F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Dona lliure (volcans)
Inici:  Estudi en lila
Capítol 3 El final

Dimecres, nit.

Vam estar parlant una estona més sobre laSebastiana,la noia recordava la seva parella amb els ulls brillants i tristos, intentava no plorar. Vam estar una estonasimplementpassejant perquè aquella noia melancòlicaes tranquil·litzés i pogués entrar a casa.

Cada cop tinc menys esperances de que laSebastianahagi marxat. Perquè anar-se’n sense la persona més important de la seva vida? Atribuíem la seva marxa al fet de la incomprensió, però si de veritat hagués sigut aquest el cas, no hauria marxat amb ella?

Encara li dono voltes a l’ortografia de la carta, potser havia estat escrita malament intencionadament?

Aquest fet significaria que a laSebastianano li ha passat res de bo.

Amb aquests pensaments me’n vaig anaradormir.


Dijous, matí.

No sabiaque fer i realment no teniagaires ganes de relaxar-me. La mare de laSebastianaes a Barcelona, així que decideixo anar a veure el pare. Ahir em va comentar la Alexia (millor amiga) que no treballava pels matins, laSebastianael trobava a faltar per això, treballava tota la tarda i al arribar a casa només atenia trucades, ell havia estat el seu heroi de la infància però ara només feia que decebre-la.

Només arribar vaig trucar al timbre, però ningú no va obrir ni tan sols contestar. Vaig trucar una segona vegada , però res de nou, no hi era a casa. O això pensava jo. On podia ser-hi el pare ara?

Com a solució per a la meva manca d’ocupacióvaiga laJerònia.

  • Que et passa ara? – va dir com si ja n’estigués farta.

    Necessito que em facis un últim favor.

    Els teus desitjos són ordres. – va dir amb to irònic.

    Em pots donar la ubicació del telèfon del pare?

  • I què em dones a canvi?

    Et deuré alguna cosa.

    Quan tornis faràs tu tots els informes.

    Val d’acord, però dóna’t presa.

    Dóna’m uns minuts. Després et torno a trucar.

Emvaig quedarmirant la casa i els seus voltants mentre esperava la resposta de laJerònia.

Eren unes cases realment boniques, es notava la bonança econòmica dels propietaris. Segur que ha dintre hi deuen viure famílies que semblen pràcticament perfectes però que realment tenen moltíssims problemes,vaig pensar.

Torna a trucar laJerònia.

  • El pare es a casa seva, que no hi has anat encara? – Em va respondreburlescalaJerònia.

    Estic just davant de la porta, acabo de trucar però no m’ha volgut obrir.


  • O s’ha deixat el telèfon a casa.

    Ho dubto, un home que necessita tant el telèfon per a la seva feina no se’l deixaria.

    O si.

    Més igual, vaig a intentar-ho un altre cop.

    Abans d’entrar pensa-t’ho bé perquè es potqualificar com a violació de domicili.

    Es clar.

Vaig penjar i vaig trucar al timbre per tercera vegada.

-Policia obri la porta!

Cap senyal de vida.

-Se que hi es dintre! No em faci entrar.

-No ho entén! Diuen que si hi col·labora la policia, laSebastiana no tornarà. Marxi!

-Vostè sap que això no es veritat. A més no soc policia oficialment ara mateix. Soc la inspectoraApolòniade Barcelona si us plau deixi que l’ajudi.

Finalment obre la porta, incòmode i mirant a tot arreu com un paranoic.

-M’ha demanat mig milió d’euros. D’on he de treure jo aquesta quantitat per a demà mateix?- Em va dir amb la veu tremolosa.

-I quin es el pla?

-No tinc ni idea. M’ha donat instruccions molt precises, jo li donaria els diners i més tard ell deixaria fugir la mevaSebastiana. No ho entén? estot culpa meva, i m’ha deixat ben clar que no volia la presencia de cap policia, si ella no torna no m’ho podré perdonar mai més.

-I tornarà no es preocupi, li ho prometo, però ha de deixar que la policia faci, no pot deixar aquest criminal lliure, li agradaria que qualsevol altre família patís el que han patit vostès?


-Es clar que no, però vull la meva filla viva.

-Ningú no se n'assabentarà de la presencia de cap policia. On i quan és l’intercanvi?

-Demà a les cinc de la tarda, en una brossa de la plaça que hi ha aquí baix a uns deu minuts caminant des de casa. Lliuraré la pasta en una bossa dintre i més tard recolliré un altre bossa amb les claus d’un traster on trobaré la meva filla.

-Contactaré amb la policia de Mallorca i l’acompanyarem, no estarà sol en cap moment.

-Però d’on trauré els diners?

-No es preocupi ja trobarem la solució.

