F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El gel congela però també crema (Dharlin213)
Inici:  Les paraules ferides
Capítol 3 No hi ha finals, només punts suspensius....

-Bé, el que ve després és una altra història i un poc el que us vaig contar,

Marti qui sempre va estar al meu costat en els moments més dolents de la meva vida , des de el primer segon que el vaig conèixer ,sempre he sabut que era un bon noi i no era just que estigués en aquella cárcel tan oscura i gris, però l'animo molt a ser un gran escriptor ja que té molt de potencial i el món a de saber que a pesar de totes les coses que passen sempre hi ha un poc de esperança i un somni de tenir una oportunitat a la vida ,és a dir, una altra oportunitat .

Va prometre que si algun dia es converteix en un gran escriptor o una persona famosa sempre em recordaria com aquell noi que mai va perdre l’esperança en ell.

Em va preguntar:

-I tu, no tens somnis?

-No ho sé encara, només vull una vida quotidiana com una altra persona.

-Com pots dir això ?És clar que tens algun somni ,ets una persona molt meravellosa segur que passa alguna cosa de bona d'aquí a uns pocs anys.

-Ja però no sé si podré ,amb els pensaments que arriben d'un segon a una altra-

Me'n va mirar un segon després va assentir amb el cap-

Encara recordo i encara em plantejo si tindré alguna oportunitat de sobreviure en un món tan fastidiòs com aquest , a mi m'agradaria estar i parlar amb n’Angi, encara la recordo… recordo com vaig fer un boig ,com vaig ser un ase en no adonar-me'n què tenia una oportunitat amb ella i què d'un dia un altre la vaig fastidiar i la vaig fer mal .Als meus pensaments va arribar també na Natasha , amb ella vaig tenir uns bons moments ,unes bones abraçades i algun petó ,però mai les puc comparar ,però puc parlar dels sentiments que vaig tenir amb cada una d'elles .Sempre em poso molt malament quan les recordo perquè m'adono que no soc suficient madur per expressar-me per dir les coses com són. Espero que estiguin on estiguin no pensin en mi , perquè pensar amb mi és com tornar a sentir un dolor, quan ninguna d'elles s'ho mereixia, era jo el com ho mereixia tot això . M'agradaria parlar amb totes dues per aclarir les coses com eren . La realitat és que no sóc un mal un mal noi , només no sé parlar dels meus sentiments ni tampoc dels meus pensaments .No sé dir perquè faig les coses. Estic en un moment on no sé res de la vida no tinc cap finalitat M'agradaria ser un ocell blanc que vola per ser lliure.

De cop i volta arribà na Natasha , i jo mentrestant estava assegut al meu llit , va venir amb una mirada fixa , molt decidida , es va seure i em va mirar durant uns segons, i va dir-me…

- Hola Lin .Quant de temps , oi?

- I si uns 3 anys com a molt-Vaig mirar-la un poc nerviòs-

- Fa molt que no parlam.

- M'alegro que estigui aquí, exactament ,per quina raó has vingut ?

-Volia parlar d'algunes coses amb tu.

-De quines coses?

- Mare meva, M'agradaria saber què t'ha succeït perquè et vares anar sense dir-me res.

- És complicat ho saps perfectament.

- No ,no ho sé ,m'agradaria que m'expliquessis tot.

- No vull fer-te mal ,no vull què t'enfadis més que abans.

- Si no vols que m'enfadi per favor explica’m.

-Està bé t’explicaré si vols , tot va començar fa 3 anys no sé com però va succeir com tu saps jo era novio teu llavors la meva millor amiga Angi es va comportar molt rara amb mi com jo no sàpigues que fer un dia d'aquell més , el 18 de desembre vaig anar a cercar-la. Però quan la seva mare em va obrir la porta i va dir que l'esperés a la seva habitació vaig notar un mal pressentiment, abans d'anar li vaig avisar i trucar per el telèfon què l’aniria a cercar , quan vaig entrar a la seva habitació només vaig veure una carta , bé , més que una carta era una nota, deia :

Tu ets un ocell blanc jo ,un peix molt petit em separa una gran paret anomenada realitat i no podem estar junts, i malgrat volguessin estar junts no podriem perquè la suposada terra que ens separa és molt més gran que l'amor entre tu i jo.

