre destí, hauríem de recórrer 850 quilòmetres de distància, és a dir, 5 hores de viatge. A la Clara se la veia trista i desanimada, vaig fixar el rumb i em vaig asseure al seu costat.

-¿Que et mareges?-li vaig dir.

-No és això, estem fent un gran canvi en deixar tot enrere i... Mira, crec que no estic preparada- em va dir.

-Crec que estàs espantada perquè sempre has viscut a Perpinyà i mai has tingut l'oportunitat de veure res més, si creus que ho vols deixar girem i tornes a casa, però tu ets una dona valenta, podràs aconseguir el que tu et proposis sense l'ajuda de ningú, i bé ¿que vols fer?

-Estic preparada- va dir-ho fent-me una abraçada acompanyada d'un petó.
 
3aficcions5 | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2819
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  853 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  220 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  111 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  204 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  239 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]