I buscant com aconseguir aquells diners va passar-se el dia volant, trucades a la comissaria de Mallorca, explicacions que també vaig haver de donar a la Fiona, etc.


Divendres, matí.

No vaig poder dormir en tota la nit. I si assassinaven a laSebastiana? El pare no s’ho podria perdonar mai més, però jo tampoc.

Els diners ja havien estat recaptats per a la tarda. El pla anava així, el pare aniria sol cap a la plaça caminant, ja a la plaça hi haurien policies vestits de paisà que vigilarien dissimuladament la brossa. Ells ens avisarien dels fets que succeeixen a cada moment a través delsmicros, a mi i al cap de la brigada que ens situaríem en una furgoneta allunyats.

Tot estava molt ben planificat, res no podia sortir malament.


Divendres, tarda.

Eren quarts de cinc, el pla començava a rodar. Tothom ja estava situat als seus llocs.

El pare de laSebastianabaixava el carrer intentant no perdre els nervis i fingint naturalitat. Saludava als veïns, encara que evitava tot aquell que volia aturar-lo per a tindre qualsevol tipus de conversació.

-Ho sento. Tinc presa -deia atabalat.

En arribar a la plaça, va passejar-s'hi una mica i, dissimulant la seva cara de paranoia va deixar la bossa en la paperera.

L'home estava més neguitós que mai quasi se’l podia veure tremolar des de la furgoneta.

Acte seguit va marxar un altre cop per a tornar més tard a per les claus d’aquell traster.

A l’instant un home del parc es va aixecar d'un banc i va agafar la bossa de la paperera i en va deixar una altre que duia a la mà.

Llavors va actuar la policia. Vandetenir aquell home i els hi vaig deixar l’interrogatori per a marxar amb el pare de laSebastianaal traster.

La bossa contenia unes claus vermelles amb un clauer on hi posava el numero 40 juntament amb un paperet que duia la direcció del traster.

En arribar al traster tot estava en silenci , i encara així s'escoltaven les palpitacions accelerades, esperant trobar laSebastiana.

I efectivament allà estava, però malauradament aquesta ja no tenia vida. Va ser la pitjor escena que he viscut mai i que espero viure. La olor a mort, la cara pàl·lida de la noia, la seva fredor i la foscor d’aquell traster feien d’aquest lloc una escena esgarrifadora.

El pare es va llençar de genolls al terra a plorar, se li esfondrava el món. No havia tingut l’oportunitat de arreglar les coses amb ella, l’últim que havia fet abans de que morís havia estat rebutjar-la. Després d'odiar-se a si mateix durant una estona, l'odi va recaure en mi, el que va fer encara més incòmode aquella estància. Em vaig quedar destrossada, vaig creure que l'home tenia raó i em vaig condemnar per jurar-li trobar-la amb vida.

Llavors vaig anar a interrogar a l’home que havia canviat la bossa seriosament, de tal manera que quan em va tractar de ésser inferior per ser dona vaig perdre els estreps i el vaig agafar pel coll. Em van fer fora de la sala d’ interrogatoris i em van recomanar que tornes a Barcelona. Només em va dir que era un manat, que no s’havia qui l’havia contractat i que només s’havia que guanyaria el 30% del que hi havia a la bossa.

Era veritat. Encara així no podia quedar-me de braços creuats havia de atrapar al culpable.

Vaig intentar localitzar el telèfon per el que havia contractat el segrestador al manat, però era un telèfon d’un sol ús.

No hi havia cap pista, no van trobar cap empremta ni res que donés la mínima idea de qui podia haver estat l'assassí i segrestador de laSebastiana.

En tres dies em va trucar el cap de la policia de Mallorca amb les respostes de la autòpsia i de la científica.

El que hem va dir em va deixar bocabadada.

LaSebastianava morir el dia que la seva mare deia que va desaparèixer. Va morir d’un traumatisme cranial, algú la va empènyer amb ràbia i la va fer caure de tal forma que es va donar amb algun objecte al cap, va ser un crim no premeditat,podrien haver trucat a emergències i que només hagués quedat en un crim que es podria diraccidental o passional , una condemna menor. Però algú va tindre la sang freda d’escriure una nota amb faltes d’ortografia fetes expressament i de orquestrar un segrest per tal de guanyar temps per a eliminar el seu rastre, cosa que va fer realment bé encara que em costi de dir-ho.

Vaig decidir trucar al pare per a donar-li els resultats personalment, com a mínim per a sentir-me millor.

Avui dia encara no se sap qui ha estat, es sospita de totes les persones del voltant de la vida d’aquella pobre jove. Especialment es sospita del pare, i la mare. Però encara no hi ha cap pista que demostri res, ni testimonis, ni proves químiques, res de res.

Algun dia trobaré aquest assassí i rebrà el seu càstig n'estic ben segura.
 
volcans | Inici: Estudi en lila Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]