Att: A la mar

Quan la vaig llegir no sabia on anar ni a què dir-li el que passava em vaig quedar en shock però deia que era un peix a més de que quan va firmar la va posar , Atentament a la mar, Què volia dir això? em vaig preguntar només podia dir que estava el mar però no hi havia mar a prop nostre de cop i volta vaig adonar-me que a prop de la seva casa hi havia un llac però ja desembre podia estar congelat , així que no vaig dir res a la seva mare ,crec que vaig ser el primer que vaig saber això i me'n vaig anar a córrer al llac , aquell dia plovia , vaig anar com un raig, quan vaig arribar ja era tard no veia ningú vaig pensar que i era dins el llac perquè a la nota deia que era un peix ,llavors vaig enfonsar-me’n per cercar-la i la vaig trobar ,veia molt borrós, però la veia estava pàl·lida, sense color ,sense aire i volia donar-li la mà i endur-me-la a la superfície però no podia , veure-la així em va baixar molt fluix ,però vaig obtenir forces per poder salvar-la , en uns segons, ja érem a terra , vaig trucar a l'ambulància però el mòbil estava ple d'aigua .Així que vaig deixar-la al sol , mentre cercava ajuda .Per mala sort ja era molt tard quan va arribar l'ambulància no hi havia res a fer, només una persona , una persona que estimava molt, També va aparèixer la policia i en varen interrogar no podria dir res i ells van deducir que era jo la que la va matar així que en varen posar uns anys en aquell tipus de cárcel , he tingut alguns problemes, com que tinc un trauma el cervell i moltes vegades em sento malament anímicament , i per últim m'han diagnosticat què em passa alguna cosa al cos ja que a vegades tinc molt fred i no saben per què ,però dedueixen que és pel trauma . Em va mirar d'una forma estranya com si s'hagués perduda en un mar ple de els dubtes i pensaments.

- Vaja , tot això no ho sabia … T’he jutjat molt malament

- Ei , tranqui , no pasa res .- em va abraçar -

-No ho sabia , em varen dir una altra cosa com que t'havies enamorat d'aquesta noia i que havies fugit amb ella però com que estava plovent vareu tenir un accident i no vàreu poder escapar-vos . Jo m'ho vaig creure per això estava tan enfadada amb tu i no vaig visitar te ni res això, sento molt.

Només vaig mirar-la i ara tot té sentit ja entenia perquè de les coses perquè mai em va trucar perquè mai em va visitar i sobretot perquè en mai vaig perdre l’esperança d’almenys veure-la una última vegada,

- Només volia demanar-te l’explicació ja ho entenc tot .Gràcies per la teva comprensió ,

-Només ho sento aquí per això Com t'has enterat que estic aquí.

- Bé com ja en saps en el barri els veïns són molt tafaners i parlant de tot una veïna meva em va avisar de la teva arribada, a més ara que sé tot això m'agradaria proposar-te una cosa-

- Quina?

- Voldries tornar amb mi o intentar-ho?

- Si et sóc sincer , no ho sé la veritat , és que sentia alguna cosa per Angi només que no em vaig adonar els meus sentiments i me n'adono de que l'hagués dit tot el que pensava no hagues passat res això .Saps que no em sento bé anímicament amb aquest trauma, aquesta ferida a l’alma no es pot anar d'un dia a l'altre i malgrat volgués que tot sí normal com era abans o almenys sentir-me bé no podria per fer molt de mal, i sense donar-me t'he fet mal a tu per què n'hi havia alguna cosa de mi que deia que tu i jo no érem el que creien que erem. És a dir, una parella normal però s'estimaven els dos per què el que no t'he dit encara era que estava amb tu no em sentia ple em faltava qualque cosa o qualque persona i era ella , quan estic amb tu me'n recordo d'ella i que només és això una mentira perquè estaria enganyar d'una manera descarada. Així que crec que el millor per als dos és veure'ns però d'una altra forma només com amics i així no ens feim mal .

- T'entenc i comprem molt el teu punt de vista. si tu vols com amics serà així

- Gràcies- me'l va donar un petó a la galta i se’n va anar -

Quan va obrir la porta estava a la meva mare que escoltava a tot , va entrar es va posar a plorar ja que ella no sabia res d'això estava enganyada i només pensava que era un psicópata i un assassí

Li vaig dir unes paraules:

T'estimo mare ,t'estimo perquè ets una de l'estacionament importants de la meva vida que si no haguessin sigut al costat meu no sé si podria haver suportat tot . Una mare com tu no val or, val molt més que això et mereixes tota la galaxia i jo que només dóna problemes que no pot expressar i tampoc dir el que pensa i els seus sentiments a altres persones que no sigui la seva família . Gràcies por todo no sabría com seguír el camí de la vida si no fos per tu .

De cop i volta vam mira-nos i varem plorar .

En aquell moment estava el meu pare la porta escoltant tot el que li estava dient a la meva mare , i va entrar , li vaig veure els ulls plorosos no sabia perquè per on segons després va dir:

-Ho sento molt fi no sabia que trobessis d'aquesta forma aquestes setmanes .Feia com que no m'importava res això com si no et conegués com si res hagués succeït però dins meu estava trist perquè no volia no parlar te'n volia dir-te que som amb tu i sense adonar-me'n he fet molt de mal, només em comportava d'aquesta manera per a que tu pensessis que no era tan greu el que va passar. però m'he equivocat ara entenc com són les coses.

no passa res pare volia desaparèixer i fer com si fos fós normal , t'agraeixo molt la teva sinceritat.

Dies després va arribar en Marti a la casa i va venir per anunciar dins d'una setmana s'aniria a viure a un altre lloc del país aquesta notícia em fa sentir molt malament el principi pensava que mai més tornaria a veure aquell bon amic i quasi considerat germà , s’aniria dins de poc temps vaig reconèixer que no sempre estaré amb ell , però sempre hi ha un però va proposar me que aniré a viure amb ells i que junts lluitem contra el món aquesta proposta va sentar molt bé per un moment vaig pensar que podria anar amb ell pel pais i pel mon però vaig pensar per un moment si la meva família em deixaria anar, així que vaig proposar els vaig dir:

- Mare ,pare, us he de fer una proposta - em vàrem mirar inquiets.

- Digues fill no passa res- La meva mare tan comprensiva com sempre-

- Segueix- el meu pare un poc seriós-

- Volia proposar-vos i preguntar-vos si podria anar a viure a una altra part del país , amb en Martí ja que dins d'una setmana s'anirà i com crec que ja estic del tot bé m'agradaria viure amb ell-

- No sé si és molt arriscat que te'n vagis una altra vegada- va dir la meva mare-

- Jo penso que és una bona idea- va dir el meu pare amb un somriure-

- De veritat- vaig dir jo sorprenent-

- Sí és clar pots anar però hauràs de trucar-nos Qualque setmana oi?

- Clar que sí Moltes gràcies per donar-me Aquesta confiança- la meva mare no em veia molt convençuda però al final va estar d’acord -

Una setmana després ja amb les maletes preparades vam anar a l'aeroport amb en Martí i cercant el passaport vaig trobar-me amb un partit full que deia .

Tu ets un ocell espero que puguis volar molt tard i que arribis als nuvols i els teus somnis Adéu,

Att : el teu peix

Tot i així vaig volar cap als meus somnis com sempre he volgut

 
Dharlin213 | Inici: Les paraules ferides Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]